Via romana

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Via romana a Pompeia
Mapa de las vias romanas dins l'Empèri Roman.

Las vias o de cauçadas romanas formavan una ret de rotas qu'abastava tot l'Empèri Roman.

A la siá origina, la ret foguèt dessenhada per manténer un contraròtle efectiu de las zònas incorporadas a l'Empèri, mas aqueriguèron rapidament importància economica, en facilitant lo comèrci e las comunicacions. Lo desvolopament de la ret de vias romanas se produsiguèt al meteis temps que lo creissement de l'Empèri. Lo nomenat Itinerari de Antoní es lo document ancian mai complet per l'estudi de las vias romanas, e data de fins del sègle III.

Fins a fins del sègle IV aC, las cauçadas romanas èran paucas mai que senders que condusissián a Roma dempuèi las distintes vilas del Laci. Dempuèi aquel moment comencèron a se bastir segon un plan establit, dessenhat amassa amb lo programa tàctic d'expansion. En aver un significat militar considerable, se desvolopèron sistèmas mai complèxes de bastiment de cauçadas, en vista a las far mai permanentas e melhoras per suportar de desparièrs tipes de transit. S'usèron de pèiras de distintes grandàries per bastir unas cauçadas solidas: las pèiras grandas se plaçavan en la basa e sus aquelas s'establissiá una capa de pèiras mai redusidas. En qualques cases, normalament en las rotas mai importantas, sus aqueles fondaments se plaçava un fèrm de caladas.

La via Àpia comencèt a se bastir a l'entorn del 312 aC, e la via Famínia cap al 220 aC. L'empèri Roman arribèt a aver un sistèma de rotas d'unes 80.000 km, consistent en 29 vias que partissián de la vila de Roma, e una ret que cobrissiá totas las províncias conquistadas importantas, en comprenent Grand Bretanha. Segon la lei romana tota persona aviá drech a usar las cauçadas, mas los responsables de la mantenença èran los abitants del districte que passava per el. Pendent l'edat mejana lo sistèma de vias comencèt a desaparéisser.

La via romana mai anciana documentada epigràficament a la peninsula es la que enllaçava los poblats de Iluro e lo de Ausa, bastida entre lo 120 aC e lo 110 aC.[1]

Per Barcelona e Valéncia passava la Via Augusta, que jonhiá Cadis amb los Pirenèus. Al Còl de Panissars se jonhiá amb la Via Domícia, qu'arribava fins a Itàlia.

Galariá[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. David Farell e Garrigós e Francesc Lladó e Tubau