Lo Puèi de Velai

Aqueste article es redigit en auvernhat.
Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Lo Puèi)

Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.
Vila d'Occitània
Lo Puèi de Velai
Le-Puy-en-Velay
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo Puèi de Velai.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 02′ 39″ N, 3° 53′ 09″ E
Superfícia 16,79 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
888 m
628 m
600 m
Geografia politica
País Velai Armas de Velai  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
43
Naut Léger Armas deu Departament de Naut Léger (chapluòc)
Arrondiment
432
Lo Puèi de Velai (chapluòc)

Canton
4399
Lo Puèi de Velai 1, 2, 3 e 4
Intercom
244300018
CA delh Puèi de Velai (residéncia)
Cònsol Michel Chapuis
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
19 061 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

19 940 ab.
Densitat 1 108,93 ab./km²
Autras informacions
Gentilici pogés -esa; ponòt, ponòta
Còde postal 43000
Còde INSEE 43157
http://www.mairie-le-puy-en-velay.fr/

Lo Puèi de Velai ([luˈpœj ðə vəˈlaj] localament, e [lu/lø'pɛj] enquesiam mai en Auvèrnhe), e sa forma classica Lo Puèi Nòstra Dòna (Le Puy-en-Velay en francés, ancianament Le Puy-Sainte-Marie), es la capitala de la region istorica de Velai (Occitània) e lo chapluòc delh departament delh Naut Léger dins la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Sos abitants se dison los ponòts, las ponòtas (rarament los pogés/las pogesas).[cal referéncia]

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo Puèi de Velai se situa alh centre delh departament delh Naut Léger, la vila se trapa a 135 km de Lion, 130 km de Clarmont d'Auvèrnhe e a 76 km de Sant Estève. Adoncas, es ben isolada de la rèsta d'Auvèrnhe e a mai de relacions ambe Sant Estève qu'ambe Clarmont d'Auvèrnhe : es religada a la promèira ambe una autorota e nonmàs per la rota a la segonda).

Es la capitala delh país istoric de Velai que faguèt istoricament partida de Lengadòc e qu'ocupa la màger part delh departament delh Naut Léger (aiara dins la region administrativa d'Auvèrnhe Ròse Aups).

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Ad locum quem Anicius vocitant en 591 (Gregòri de Tors), ANICIO alh secle VII (triens merovingian), Altare Sanctæ Mariæ Anitiensis ecclesiæ vès 920, Ecclesia Aniciensis seu Vallavensis en 924, Sancta Maria de Anicio en 961, Civitas Vallavorum en 998, Est civitas famosissima quæ ab antiquis Annicium, a modernis vero Podium Beatæ Mariæ nuncupatur alh secle X, Urbs Anitium alh secle X, ANITIO CIIVIT (denèir delh secle X), Podium Sanctæ Mariæ en 1077, Civitas Vellavorum en 1102, Beata Maria de Podio en 1163, Au Poi Sancta Maria en 1208, Civitas Podii en 1220, Lo Pey alh secle XIII, Sancta Maria de Podio in Alvernia alh secle XIII (afirmacion erronèa, origina Sent Marçau de Limòtges), Poies del Puei alh secle XIII, L'evesquat, la siutat del Puei Nostra Domna alh secle XIII, La cort del Puoi Santa Maria alh secle XIII, Podium Nostræ Dominæ alh secle XIV, Le Puy Nostre Dame alh secle XV, Lo Peu en 1501, La cité du Puis-en-Velay en 1537, Le Puy d'Anis alh secle XVI, Nostre-Dame du Puy en 1644, etc [1].
Lo mot puei (grafia francesa delh nom de la viala Lou Peuï) z-es lo resultat de podium, « petita eminéncia ». Lo mot passèt a pòi, fòrma mantenguda dins los tèxtes taiqualh començament delh secle XIII, pueis puèi o pèu [pew] a partir delh secle XV. La fòrma pòi, puòi s'es conservada dins una partida delh Sinjalés [2].
Lo nom d'origina èra Anicio-, que vendriá de ana, « sanha, nauta, narsa », ambelh sufixe prelatin -iciu, e que s'explicariá per la preséncia dins una depression. Mas Negre explica lo nom per lo nom « romanic » de persona Anicius [3].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Antiquitat : un siti ja religiós[modificar | Modificar lo còdi]

