Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/decembre de 2013
Novembre de 2013 | Genièr de 2014 |
Aquesta pagina e sas sospaginas mesadièras son consacradas a l’organizacion e a la mantenença del quadre Lutz sus... de la pagina d’acuèlh.
Aquesta es emplena per l'apèl de {{Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/{{CURRENTDAY}} de {{CURRENTMONTHNAME}}}} (çò que significa que son contengut es lo del Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/jorn, ont jorn es lo jorn e lo mes del jorn corrent (ora UTC)). La frequéncia de renovelament dels quadres es quotidiana.
- Los articles presentats dins los diferents quadres son unicament los promouguts als labèls « Articles de qualitat » e « Bon article ».
- Evitatz de metre mai de 500 caractèrs/100 mots dins los quadres per fin de manténer l'equilibri de las colomnas sus la pagina d'acuèlh ont aquestes quadres son transcluses.
Calendièr per decembre de 2013
Articles « Lutz sus... » ja pareguts sus l’acuèlh del mes de decembre de 2013 :
1èr de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
2 de decembre de 2013 veire/modificar![]()
|
3 de decembre de 2013 veire/modificar |
4 de decembre de 2013 veire/modificar![]()
|
5 de decembre de 2013 veire/modificarSaladin (1138 – 4 de març de 1193) èra un sobeiran musulman d'Orient Mejan de la fin dau sègle XIII. Venguèt lo premier sultan d'Egipte e de Siria e capitèt en 1187 de conquistar Jerusalèm tenguda per leis Estats latins crosats dempuei 1099. Après aquelei succès, assegurèt la posicion de seis eiretiers permetent de fondar la dinastia aiobida que va dominar la region fins ais annadas 1260.
|
6 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
7 de decembre de 2013 veire/modificar![]() La Cort Internacionala de Justícia (CIJ), que son sèti es a L'Aia (Païses Basses), es establida per l'article 92 de la Carta de las Nacions Unidas : « La Cort Internacionala de Justícia constituís l'organ justiciari principal de las Nacions Unidas. Fonciona en conformitat a un Estatut establit sus la basa de l'Estatut de la Cort Permanenta de Justícia Internacionala e annexat a la presenta Carta que ne fa partida integranta. » A per foncions principalas de reglar los conflictes juridics someses per los Estats, e de donar un avis sus las questions juridicas presentadas per los organs e agéncias internacionals e per l'Assemblada Generala de las Nacions Unidas. |
8 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
9 de decembre de 2013 veire/modificar |
10 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
11 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
12 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
13 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
14 de decembre de 2013 veire/modificar |
15 de decembre de 2013 veire/modificar![]()
|
16 de decembre de 2013 veire/modificarAran o era Val d'Aran (mens locaument era/la Vath d'Aran, la Vau d'Aran) ei un parçan d'Occitània, situat ena region istorica de Gasconha, e formant ua comarca semiautonòma, administratiuament e istoricament assignada ath Principat de Catalonha e ar Estat espanhòu.
Eth caplòc ei era vila de Vielha. Era Val d’Aran se trape ena part centrau dera sarrada pirenenca e ei era soleta val des Pirenèus dera Espanha d’aiguavessant atlantic. Era sua estenuda ei de 620 km2. |
17 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
18 de decembre de 2013 veire/modificar![]() Drona ['drunɒ] (en francés Dronne, ancianament Drône) es una ribiera occitana dau sud-oest de França (regions de Lemosin e d'Aquitània). Drona a per origina la rasiga preceltica e idronimica °Dur- (que donet tanben Dordonha, Durença,...), e lo sufixe °-ona (que donet tanben Dordonha, Lisona...). |
19 de decembre de 2013 veire/modificar![]() L’èuro es la moneda comuna dels 28 estats de l’Union Europèa (UE) — e la moneda unica de 18 estats membres pel moment que succedís a l’ECU (European Currency Unit, o « unitat de compte europèa ») que n'èra la moneda comuna. Es la moneda comuna de facto de certans estats e territòris, coma Kosovo. L’èuro es administrat per la Banca Centrala Europèa que ne'n contraròtla l'emission. |
20 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
21 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
22 de decembre de 2013 veire/modificar![]() Albi es una vila d'Occitània en Lengadòc. Es la prefectura de Tarn dins la region de Miègjorn-Pirenèus e sèti de l'arquevescat. Los sieus abitants son nomenats los albigeses e albigesas. Albi es escaissada la « Vila Roja » pr'amor la color de las bricas de sa catedrala e de son centre istoric. |
23 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
24 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
25 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
26 de decembre de 2013 veire/modificar![]() Lo karate es un art marcial d'ataca e de defensa, d'origina japonesa, que consistís a concentrar tota la fòrça del còs en un endrech determinat. Atal doncas, es un art d'autodefensa amb un aspècte espiritual predominant. (...) Lo karate se desvolopèt dins l'illa d'Okinawa, ont los ocupants japoneses avián enebit l'us de las armas. |
27 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
28 de decembre de 2013 veire/modificar |
29 de decembre de 2013 veire/modificar![]() Eth Torosaurus siguec, amassat damb eth triceratòps, un des darrèrs dinosaures en eth cretacèu tardiu. Eth Torosaurus sonque ei conegut pera sòn cran e cap part mès d'era esqueleta a estat enqüera identificada. Eth genre ei representat per dus especies; eth Torosaurus gladius e eth Torosaurus latus, ambdús trapats en eth comtat de Niobrara, Wyoming. Toti dus tanben qu'an crans incomplets. Eth Torosaurus auia un cran que heia 2,4 m de longada. Malurosament, era boca des crans s'a conservat pas. Atau ei pas possible de dar ua idèa exacta des mides der cran o era forma deth morre. Eth volarèl ei long, plan long, més tanben baish damb pauques sèrres e shens que se podan véder es epoccipitals que an es autes ceratopids. Eth volarèl a horats redonds e pas coma es autes ceratopids. Era suauesa des hormes contrasta damb es der aute ceratopid, eth triceratòps qu'auia ues sèrres plan mès ponchadisses e shens horats. |
30 de decembre de 2013 veire/modificar![]() |
31 de decembre de 2013 veire/modificar | |