Vejatz lo contengut

Chalets (Tolosa)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Le quartièr dels Chalets es un quartièr de Tolosa, situat fòrça prèps del centre istoric. Les limits son los baloards d'Estrasborg e d'Arcòla (al sud), le Canal de las Duas Mars (al nòrd), l'avenguda Honoré Serres a l'oèst e la carrièra Matabiau a l'èst.

Ancianament dins le barri Naut Bernat, le quartièr se devolopèt sobretot a partir de la fin del sègle XIX, aprèp la construccion de la Gara Matabiau. De grands ostals de familha de tipe neogotics i fosquèron bastits (coma los ostals de la familha Job, l'ostal dit dels veirals o Castèl Gesta); que son vesins de demoranças mai densas e mai popularas, d'ostals tolosans, e d'ostals borgeses amb jardins.

Monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Le Castèl Gesta
  • L'ostal dit del Veirièr o Castèl dels Veirals, o Castèl Gesta es un monument istoric classificat dempuèi 1991, situat 22 avenguda Honoré Serres e carrièra Godolin. De modèls de torretas, gargolhas, balcons, quadres de pòrtas fosquèron utilizats dins d'autres « villàs castelizadas » de la vila.

Qualques rics proprietaris volguèron rivalizar amb Gesta, e, dins le quartièr, la familha Job (del nom de l'entrepresa JOB) per la construccion de

  • l'Ostal Job Marsan, d'estil Renaissença, sus l'actual baloard d'Estrasborg[1].
La font Clamença Isaura o La Poesia romanica, plaça de la Concòrdia
  • La font Clamença Isaura o La Poesia romanica. Plaça de la Concòrdia. La font foguèt financiada mercé a una dòna d'Octave Sage, un farmacian de la plaça[2]. Òbra de Léo Laporte-Blairsy, fosquèc inaugurada le 3 de mai de 1913 per l'anniversari dels primièrs Jòcs Florals[3]. D'estil Art novèl, mescla de representacions fòrça detalhadas, floralas (aiglentinas, violetas, gauges), e animalièras (tartugas, domaisèlas e granhòtas, de bronze, allegorias de l'esperit de las fonts) e de formas espurgadas e geometricas : conca de marbre, e enin de Clamença Isaura.

Una placa de bronze celèbra Tolosa, inspiratritz, per qualques vèrses de Ripert e de Lucien Mengaud :

«O moun pays, O Touloso Touloso
on aymí tas flous toun cel toun soulel d'or
Al prep de tu l'amo se sent hurouso :
et tout ayssí me rejouis le cor».[4]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr)Louis Peyrusse, Le temps des projets in Toulouse, les délices de l'imitation, Bruxelles, Mardaga, 1986p. 142
  2. (fr)Véronique Courtade : 15 promenades dans Toulouse. tme 2006, p. 91
  3. (fr)Rivet-Barlangue Luce, Une "promenade d'art" dans Toulouse des années 1910, in Toulouse, pages d'histoire, Milan, 5 Continents Editions, 2006, p. 85
  4. grafia d'origina