Lo siti extraordinari del Puèi foguèt occupat au mens dempuèi lo Paleolitic (recèrcas arqueologicas en la bauma delh "Ranc delh Barri" amont de la vila). Lo "Puèi" (delh latin Podium o latin popular Podiu , que venguèt Puèi en occitan) èra lo plan d'un latz delh ranc Cornelha, qu'es ara lo plan del Fòr. I foguèt situat un dolmen, que venguèt la "peira de las febras", qu'es tojorn dins la catedrala.. Lo luòc venguèt un sanctuari gallo-roman per la divinitat Adidon, que se nomenat tanben Anis e qu'es beleu lo contrapar d'Appolon : lo nom latin de la vila èra Anicium. Lo terrador èra qu' un locus : la ciutat capitala del Velai èra Ru-essio (Sant Paulian).

Nauta Edat Mejana : naissença de la vila[modificar | Modificar lo còdi]

A partir del sègle IV, lo culte es marial. L'avescat quitèt Sant Paulian per lo Puèi beleu alh sègle VI. Lo nom qu' erá entre Lo Puèi e Anicium/ Anis es Lo Puèi al sègle XII. Es la capitala del Velai alh sègle X.

Dison que la verge nèira del Puèi foguèt donada per Sant Loís.

Edat Mejana : desvolapement[modificar | Modificar lo còdi]

La vila se bastiguèt alh sègle XIII (muralhas e tors, fònt de la Bidoira ). Es un de los pus grands centres de pelerinatge. Lo punt de despartida delh chamin vers Sant Jaume de Compostèla bailèt son nom a la Via Podiensis. Dos capdòbras de l'art romanic i fogueron bastits: la catedrala et la chapèla Sant Michial d'Agulha[4].

Es tanben un grand centre intellectual d'Occitània : los trobadors s'encontran a la "cor delh Puèi' e l'universitat Sant Maiòl i èra famosa. Peire Cardenal ne's sortit.

Sègles XVI a XVIII : l'atge d'aur de la vila[modificar | Modificar lo còdi]

La vila es d'importança: mai de 15000 abitants (coma uèi!), una de las pus grandas d'Occitània. La richessa de la vila se vei amb força ostalas d'aquelh temps.Grandas fèiras, mestièrs delh cuer e de la dentèla fon la fama de la ciutat. Èra tanben un grand país de vinha, çò qu'es dificil d'imaginar uèi (mès la toponomia i fai pensar).

Força testimònis escrits son gardats sobre aquela epòca :

  • las cronicas d’ Estiène Mètge (dit “ de Médicis”), Joan Burel,  A. Jacmon bailan una  descripcion au jorn lo jorn de  la vida de la ciutat (epidemias, visita reila ou autres, facts de justiça,...) .
  • las comedias  en occitan e francés  d’Antòni Clet  montran lo monde de la vila vès 1750 : cònsol  “content” d’èstre estat eligit, eposa o maire que n’ an pro, cirurgians sobretot  amaturs de cabaret, bolongièra que “cranha pas”, vinhairon malin e mesme un abat qu'a perdut lo cap...

En 1794, la verge nèira es cremada per Guyardin, un ancian abat sortit de la Marna vengut revòlucionari, davant que d'achabar sa corsa coma "chabalièr de l'Empèri".

En 1789, Lo Puei èra lo chapluòc de la província e delh comtat de Velai e la residéncia d'un aveschat, d'una seneschauciá, d'una mareschauciá e d'una cort comuna non ressortissenta. En mai de sa gleisa catedrala, dedicada a Nòstra Dòna, la vila aviá cinc gleisas parochalas : 1) la gleisa collegiala de Sant Vòsi, a la nominacion de l'avesque; 2) la gleisa de Sant Jòrge, a la nominacion delh director delh seminari; 3) la gleisa de Sant Pèire lo Monestier, a la nominacion delh prior de Sant Pèire lo Monestier; 4) la gleisa de Sant Pèire la Torre, a la nominacion de l'abat de la collegiala d'aquelh nom; 5) la gleisa de Sant Joan de Jerusalèm, a la nominacion delh grand baile de Lion [1].

Sègles XIX e XX: lo chapluòc delh Naut Léger[modificar | Modificar lo còdi]

Lo chapluòc delh departament delh Naut Léger s'espandís. De novels monuments son bastits: l'estatua Nostra Dama de França (1860) a l'estetica discutida e sobretot lo musèu Crosatièr (1868), un delhs plus grands de França en 1900. La vila es dinamica mès pas pro per retrobar son prestigi d'autres còps.

La velha vila es renovada remarcadoirament dins las annadas 1970-1980.

Eraldica[modificar | Modificar lo còdi]

Escut delh Puèi de Velai
Escut delh Puèi de Velai
D'azur semenat de floralís d'aur ambe l'agla d'argent delh vòl abaissat brochant.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista delhs cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
29 de genièr de 2016 (2026) Michel Chapuis UDI educator, conselhièr regional
març de 2008 2016 Laurent Wauquiez UMP, LR Mèstre de las requèstas al Conselh d'Estat, deputat (2004-2007, 2012-2017), Secretari d'Estat (2007-2010), Ministre charjat dels Afaires europèus (novembre 2010-junh 2011), Ministre de l'Ensenhament superior e de la Rechèrcha (junh 2011-junh 2012), President delh Conselh regional (2015-)
març de 2001 2008 Arlette Arnaud-Landau PS Agenta delh Tresaur, Vice-presidenta delh Conselh regional d'Auvèrnhe (2004-2015)
junh de 1995 2001 Serge Monnier UDF-CDS pueis UDF-FD Professor agregat de filosofia, deputat (1995-1997)
27 de novembre de 1990 1995 Pierre Philibert divèrs dreita pueis UDF-PR farmacian
1984 novembre de 1990 (mòrt en foncions) Bernard Jammes    
març de 1977 10 de novembre de 1984 (mòrt en foncions) Roger Fourneyron UDF-CDS educator especializat, deputat, conselhèir regional
1èir d'octobre de 1976 1977 Louis Porte UDF-CS director de la CAF, vice-president delh Conselh Regional
març de 1965 1976 Célestin Quincieu RI conselhèir general
1953 1965 Eugène Pébellier CNIP comerçant, conselhèir general, deputat
  1953      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 18619, totala: 19712

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
11 060 10 601 12 318 14 844 14 930 14 924 14 674 14 995 15 723

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
16 666 17 015 19 532 19 233 19 250 18 825 19 031 20 308 20 793

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
20 570 21 420 20 944 18 488 19 821 20 288 21 660 22 705 23 453

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
25 125
26 389
26 594
24 064
21 743
20 490
19 321
18 885
18 879
20 046
2009 2010
18 810
19 999
18 521
19 665
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 19061 abitants e la densitat èra de 1 135,26 ab/km².

La populacion municipala baissa, en partida encausa de la periurbanizacion. Mas la populacion de l'unitat urbana baissa (42 605 abitants en 1975, 38047 en 2021). L'aira d'atraccion compta 82 583 abitants sobre 59 comunas.

