Varda

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Varda dins lo Silmarillion.

Varda Elentári es un personatge fictiu de l'univèrs de J.R.R. Tolkien, la Tèrra Mejana. Es una Ainu, e femna de Manwë.[1]

Es dich que Varda es tròp polida per èsser descricha amb de paraulas; la sieuna cara irràdia la lutz d'Iluvatar. Viu amb Manwë, e son lo govèrn d'Arda. Quora son amassa, Manwë "pòt veire mai enlà que cap uelh, a travérs la nèbla, a travérs l'escuritat, e a travérs las ligas de l'ocean", e Varda "pòt ausir mai clar que cap aurelha en tot escotar los sons de las voses que cridan dempuèi l'èst a l'oèst".[2] Varda creèt las estelas abans que los Valar descendèsson al mond, e organizèt las constellacions, que la mai importanta es la Fauç dels Valar (la Granda Orsa).

Varda vòl dire 'sublim' o 'enauçada'. Elentari vòl dire 'Reina de las Estelas'. Tanben es coneguda amb lo títol de Tintalle, que vòl dire 'Encendaira de las Estelas'. En sindarin tanben es coneguda coma 'Elbereth' (Reina de las Estelas), 'Gilthoniel' (Encendaira de las Estelas) e 'Fanuilos' (Totjornblanca). En Telerin es coneguda coma 'Baradis'

Imne dels Elfs de Rivendell[modificar | modificar la font]

Un dels tèxtes en sindarin mai longs de Lo Senhor dels Anèls es un imne que cantan los elfs de Rivendell a Varda, e que se pòt trobar al capítol Fòrça Encontres (Libre II, 1r capítol). Lo tèxt es aqueste:

A Elbereth Gilthoniel, Oh Reina de las Estelas, Encendaira de las Estelas

silivren penna míriel Reflèxes que tomban brillants coma de joièls

o menel aglar elenath! Del firmament [la] gloria [de] l'armada d'estelas!

Na-chaered palan-díriel A distáncias remotas as escrutat

o galadhremmin ennorath, Dempuèi de tèrras mejanas d'arbres plens

Fanuilos, le linnathon Totjornblanca, a tu te cantarai

nef aear, sí nef aearon! En aqueste costat de l'ocean, aquí en aqueste costat del Grand Ocean!

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. a l'Enciclopèdia d'Arda
  2. Tolkien, J.R.R.. The Silmarillion. UK: George Allan & Unwin, 1977. ISBN 0-04-823139-8.