Vitiges

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vitiges
Moneda de Vitiges
Moneda de Vitiges
Moneda de Vitiges
Biografia
Naissença vèrs 500
N. a
Decès 542
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País: Reialme ostrogòt
Epòca: Nauta Edat Mejana
Règne: 536 a 540
Davancièr: Teodat
Successor: Ildebad

Vitiges (o Vitigis), foguèt rei del reialme ostrogòt d'Itàlia de 536 a 540.

Règne[modificar | Modificar lo còdi]

Teodat pèrd lo poder en 536 e es remplaçat per un general de l'armada, Vitiges, un nòble, mas sens origina reiala.

Continuèt la guèrra contra Belisari. Repudièt sa femna per esposar Matasonta, filha d'Amalasonta e donc felena de Teodoric lo Grand. Aquel maridatge permetiá de donar una legitimat a son règne. En febrier 537, ataquèt Roma mas capitèt pas a s'en apoderar. En 538, Narsès desbarquèt amb una novèla armada bizantina. Las bregas entre los dos comandants bizantins provòca lo rapèl de Narsès a Constantinòble. Belisari en 539, assiètja la capitala del reialme Ravena; En 540, Vitiges capitulèt e es fach presonièr. Es enviat amb sa femna a Constantinòble, ont mòr en 542. Matasonta, veusa, se tornèt maridar amb un patrician bizantin, Germanus[1].

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Wolfram 1990, p. 359-366.

fonts[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Herwig Wolfram, 1990, Histoire des Goths, Évolution de l'Humanité, París, Albin Michel.