Ziphiidae

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Los zifiids son de cetacèus de dents (Odontocèts) que semblan de dalfins grandasses. Aquestes animals discrets, que s'obsèrva pro rarament en mar, son çaquelà d'una talha plan mai impausanta (de 4 m fins a 12,8 m per la balena de Bird per un pes de 1 a 10 tonas). S'apèla generalament aquestes animals balenas de bèc perque an un ròstre.

Aquesta familha se compausa de mantun genre :

Compòrtament[modificar | Modificar lo còdi]

Las balenas de bèc se noirisson essencialament de calamars e de qualques peisses de nauta mar. Vivon en nauta mar dins totes los oceans del glòbe, abitualament solas o en gropes de doas o tres, mas arriba que cèrtas circulen en tropas de 25 a 40.

Anatomia[modificar | Modificar lo còdi]

Las balenas de bèc son, amb los dalfins d'aiga doça, los cetacèus actuals jutjats mai primitius. Lo bèc que los caracteriza es format per l'alongament de las doas maissas e varia d'una espècia a l'autra : long e ponchut pel tasmacèt de Shepherd (genre Tasmacetus), cort e rabassòt per las espècias del genre Mesoplodon. En rason de lor regim alimentari constituit gaireben exclusivament de cefalopòdes, la màger part dels genres (Hyperoodon, Ziphius e Mesoplodon) an pas que doas dents sus la maissa inferiora. Los Berardius n'an dos parelhs e lo tasmacèt de Shepherd n'a de nombrosas a cada maxillar.

Se pòt determinar l'espècia, l'edat e lo sèxe d'una balena de bèc gràcias a sas dents: lor nombre e lor emplaçament dins la maissa indican l'espècia (vejatz pus naut), las dents que la cavitat n'es emplenada indican qu'apartenon a un especimèn adulte, las que pòrtan de traças d'usança e que son sortidas de la gengiva apartenon a un mascle e enfin, las que son netas e que la pulpa n'es emplenada apartenon a una femèla.

Lo front dels mascles vièlhs presenta sovent un enflament prononciat que pòt blanquir amb l'edat per cèrtas espècias (coma l'iperodon artic).

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]