Via Augusta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Gtk-dialog-info.svg Aqueste article es sortit d'un traductor automatic e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia e de sintaxi.
Mapa de la Via Augusta a Hispània entre Gades (Cadis) e Narbo Martius (Narbona)

La Via Augusta foguèt una via romana que jonhiá la peninsula de Hispània amb lo centre del mond roman. Transcorriá estrictament al cors de la còsta mediterranèa: dempuèi los Pirenèus fins a Cadis.[1][2] Foguèt la cauçada mai longa e l'ais principal de la ret viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km.

Al cors de l'istòria recebèt de desparièrs noms: Abans e tot d'èsser bastida èra ja una rota naturala coneguda dempuèi lo sègle VI aC amb lo nom de Via Heraclea (o Via Hercúlia e Via Heràclia[2]), doncas qu'acabava a las miticas Colomnas d'Ercules. La se nomenèt tanben Camin de Anníbal.

Traçat[modificar | modificar la font]

Aquela via romana jonhiá la peninsula Itàlica amb l'iberica après traversar los Alps maritims e tot lo sud de França. En arribar als Pirenèus, seguissiá cap al sud per tota la façada mediterranèa peninsular fins a Cadis, ara se jol nom de via Augusta. Recebèt la denominacion definitiva per l'emperaire August, ras dels apariaments que se menèron a tèrme jos lo sieu empèri, entre los ans 8 e 2 aC, que la convertiguèron en una importanta via de comunicacions e comèrci entre las vilas e províncias e los pòrts del Mediterrani.

Connectava amb la Via Domícia al còl de Panissars, per l'interior, e a l'actual passatge termierèr entre Cervera e Portbou, per la còsta.

Divèrsas vilas e poblaments de l'epòca romana avián sorgit sul traçat de la via augusta. dins qualques vilas coma Bàrcino o Lucentum s'i arribava mejançant ramals o de vias segondàrias.[3]

Evolucion istorica de la via[modificar | modificar la font]

L'arc de Berà sus la Via Augusta

Las primièras referéncias de la via Heraclea, qu'es la precedenta de la via Augusta, son de la s. VI aC e es mencionada pels istorians Timeu (que visquèt entre la s. IV e l'III aC), Polibi (abans del 124 aC) e Ammià Marcel·lí la s. IV dC, entre d'autras. S'agís d'una pista d'origina preistorica que foguèt arranjada après la fondacion de Emporion (primièra mitat de la s. VI aC), un dels luòcs per ont discorria. Cal tanben dire que cap a la s. V aC tanben enllaçaria am la populacion iberica de Castulo, causa que nos fa a pensar que pas tot lo sieu tram èra a ran de còsta, mas qu'al sud d'Espanha seguiriá per las tèrras de l'interiora de l'actuala Andalosia fins a arribar a Cadis.

La via Heraclea recebiá aquel nom mercès a la legenda que ligava lo mitic Heracles o Hèrcules de Tebes amb la peninsula Iberica. Un dels trabalhs d'aquel eròi grèc foguèt la conduccion dels braves panats al monstre Gerió, après occir-lo. Aquel èsser abitava dins l'isla Erítia, al delà de las colomnas justament nomenadas de Hèrcules (estrech de Gibartar) e aquela via seriá la rota qu'auriá seguit lo semidéu per crosar la peninsula hispànica.[4]

Los Escipions, après aver conquistat lo territòri, situèron a la via Heraclea un sistèma de pondudas, e pauc après, pendent la primièra mitat de la s. II aC, foguèt mesurada e senyalitzada amb mil·liaris (Polibi, Istòria, III, 39) qu'indicavan las milas (una mila romana equival a 1.481 m). Aquel arranjament foguèt amb l'objectiu de facilitar la circulacion de l'armada invasor. Es a dire, las armadas romanas avián utilizat la via Heraclea (l'iberica) per arribar cap a Tarragona e a l'Ebre.

