Via Aquitània

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Via Aquitània (en roge) e las autras vias romanas

La Via Aquitània (del latin: Via Aquitania) èra una calçada romana bastida en 118 AbC en Gàllia coma camin de penetracion fins al nòrd de Gàllia, Aquitània, dempuèi la còsta mediterranèa. Començava a Narbo Martius (Narbona), la capitala de la província romana de Narbonesa. Ailà se connectava amb la Via Domícia. Dempuèi Narbo Martius s'anava cap a l'Ocean Atlantic, passant per Tolosa, e s'acabava a Burdigala (Bordèu), durant aproximativament 400 quilomètres.

Mai tard, durant l'Edat Mejana, tanben se nomenava "Vía Aquitania" la calçada romana XXXIV o Ab Asturica Burdigalam (Astorga-Bordèu), qu'èra utilizada coma rota afluenta pels pelegrins franceses que prengavan lo Camin de Sant Jaume.


Fondator[modificar | modificar la font]

Gnaeus Domitius Ahenobarbus, amb Quint Fabio Maxim Alobrogic, derrotèt las tribís gallias dels alobrogs e los arvèrnes en 121 AC. En 118 AbC, fundèt la vila de Narbo Martius, (Narbona), e bastiguèt la Via Domícia per far mai aisit lo viatge cap al sud dels Pirenèus. La Via Aquitània es una branca de la Via Domícia que pasa pel sud-oèst de la Gallía dins la província de Aquitània. Se sap pas quin comendaèt la Via Aquitánia, mas es probable que siá Domitius Ahenobarbus per fin de contraròtlar mai aisidament la tributs de las trubús recetament conquerida.

Itinerari de la Via Aquitània[modificar | modificar la font]

La Via Aquitània èra la principala via romana de la província d'Aquitània. Sas limitas son, al sud los Pirenèus,[1] a l'oèst l'Ocean Atlantic, e al nòrd lo riu Lèger.[2] La Via Aquitània començava a Narbona, e s'i connectava a la Via Domícia. Narbona èra la primièra colonia romana de Gàllia, de vocacion agricòla.[3] En mai de Narbona, doas vilas importantas, Tolosa e Bordèu, se trapavan lo long de la via, principala rota comerciala que las ligava a l'Atlantic[4] A Tolosa, la Via Aquitánia copa de carrièras que menan al nòrd (cap a Lion subretot, qu'èra en aquel temps l'interseccion de las rotas galas). Tolosa mas venguèt la capitala dels Visigòts. La Via Aquitània s'acabava a Burdigala, (Bordèu). Bordèu èra una importanta vila comerciala a causa de la proximitat de l'Ocean Atlantic. Aprèp que Gàllia foguèt devesida en tres províncias: Aquitánia, Belgica, e Lugdunensis, Bordèu venguèt la la capitala d'Aquitánia. La Via Aquitánia ligava aquelas importantas vilas dels sud de Gàllia.

Una autra via fasiá comunicar Bordèu amb Astorga, passant per: Pampalona, Virovesca (Briviesca) e Pallantia (Paléncia)[5]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. (en)Cambridge Ancient History. Vol. X. London: Cambridge UP, 1970. 487
  2. Estrabon "Geografia - Libre IV Cap. 2."<http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Strabo/4B*.html>.
  3. (en)Cambridge Ancient History. Vol. X. London: Cambridge UP, 1970. 476
  4. (en)Cambridge Ancient History. Vol. X. London: Cambridge UP, 1970. 480
  5. (es)http://www.revistaiberica.com/Rutas_y_destinos/cl/santiagoporpalencia.htm LoEl Camin de Sant Jaume per Paléncia; 2009

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]