Xenofòbia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La xenofòbia es una ostilitat a çò qu'es forastièr, mai precisament contra un grop de personas o d'un individú considerat coma forastièr al sieu grop (endogrop)[1].

Subretot motivada per la paur de çò qu'es desconegut[2] e de pèrdre la sieuna identitat[3], se determina segon la nacionalitat, l'origina geografica, l’etnia, la raça presumida (per exemple en foncion de la color de pèl o de la cara), la cultura o la religion, realas o supausadas de sas victimas, jos l'influéncia de cresenças popularas[4]. Pòt se manifestar per l'exaltacion de la cultura de son endogrop, mejans de formas de nationalisme per exemple, e lo denigrament, lo reget veire la destruccion de la cultura del o dels grops estrangièrs, o d'agressions verbalas o fisicas dels membres d'aqueste grop, per assuegurar la puretat presumida de l'identitat de l'endogrop[5].

Las actituds xenofòbias son consideradas coma una violacion dels dreches de l'Òme e condamnats, jos aqueste títol, amb las actituds racistas e discriminatòrias, per las leis d'unes païses, mai sovent dempuèi la fin del sègle XX. La declaracion e lo programa d'accion de Viena admesa per l'Assemblada generala de las Nacions unidas en 1993 indica que l’eradicacion d'aquestes comportaments es un pretzfach prioritari de la comunautat internacionala e prega instantament totes los govèrns de prene las mesuras que cal per lo prevenir e los combatre[6].

Origina del mòt e significacions[modificar | Modificar lo còdi]

Format de doas raices grègas, eissidas del grèc ancian (xenos, « estrangièr », e fobos, « reget, paur »), lo mòt xenofòbia es un neologisme del sègle XX.

La nocion de xenofòbia evòca aquesta d'estragièr e dels estigmats multiples  de l’alteritat: geografics, racials, nacionals, de genre, linguistics, culturals, religioses, socials, etc. La xenofòbia pòt alara prene des formas difrerentas manlevadas al racisme, sexisme, elitisme...

Racisme e xenofòbia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo racisme peréis coma un ensems semantic e ideologic destriat de la xenofòbia: encorat dins las cresenças relativas a las relacions entre l’intellècte, lo psiquisme e las diferéncias fisiologicas d’en primièr aquestas ligadas al sèxe puèi a la color de la pèl[7]. Dins la cultura politica europèa, lo racisme faguèt, pel passat, l’objècte de teorizacions sabentas, sovent ligadas a las colors de la pèl, plaçant mai sovent los blancs al dessús dels negres. Aquestas teorias induguèron, quitament al delà de lor cultura d'origina, de ierarquias simbolicas correladas als gras de blancors o de negror de las pèls.

Per contraste, la nocion de xenofòbia evòca mens d’organizacion sistematica de la violéncia simbolica e fisica; coma es mai fosca e difusa, al mens tant que se transforma pas en una forma de conflictualitat radicala que vendriá autra causa, de racisme, d'omofòbia, de transfòbia, de sexisme, una persecucion religiosa, etc.

Aquesta aparenta moderacion de la xenofòbia, al respècte del racisme, deu pasmens èsser relativizada prenent en compte lo contèxte istoric: las mentalitats a la fin del sègle XX son marcadas per la memòria de la Shoah e de sas basas racistas. Dins fòrça societats,subretot occidentalas, lo racisme ven descalificat coma teoria scientifica e discors politic. De leis lo definisson e lo sanccionan mas sufison pas a eradicar tota cresença al subjècte mas constrenh a de formas d'eufemisacion. Alara, la xenofòbia se substituís a vegada al racisme d’antan, introdusent pas que de precaucions dins las designacions dels estigmats de l'alteritat asontida[8].

Definicion sociologica[modificar | Modificar lo còdi]

Se pòt destriar de biais conceptual diferents biais de xenofòbia segon lors originas socialas: xenofòbia populara e xenofòbia eleitària[9] per diferenciacion, dins la sociologia elitista, entre una minoritat governanta e una mass governada; xenofòbia contestatària e xenofòbia de govèrn[10], quand se pòrta los fenomèns xenofòbs al destriament usual entre « partits de govèrn » e autres partits o simplment entre governants e goverants.

