Via Egnatia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Anciana rota de la Via Egnatia

La Via Egnatia o Via Egnàcia (en albanès Rruga Egnatia, en macedònic Виа Игнација, en grèc: Εγνατία Οδός) èra una via bastida pels romans a l'entorn del 146 aC Foguèt dicha aital per Gai Egnaci, procònsol de Macedònia, qui ordenèt lo sieu bastiment. La via s'estend dempuèi l'anciana Il·líria, Macedònia, e Tràcia, en traversant la modèrna Albania, Republica de Macedònia, Grècia, e Turquia. Foguèt traçada per jónher las desparièras colònias romanas dempuèi la mar Adriatica fins a Bizanci.

Dempuèi Apol·lònia de Il·líria se va a Macedònia per la Via Egnatia, que se dirigís a l'èst e a mil·liaris fins a Cipsela (l'actual Ipsala turca) e lo riu Hebre, çò que compren un espaci de 535 milas. Se se gradua la mila en huit estadis, somarà 4.280 estadis; mas, segon lo calcul de Polibi, qu'apond dos pletres, es a dire, un tèrç d'estadi a cada mila, deu s'apondre la soma ja dicha 178 estadis. Los que partisson de Epidamne e los que sòrton de Apol·lònia, après recórrer parièra distància, se tròban a la mitat de la via. Tota ela pòrta lo nom de Egantia, mas a la primièra part li disián de mai camin de Candavia, qu'es una montanha de Ilíria, ont condusís aquel camin, entre la vila de Liquindos e un luòc nomenat Piló, que separa Il·líria de Macedònia. Dempuèi passa ailà prèpa a Barenus e va per la Heraclea Lincestis, Licestis e los Eorli, dins la vila de Edessa, a la de Pel·la e fins a Salonica.

Als Balcans i a una intima connexion entre l'armada romana e la vida de las províncias, de sòrta que la romanizacion es, sustot, òbra de l'armada, que bastissiá cauçadas, ponts e campaments amb los sieus anabals de comerçants que podián se transformar en municipalitats o colònias quand la legion partissiá; tanben l'armada daissava a lo sieu passatge veteran que s'installavan en grops, en formant de colònias. A Macedònia, l'ais estrategic de la província, la rota d'Asia per las legions e, fins a l'èra modèrna la principala via de comunicacion terrèstre de la peninsula, foguèt la Via Egnatia, nomenada pels aromans Calea Maire ("via granda"). Dempuèi lo sieu bastiment (entre (entre 146-125 aC fins al sègle VII, aquò es, mai de huit de sègles, foguèt una vertadièra rota de romanizacion, la connexion mai cuerta entre Roma e Constantinòple.

Es pas simple edart lo fach qu'al cors de la Via Egnatia se tròban una bona part dels mai importants nuclèus aromans de Macedònia: las doas vias que sortián dels pòrts de Dyrrachium (Duratz) e Apol·lonia, que vivon entre el los arrumans de Muzàquia, se jonhián a Clodània; dempuèi ailà la via passava per Ohrid, Heraclea Lincestis (Bítola), Edessa, per Filípolis —Plòvdiv, a Bulgaria— e Oescus, al marge drech del Danubi, ont dintrava a Tràcia en contunhant fins a Constantinòple.

Per aquela rota circulèron los famoses caravaners e de comerçants aromans que se dirigissián fins a Venècia o Ragusa (e dempuèi ailà a Mesina, Ancona e Sardenha) fins a mejans del sègle XVIII, quand abandonèron lo comèrci amb Itàlia en favor d'Ongria, Àustria e Alemanda.

La Via Egnatia foguèt reparada e estenduda en divèrsas escasenças. Persistiguèt coma una rota d'importància comerciala e estrategica pendent sègles, e foguèt una de las mai importantas rotas de l'Empèri bizantí, en connectant Duratz (a l'Adriatica) amb Ohrid, Salonica, Perint e fin finala Constantinòple, al Bosfòr. Lèu tot lo comèrci terrèstre bizantí amb Euròpa occidental viatjaba al cors de la Via Egnatia. Pendent las Crosadas, las armadas viatjavan fins a l'èst per tèrra en seguint la rota fins a Constantinòple abans de crosar fins a l'Asia Mendre. En la Quatrena Crosada, lo contro de la rota foguèt vitala per la subrevivença de l'Empèri Latin coma per lo sieu successor, l'Empèri de Nicea e lo Despotat d'Epir.

Dempuèi la montanha Candavia en sortint de Dyrrachium fins a Tessalonica (una autra branca sortiá de Apol·lònia de Il·líria e ambedoas brancas se jonhián a Clodiana), a la part de la via coneguda coma via Candàvia, las estacions foguèron:

  • Clodiana
  • Scampa
  • Tres Tabernae
  • Lignidus (Lychnidus)
  • Nicias
  • Heraclea
  • Cellae
  • Edessa
  • Pella
  • Thessalonica

De Tessalonica a Cypsela, es a dire a la via Egnàtia pròpria, las estacions foguèron:

  • Apollonia
  • Amphipolis
  • Philippi (Filipos)[1]
  • Acontisma
  • Otopisus (Topirus)
  • Stabulum Diomedis
  • Maximianòpolis
  • Brizice O Brendice
  • Trajanòpolis
  • Cypsela

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Díaz