Trotski

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lev Davidovich Bronstein idem Lev Davidovich Trotski (Лев Давидович Трóцкий), mai conegut coma Lev Trotski (nom transliterat) tanben coma Leo, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzki) e tot simplament Trotski. Revolucionari marxista rus e una de las figuras mai famosas de la Revolucion Russa de 1917. Nasquèt a Iànovka (Ucraïna) lo 7 de novembre de 1877 e moriguèt assassinat a Coyoacán (Mexic) lo 21 d'agost de 1940.

La vida[modificar | modificar la font]

D'origina josieva, estudiant de matematicas puèi de drech, foguèt arrestat e detengut per activitats revolucionàrias en 1898 puèi deportat en Siberia, en 1900.

Ne capita de s'escapar e s'ajunh Lenin a Londres que lai amassa se ne van perpensar la revolucion venidoira... las revolucions per venir.

Presidís lo Soviet (o Conselh) de Petrograd, l'actuala Sant Petersborg (que pro lèu ne vendrà Leningrad) pendent la Revolucion Russa de 1905 o Revolucion de Febrièr, que n'acabèt amb lo regim secular dels tzars, çò es emperaires, de totas las Russias, çò disián.

S'acabarà pel chaplàs general dels soviets de deputats obrièrs qu'avián temptat l'insurreccion (decembre de 1905 - genièr de 1906).

Arrestat, tornarmai s'escapa e viu exiliat a partir de 1907, la màger part del siu temps lo se va passar en Àustria, a Viena.

Tornat en Russia, en mai de 1917, pren lenga amb los bolcheviks tre agost per ne venir pro lèu un dels sius organizators pus importants pendent la segonda Revolucion Russa o Revolucion d'Octobre.

Nomenat Comissari del Pòble a la Guèrra de 1918 a 1925, creèt e organizèt l'Armada Roja en tot la gavidar pendent la grand guèrra civila de 1918-1920, sembla civila puslèu, que ne foguèt fin finala sonqu'un combat acarnassit entre las fòrças revolucionàrias de la jove nòva Russia e dels sius pòbles camaradas d'a l'èx Empèri Rus eissits, e l'aliança internacionala mesa en plaça per las poténcias occidentalas (França e Grand Bretanha sustot) per tal d'empachar la victòria de la Revolucion e la s'entrepachar a tot còst.

A partir de 1925, e aprèp la mòrt de Lenin (en 1924), ne comença de denonciar publicament lo poder creissent d'Estalin en tot li far targa a la teoria del georgian de construccion del socialisme dins un sol país, en se ne téner el sempre de parlat de revolucion permanenta.

Demissionat entre 1925 e 1927 de totas las siás cargas e foncions oficialas, es fòrabandit a Alma Ata, en Cazacstan, en 1927 puèi embandit definitivament d'al territòri sovietic en 1929.

N'anarà el plantar bordon una passa en França (1933-1935) puèi en Norvègia, e fin finala a Mexic, a partir de 1936.

Lai fonda la IVena Internacionala en 1938 per tal de ne resistir e li opausar una fòrça organizada e decidida, consequenta, al Komintern o 3ena Internacionala, mai que mai dins las solas mans, d'acieràs, d'Estalin.

En agost de 1940, es assassinat per un tal Ramón Mercader, agent als òrdres de Moscòu.

D'un biais salvatjàs, impietadós e brutalàs, a còps de pic dins la clòsca, fins a ne far gisclar los cervèls.

Foncions oficialas en Union Sovietica[modificar | modificar la font]

Ne seràn estadas las siás foncions oficialas, dins l'Union Sovietica naissenta:

L'accion dins l'exili[modificar | modificar la font]

Lo teorician[modificar | modificar la font]

Citacions[modificar | modificar la font]

Bibliografia generala[modificar | modificar la font]

l'Òbra d'en Trotski[modificar | modificar la font]

a l'entorn del revolucionari[modificar | modificar la font]

a l'entorn del teorician[modificar | modificar la font]

a l'entorn de l'òme[modificar | modificar la font]

bibliografia istorica generala[modificar | modificar la font]

Filmografia[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Ligams videografics[modificar | modificar la font]

  • Video.jpg

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Trotski.