En Euròpa, una dimension coloniala[modificar | Modificar lo còdi]

L’Alemanha, la França, lo Reialme Unit, l’Espanha, lo Portugal, la Belgica, los Païses Basses, l’Itàlia, la Russia e lo Danemarc participèron a de formas estaticas o societalas, economicas o militaras, de colonizacion s’acompanhant mai sovent d’una desvalorizacion simbolica de las populacions indigenas dins los territòris colonizats. Aquestas desvalorizacions podavan anar del simple rebaissament de las culturas a las justificacions racistas de segregacions, d’apartheids veire d’exterminacions. Segon Olivier Le Cour Grandmaison, son acompanhadas de justificacions intellectualas de la colonizacion e de desvalorizacion de l’indigèn, a l'esquèrra coma a drecha del camp politic dins la metropòli[11]. Difusada dins los espacis publics, per exemple presentas dins los manuals escolars[12], aquestas justificacions untèron las culturas politicas de las metropòlis[13]. Aqueste fenomèn torna jos una autra forma quand, après las guèrras de liberacion los « indigèns » de las ancianas colonias vengièron d'« immigrats » dins las ancianas metropòlis[14].

Africa del sud[modificar | Modificar lo còdi]

Los sentiments xenofòbs s'exprimisson en Africa del Sud, dins las annadas 2010, contra los immigrats venguts del Moçambic o de Somalia, fasent de viléncias. Lo rei zolo Goodwill Zwelithini kaBhekuzulu demanda per exemple als estragièrs de « far lors bagatges »[15].

Migracions e xenofòbia[modificar | Modificar lo còdi]

