Viatges de la Libertat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
"A la gara rotièra, Durham, Carolina del Nòrd.", Mai de 1940, Jack Delano.

Los Viatges de la Libertat (en anglés : « Freedom Rides ») son las accions de militants del movement afroamerican dels dreches civics qu'utilizavan de bus inter-Estats afin de testar l'arrèst de la Cort Suprèma Boynton v. Virginia que rendiá illegala la segregacion dins los transpòrts. Lo primièr Freedom Ride partiguèt de Washington lo 4 de mai de 1961[1], e deviá arribar a La Nòva Orleans lo 17. Los militants foguèron arrestats dins los Estats del Sud jos lo pretext de forçar las leis localas e las leis Jim Crow.

Tecnicament, los freedom riders pratican pas la desobesissença civila puèi qu'avián lo drech de pas obesir a las leis segregacionistas del Sud dels Estats Units. Mas lors dreches èran pas aplicats per l'Estat federal e èran considerats coma criminals dins los Estats del Sud. Los freedom rides utilizavan la resisténcia non violenta contra los trebolums organizats pels racistes e las arrestacions massivas de las autoritats. Los militants èran negres coma blancs en proporcions egalas[2], e un quart d'entre els èran de femnas[3].

Violéncias contre los Freedom Rides[modificar | Modificar lo còdi]

Las piègers violéncias aguèron luòc quand los bus atenguèron l'Alabama. A Anniston, una fola ataquèt un dels bus e crebèt sos pneumatics. Quand aqueste deguèt s'arrestar, foguèt atacat al coctèl Molotov per la fola qu'aviá seguit en veitura. Alara que lo bus brutlava, la fola bloquèt las pòrtas, esperant far cremar viu los freedom riders. Un agent del FBI en cobertura brandís son arma e reüssís a obrir las pòrtas. Los militants foguèron violentament batuts alara que fugissián del bus[4].

«L'Autre Bus», marcaire istoric commemorant los Viatjaires de la Libertat de 1961.

Quand un dels bus atenguèt Birmingham, los militants del freedom ride foguèron batuts sens pietat per de membres del Ku Klux Klan jos proteccion policièra. Un autre bus del freedom ride arribèt pauc après e sos passatgiers e un informator del FBI foguèron batuts per una fola armada de batas de beisbòl, de tudèls en fèrre e de cadenas de bicicleta. Foguèron arrestats per la polícia solament après aver estat batuts per la fola. Los militants blancs del freedom ride foguèron los mai violentament batuts. L'un d'entre els, Jim Peck, deguèt recebre 52 punts de sutura sus lo crani.

Los freedom riders espitalizats foguèron après caçats de l'espital a doas òras del matin car lo personal crenhiá una ataca de la fola. Foguèron secorrits pel reverend Fred Shuttlesworth qu'organizèt mantun veituras de negres que forcèron lo barratge de la fola.

Bilanç[modificar | Modificar lo còdi]

Pendent lor viatge, lo grop de 13 militants passèt a 450, e s'atirèt la simpatia de l'opinion publica nacionala et internacionala. Lo freedom ride s'acabèt quand Robert Kennedy, alara procuraire general dels Estats Units, mandèt una injonccion forçant los Estats segregacionistas a aplicar la lei federala.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1.  {{{títol}}}. 
  2. (en)
  3. (en) .
  4. (en) Site ambe imatges e testimoniatges de l'eveniment

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Sus d'autres projècte de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galariá)
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a WikidataModèl:Commonscat/categories

Filmografia[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) Raymond Arsenault, Freedom Riders: 1961 and the Struggle for Racial Justice, Oxford University Press, 2006 (ISBN 9780199755813).

Articles ligats[modificar | Modificar lo còdi]