Quartièrs e charrèiras delh Puèi[modificar | Modificar lo còdi]

Lo plan[modificar | Modificar lo còdi]

Lo Plan

Una de las plaças majoras delh Puèi. En francés "place du plot" és una tautologia, que vòl dire "plan delh plan" ! Èra benleu lo "cardò" de la vila galloromana e es d'aquí que los pelegrins parton ves Sant Jaume de Compostèla.

Lo plan èra alh sègle XVI lo plan de la Fruta: un mercadal. I a totjorn lo mercat los dissabtes. Es d'una arquitectura occitana. D'un latz, la comuna foguèt bastida en 1762. La fònt de la Bidoira alh mièg de la plaça es de 1246 e se ditz qu'es alquimics.

I a los quartèirs delhs Olèirs e lo delhs Barris.

Lo Clausèl e lo Martoret[modificar | Modificar lo còdi]

De l'autre latz de la comuna, doas plaças tocat-tocantas. Lo clausèl èra un cimentèri a l'Eatge Mejan. Lo martoret èra l'endreit ont los condemnats èran pendolats puèi guilhotinats (pendent la Revolucion Franceda). La famosa "verge nèira" de la catedrala delh Puèi i foguèt cremada per los revolucionaris lo 8 de junh delh 1794.

Lo barri delh Collègi[modificar | Modificar lo còdi]

Entre lo Clausèl e lo Potzaròt. S'apelava charrèira de Sabatariá-Velha dempuèi lo sègle XIV. Èra lo quartèir mai poblat de la ciutat amb los òmes e femnas dels mestèirs del cuèr, de la dentèla amai los orfèbres. Antòni Clet i teniá sa librariá/estampariá. Lo collègi foguèt fondat per los jesuitas (que se dison "joistes" al Puèi) dins las annadas 1580. Aviá 1200 escolans en 1712. Venguèt lo licèu "imperial", lo licèu "de garçons" davant de devenir a l'ora d'ara lo collègi La Faieta. L'alumnus mai famos foguèt Francés Peirard, menaire politic pendent la Revolucion, e matematician.

Lo potzaròt[modificar | Modificar lo còdi]

Un barri qu'èra fòra las muralhas de la ciutat e ont i aviá un potz de ròda... Ara es un polit vilatge alh mièg de la vila modèrna, mas qu'èra lo quartièr delh "petit monde" delh Puèi.

La còla de basquet de la vila ten son antièna d'un vielh chant occitan delh quartièr :

"Anem, anem elh baschàs Potzaròt

Carnaval apròcha

Aqu'es aquò,

la farça i sará".

Charrèira Pana-sac[modificar | Modificar lo còdi]

Alh cap, la tor Pana-sac, la sola conservada de las muralhas de la ciutat. Alh mièg d'un barri ont èra descargat lo granatge e ont los sacs èran panats... I a de polits ostalàs que mostran la richessa de la ciutat alh sègle XVII.

Charrèira delh cossolat (consolat)[modificar | Modificar lo còdi]

L'ostau delhs cònsols i èra a l'Eatge Mejan. Lo contrabandièr Lois Mandrin i ataquèt lo depaus de tabat en octòbre del 1754.

Especialitats[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Galariá[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Augustin Chassaing, Antoine Jacotin Dictionnaire Topographique... de la Haute-Loire, p. 224 https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392965/f273.image
  2. Jean Arsac, Les noms de lieux en Velay, ed. des Cahiers de la Haute-Loire, 2023 (reedicion), p. 270
  3. Jean Arsac, Les noms de lieux en Velay, ed. des Cahiers de la Haute-Loire, 2023 (reedicion), p. 110
  4. https://dicodoc.eu/oc/diccionaris?option=com_dicodoc&view=search&Itemid=168&type=fr-oc&dic%5B%5D=BASIC&dic%5B%5D=OMLH&q=&q2=Sent&submit=Cercar
Lo Puèi de Velai es una etapa sul camin de Sant Jacme.
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

Punt de despartida
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Podiensis
Etapa seguenta

Vals (Velai)