Segon las recercas menadas per Didier Fassin, Alain Morice, Catherine Quiminal sus las « leis de l'inespitalitat »[16], en sociologia o en antropologia, la genèsi de las politicas sus la migracion umana de las annadas 1970, que son subretot antimigratòrias, exprimisson publicament e politicament dins la conjonctura permissiva e justificatritz dobèerta pels tusts petrolièrs e lo començament de la crisi economica, aquestas representacions formadas anteriorament dins las esfèras tecnocraticas del nombre d'estrangièrs coma problèma, risc o menaça. Las mèsmas observacions son fachas en Austria[17], Espanha[18], Grècia[19], Itàlia[20] e Reialme Unit[21]: totess mòstran qu'aquesta representacion de l'estrangièr ven d'actors tecnocratics (ministres, conselhièrs, nauts foncionaris, agents publics e semipublics, expèrts, lobbyistas, encargats de comunicacion, etc.) en posicion dirigentas.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Richard Y. Bourges et Jacques-Philippe Leyens, Stéréotypes, discrimination et relations intergroupes, Mardaga, 1999, p. 197.
  2. Ralph Schor, L'opinion française et les étrangers en France, 1919-1939, page 369.
  3. Guido Bolaffi, Dictionary of race, ethnicity and culture, SAGE Publications, 2003, page 332.
  4. Guido Bolaffi, Dictionary of race, ethnicity and culture, SAGE Publications, 2003, p. 331.
  5. Guido Bolaffi, Dictionary of race, ethnicity and culture, SAGE Publications, 2003, page 332.
  6. Declaracion e Programa d'accion de Viena], article 15 : «Lo respècte dels drechs de l'Òme e de las libertats fondamentalas sens pas cap de distinccion es una règla elementària del drech internacional en la matèria. Eliminar rapidament e integralament totas las formas de racisme e de discriminacion raciala, e tanben la xenofòbia, e l'intolerança que se n'acompanhan, es per la comunautat internacionala un pretzfach prioritari. Los govèrn deurián prene de mesuras eficaças per las empachar e las combatre. Los grops, institucions, organizacions intergovernamentalas e non governamentalas e los particulars son instantament pregats de redoblar d'esforces per lutar contra aquestas plagas cooperant e coordonant las activitats que desplegan dins aqueste objectiu».
  7. Elsa Dorlin, La matrice de la race - Généalogie sexuelle et coloniale de la nation française. Paris, la Découverte, 2006.
  8. Gérard Noiriel, Immigration, antisémitisme et racisme en France (Modèl:XIXe s-), Paris, Fayard, 2007
  9. Van Dijk T.A., « Le racisme dans le discours des élites », texte en ligne sur le site de la revue Multitudes, 10 février 2007 : http://multitudes.samizdat.net/Le-racisme-dans-le-discours-des/
  10. « Xénophobie de gouvernement, nationalisme d’État », Cultures & Conflits - Sociologie politique de l’international, n°69, printemps 2008
  11. Olivier Le Cour Grandmaison, Coloniser, exterminer. Sur la guerre et l’État colonial, Paris, Fayard, 2005 ; Olivier Le Cour Grandmaison, La République impériale - Politique et racisme d’État, Paris, Fayard, 2009.
  12. V. Lanier, "Les colonisations et décolonisations dans les manuels d’histoire de collège : une histoire partielle et partiale."], TERRA-Ed, "Esquisses", sept. 2008.
  13. Pascal Blanchard, Nicolas Bancel et Sandrine Lemaire (dir.), La fracture coloniale - La société française au prisme de l’héritage colonial, Paris : éd. la Découverte, 2005, 312 p. - Françoise Dufour, Des rhétoriques coloniales à celles du développement : archéologie discursive d’une dominance, thèse de doctorat, Université Paul Valéry - Montpellier III, Paul Siblot (dir.) - , soutenue le 23 avril 2007, 932 pages
  14. Ahmed Boubeker et Abdellali Hajjat (dir.) Histoire politique des immigrations (postcoloniales)], Paris, Ed. Amsterdam, juin 2008
  15. Caroline Dumay, « Nouvelle poussée de xénophobie en Afrique du Sud », Le Figaro, samedi 18 / dimanche 19 avril 2015, page 7.
  16. Didier Fassin, Alain Morice, Catherine Quiminal (dir.), Les lois de l’inhospitalité : les politiques de l’immigration à l’épreuve des sans-papiers, Paris : La Découverte, 1997.
  17. Théo Van Leeuwen et Ruth Wodak, « Legitimizing immigration control : discourse-historical analysis », Discourse Studies, 1999, vol. 1, n°1, pp.83-118.
  18. Kitty Calavita, « A « reserve army of delinquents » - The criminalization and economic punishment of immigrants in Spain », Punishment & Society, 2003, vol.5, n°4, pp.399-413.
  19. Anastassia Tsoukala, « Le contrôle de l’immigration en Grèce dans les années quatre-vingt-dix », Cultures & Conflits, 1997, n°26/27, pp.51-72
  20. Asale Angel-Ajani, « Italy’s racial cauldron – Immigration, Criminalization and the Cultural Politics of Race », Cultural Dynamics, 2000, vol. 12, n°3, pp.331-352.
  21. Steve Cohen, « The local state of immigration controls », Critical Social Policy, 2002, vol.22, n°3, pp.518-543.

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Didier Fassin, Alain Morice, Catherine Quiminal (dir.), Les Lois de l’inhospitalité : les politiques de l’immigration à l’épreuve des sans-papiers, Paris, la Découverte, 1997.
  • Olivier Le Cour Grandmaison, La République impériale - Politique et racisme d’État, Paris, Fayard, 2009.
  • Gérard Noiriel, Immigration, antisémitisme et racisme en France (XIXe-XXe siècle), Paris, Fayard, 2007.
  • Jérôme Valluy, Rejet des exilés - Le grand retournement du droit de l'asile, Éditions Du Croquant, 2009.
  • Laurent Dornel, La France hostile. Socio-histoire de la xénophobie (1870-1914), Paris, Hachette Littératures, 2004.
  • Fred Poché, « Racisme », Dictionnaire Encyclopédique d’Éthique Chrétienne (sous la direction de Laurent Lemoin, Eric Gaziaux, et Denis Müller), Paris, Paris, Cerf, 2013, pp.1679-1693.

Ligams extèrmes[modificar | Modificar lo còdi]