Après la conquista del Sud de las Gàl·lies per la consolacion Gneu Domici Aenobarb (entre lo 121 aC e lo 119 aC) e de la fondacion de la primièra colònia romana defòra d'Itàlia, Narbo Martius (actuala Narbona) lo 118 aC, lo Heraclea restèt joncha a la via Domitia, que traversava lo sud de l'actual França.

Segon lo testimòni dels autors classics, los romans preferissián la rota terrèstre fins a arribar a Tarraco e de s'embarcavan aicí en direccion sud en seguint la còsta. Avèm ja vist que los Escipions preferissián totjorn la via per tèrra per se dirigir al presidi tarragoní après desembarcar a Emporion. A la primièra mitat de la s. E aC, lo camin per tèrra entre la capitala de la Citerior e las Gàl·lies èra força bon. Aital, avèm lo testimòni de Ciceró (In Vatinium, 12), que nos ditz que la rota terrèstre per anar a Hispània èra utilizada de manièra generala. Juli Cèsar, en las siás campanhas militaras dins tèrras ibericas, recorreguèt a pè la rota entre Tarraco e lo Pirenèu.

Es tanben en la primièra mitat de la s. E aC que s'i edificaren las mansiones o d'estancadas que se mencionan als Vasos Apol·linars e que son lo resultat de l'evolucion de las pondudas que i installèron los Escipions. Aquel fach fa a pensar tanben en un usatge frequent de la via terrèstre.

Rèstas de la Via Augusta[modificar | modificar la font]

Summum Pyrenaeum (Santa Maria de Panissars, Còl de Panissars). Ponch d'amassada amb la Via Domícia

Divèrsas vilas conservan de rèstas de lo sieu traçat, que seguís aperaquí lo de l'actuala autopista AP-7. N'i a un tram força long visible a la municipalitat del Perelló (Bas Èbre).

L'arc de Berà es situat sus aquela via que passava per jos.

A Tarragona pòrta lo nom de Via Augusta la carrièra que dona intrada dins la vila per l'èst, per ont passava la rota de Barcelona (N-340) abans de se bastir la rota de circumval·lació.

A Cambrils pòrta lo nom de Via Augusta la carrièra, qu'es a l'ora d'ara sus un tram de l'ancian camin real de Barcelona a Tortosa e Valéncia, lo que a lo sieu torn èra sus l'emplaçament de la Via Augusta dels romans, e Via Via Heraclea de la época iberica.

A Valéncia se pòdon contemplar de rèstas de la via al Centre Arqueologic de l'Almòina, e lo sieu traçat reven aperaquí dins l'actuala carrièra de Sagunt e l'avenguda de la Constitucion al nòrd de la vila, e amb la carrièra de Sant Vicent Martir al sud.

A Barcelona, malgrat qu'un de las carrièras principalas de Sarrià - Sant Gervasi es nomenada Via Augusta, lo sieu traçat a pas cap de relacion amb lo de la Via Augusta romana. L'an 2012 se descobriguèt un tram de la Via Augusta dins l'espaci del Mercat de Sant Antoni, ont se conserva integrat amb la reforma menada a tèrme al mercat modernista.

Referéncias e de nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Masanés
  2. 2,0 et 2,1 Mèstre e Campi
  3. ) - DERTOSAM (Tortosa) - SVBSALTVM (zòna còl de Balaguer) - TARRACONEM (Tarragona) - PALFVRIANAM - ANTISTIANAM - ADFINES - ARRAGONEM - SEMPRONIANA - SETERRAS- AQVIS VOCONTIS (Caldes de Malavella) - GERVNDAM (Girona) - CILNIANAM (de situacion incerta) - IVNCARIAM (de situacion incerta) - INPYRAENEVM - COMBVSTA - NARBONEM (Narbona) - BAETERRAS - CESSERONEM - FORVM DOMITI - SEXTANTIONEM
  4. Amià Marcel·lí

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

  • Via romana