Via Àpia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Gtk-dialog-info.svg Aqueste article es sortit d'un traductor automatic e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia e de sintaxi.
Itinerari bifurcat de la Via Appia.

Via Àpia (latina Via Appia) es la mai importanta de las vias romanas. Èra a Itàlia e portava de Roma a Brundisium (Brindisi), de sòrta qu'èra la via de comunicacion amb Grècia e Orient.

Lo bastiment foguèt iniciat pel censor Appi Claudi Cèc lo 312 aC, lo que arribèt al delà de Càpua (unes 200 km); seguiguèt après a Benevent e fins a Brindisi mas se sap pas quand se faguèron aquelas prolongacions, mas pas abans de la completa submissió del sud d'Itàlia lo 266 aC e segurament pas abans de l'establiment de la colònia romana de Brundisium lo 244 aC.[1] La sortida èra de pòrta Capena a las muralles de Roma. Las estacions intermediàrias foguèron nomenadas las mutatio (cambiament de cavals).

Grauat d'una vista idealitzada de la Via Àpia a Roma, Itàlia.
Tram actual de la Via Àpia a lo sieu passatge per Roma, Itàlia.

Dempuèi Brundisium cap al nòrd sembla que i aguèt doas brancas, una a l'èst pels territòris de peuquetis, daunis e samnites, e una a l'oèst per Lucània; las doas brancas se trobavan a Beneventum. Una tresena branca qu'anava de Rhegium al Samni e Campània ont se jonhiá a la Via Àpia principala. La primièra branca seguissiá segurament la Via Numícia o Minúcia (Via Numitia o Minutia).

Juli Cèsar de jove exerciguèt coma curator viae Appiae, magistratura consacrada a la mantenença de la via.

Las estacions entre Roma e Càpua segon l'Itinerari de Antoní foguèron:

  • Aricia (Lariccia)
  • Tres Tabernae
  • Appii Forum
  • Tarracina (Terracina)
  • Fondatz (Fondi)
  • Formiae (Esmòla di Gaeta)
  • Melinturnae (Près de Tragletto)
  • Sinuessa (Mondragone)
  • Capua (Sta. Maria)

L'itinerari de Jerusalem dona pel meteis tram las seguentas:

  • Ad Nonum (mutatio)
  • Aricia (civitas)
  • Sponsaeor Ad Sponsas (mutatio)
  • Appii Forum
  • Ad Medias
  • Tarracina (civitas)
  • Fondatz
  • Formiae
  • Minturnae
  • Sinuessa
  • Pons Campanus (mutatio)
  • Ad Octavum
  • Capua (civitas)

Las brancas de la via en aquel tram foguèron:

  • Via Ardeatina, fins Ardea (35 km de Roma)
  • Via Antiatina, fins Bovillae e Antiim (60 km de Roma)
  • Via Setina, fins a Setia
  • Nom desconegut, sortiá de Miturmae fins a Teanum a la via Latina e seguissiá per Allifae e Telesia fins a Benevent.
  • Via Domiciana (Latina Via Domitiana, que preniá lo sieu nom de l'emperaire Domicià), qu'anava de Sinuessa a Cumae e Puteoli. Enllaçava Amb una via qu'existissiá ja qu'arribava de Puteoli a Nàpols (Neapolis). Existissiá tanben anteriorament una via entre Cumae e Neapolis per Atella.

La branca de Càpua a Benevent aguèt las seguentas estacions:

  • Calatia
  • Ad Novas
  • Caudium
  • Beneventum

A Benevent se dividissiá en doas brancas: una per Venúsia e Tarent fins a Brindisi e una autra per Equus Tuticus e Canusium fins a Barium (Bari) per la còsta adriàtica. Las estacions de la primièra branca foguèron:

  • Aeculanum
  • Sub Romulea
  • Pons Aufidi
  • Venusia (Venosa)
  • Silvium (Garagnone)
  • Blera (Gravina)
  • Sub Lupatia
  • Canales
  • Tarentum (Tarent)
  • Mesochoron
  • Urbius
  • Scamnum
  • Brundisium (Brindisi)

Una branca sortiá de Venusia fins a Potenta e contunhava fins a Rhegium, e una autra anava dempuèi Venusia a Heraclea al gòlf de Tarent e seguissiá per la còsta orientala del Bruttium.

La segonda branca de Benevent a Brindisi per Bari aviá las seguentas estacions:

  • Equus Tuticus (S. Eleuterio)
  • Aecae (Troja)
  • Herdonia (Ordona)
  • Canusium (Canosa)
  • Rubi (Ruvo)
  • Butuntum (Bitonto)
  • Barium (Bari)
  • Turres (?)
  • Egnatia (Tor di Gnatia)
  • Speluncae (?)
  • Brundisium (Brindisi)

Una branca al mièg en sortint de Canusium, e fins a Egnatia es mencionada a la Taula de Peutinger amb las seguentas estacions:

  • Rudiae
  • Rubi
  • Butuntum
  • Caelia (Ceglie)
  • Ehetium (Azetium?)
  • Norve (?)
  • Ad Venères (?)
  • Egnatia

De Brundisium a Hydruntum (Òtranto) se bastiguèt una via que donava lo torn a la peninsula de Calàbria (uèi Polha) fins a Tarent e se sonèt Via Trajana; una via anteriora amb recorregut per l'interior, en passant per Lupia (Lecce) aviá las seguentas estacions segon la Taula de Peutinger:

  • Castrum Minervae (Castro)
  • Veretum (Sta. Maria di Vereto)
  • Uxentum (Ugento)
  • Baletium (Aletium)
  • Neretum (Nardò)
  • Manduria (Mandúria)
  • Tarentum (Tarent)

La branca de Càpua a Rhegium per Nuceria Alfaterna foguèt pas considerada inicialament part de la via Àpia (Estrabó) mas en temps de l'Empèri s'establiguèt coma una branca d'aquela. Foguèt bastida per P. Popilius Laenas, Que foguèt pretor lo 134 aC. Se li es donat lo nom de Via Aquília mas foguèt probablament nomenada via Popília e las siás estacions foguèron:

  • Nuceria
  • Forum Popilii
  • Muranum
  • Consentiá
  • Coratge
  • Ad Statuam
  • Rhegium

L'Itinerari de Antoní dona las seguentas rdtsviond[Cal aclariment] dels Càpua a Rhegium:

  • Nola
  • Nuceria (Nòcera)
  • Ad Tanarum
  • Ad Calorem
  • In Marcelliana
  • Caesariana
  • Nerulum (La Rotonda)
  • Sub Murano (Près de Murano)
  • Caprasiae (Tàrsia)
  • Consentiá (Cosenza)
  • Ad Sabatum fluvium
  • Ad Turres
  • Vibona (Monte Leone)
  • Nicotera (Nicotera)
  • Ad Mallias
  • Ad Columnam
  • Rhegium

A Nerulum s'iniciava una branca que passava per Potentia (Potenza) fins a Venusia. Foguèt coneguda coma Via Hercúlia e foguèt òbra segurament de l'emperaire Maximià. Las siás estacions foguèron:

  • Venusia
  • Opinum
  • Ad fluvium Bradanum
  • Potentia (Potenza)
  • Acidii (?)
  • Grumentum (Saponara)
  • Semuncla (?)
  • Nerulum

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Villalba e Varneda