Vejatz lo contengut

Ynys Môn

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula d'entitat administrativaYnys Môn
Ynys Môn (cy) Modifica el valor a Wikidata
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialYnys Môn (cy) Modifica el valor a Wikidata
Administracion
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
53° 17′ 38″ N, 4° 22′ 36″ O
EstatReialme Unit
Nacion constitutivaPaís de Galas
Aira principalailla d'Anglesey (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Superfícia749,0227 km²[1] Modifica el valor a Wikidata
Fus orariora de Greenwich Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala70 043[2] Modifica el valor a Wikidata ab. (2019 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat93,51 ab./km²
Autras informacions
ISO 3166-2GB-AGY Modifica el valor a Wikidata

Sit webanglesey.gov.uk Modifica el valor a Wikidata

Ynys Môn (en anglés: Anglesey) es una illa del País de Galas, separada de la rèsta del territòri pel destrech de Menai. Son nom galés es Ynys Môn (illa de Mona),[3] e los romans la sonavan l'illa Mona.

Cobrís una superficia de 714 km² e compta 66 829 abitants. Sa capitala es Llangefni. L'economia de l'illa pausa principalament sus l'elevatge; s'i tròba tanben un pòrt de pesca, un oleoducte e una centrala nucleara. L'illa es tanben coneguda per sos monuments megalitics e pel vilatge de Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch, que possedís lo toponim mai long del Reialme Unit.[3]

A l'Edat Mejana, Ynys Môn èra escaissada Mam Cymru (Maire de Galas) a causa de la fertilitat de sas tèrras, que ne fasiá lo granièr del nòrd del país de Galas.[3]

I a de nombroses monuments megalitics e menirs, fasent pròva de la preséncia umana tre la preïstòria.

Cambra funerària de Bryn Celli Ddu.

Dins l'Antiquitat, l'illa fasiá partida del territòri dels ordovics e èra associada al poder dels druidas. En l'an 60 apr. J.-C., lo general roman Gai Suetonius Paulinus ataquèt l'illa e metèt fin a la dominacion druidica. Foguèt puèi envasida successivament pels vikings, los saxons e los normands. Al sègle XIII, foguèt conquistada per Edoard Ièr d'Anglatèrra, al meteis temps que la rèsta del País de Galas.

  1. URL de la referéncia: http://statistics.data.gov.uk/doc/statistical-geography/W06000001.
  2. «Estimates of the population for the UK, England and Wales, Scotland and Northern Ireland». Oficina d'Estadístiques Nacionals.
  3. 3,0 3,1 et 3,2 Anglesey History Hanes Môn.

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimèdia :