Thomas Cranmer
Thomas Cranmer (2 de julhet de 1489, Aslockton - 21 de març de 1556, Oxford) es un teologician anglés de la prumiera mitat dau segle XVI. Archevesque de Canterbury, aguèc un ròtle important dins la mesa en plaça de la Reforma Anglicana.
Biografia
[modificar | modificar lo còdi]Fiu cadet d'un gentilòme locau, Cranmer s'orientèc naturalament vers una carriera ecclesiastica après d'estudis realizats a Cambridge[1]. Foguèc remarcat per Enric VIII (1509-1547) durant la crisi congreaa per son divòrci. Nomat archevesque de Canterbury, dirigissèc las comissions qu'annulèron lo maridatge dau rei amb Catarina d'Aragon[2]. Puei, s'ocupèt egalament de valider e d'annular lo maridatge amb Anne Boleyn[3][4]. En parallele, amb Thomas Cromwell (1485-1540), defendèc lo principi de la supremacia reiala dins los afaires religiós, çò que permetèc de realizar la separacion de la Gleisa d'Anglaterra e la Gleisa Catolica.
Après la mòrt d'Enric VIII, Cranmer passèc au servici de son fiu Edoard VI (1547-1553), mas lo rei noveu foguèc rapidament tochat per la tuberculòsi. Cranmer acceptèc de sostenir las revendicacions de Jane Grey per empachar l'arribaa au poder de Maria Iera, un catolica fervorosa. Pasmens, la màger part de l'eleit sostenguèc l'eiretiera legitima e Jane Grey foguèc rapidament reversat. Cramner foguèc alora arrestat e condamnat a mòrt. Avans son execucion, refusèc de reniar sos escrichs e foguèc donc cremat coma eretic per las autoritats[5].
Òbra
[modificar | modificar lo còdi]Cranmer dirigissèc plusors reformas importantas per la mesa en plaça dau culte anglican. Per exemple, foguèc responsable de l'adopcion de l'anglés coma lenga liturgica e dau retirament dels autars e de l'iconografia catolica presents dins las gleisas d'Angleterra[6][7]. S'ocupèc pereu de gerir lo barrament dels monasteris. Au niveu teoric, foguèc l'autor d'obratge important coma lo Book of Common Prayer publicat en 1549 durant lo rèine d'Edoard VI. La segonda edicion d'aqueu libre marquèc una evolucion mai radicala de la Reforma Anglesa que Cranmer i abandonèc los principis luterians per se raprochar de las visions dels reformators elvetics[8][9]. Enfin, chau nòtar que sos trabalhs aguèron un ròtle significatiu dins l'estructuracion de la lenga anglesa.
Annexas
[modificar | modificar lo còdi]Ligams internes
[modificar | modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | modificar lo còdi]- (en) G. W. Bernard, The King's Reformation : Henry VIII and the Remaking of the English Church, Londres, Yale University Press, 2005, 736 p.
- (en) Diarmaid MacCulloch, Thomas Cranmer : A Life, New Haven (Conn.), Yale University Press, 1996, 704 p.
- (en) Ashley Null, Thomas Cranmer's Doctrine of Repentance : Renewing the Power to Love, Oxford, Oxford University Press, 2006, 298 p.
- (en) Jasper Ridley, Thomas Cranmer, Oxford, Clarendon Press, 1962.
Nòtas e referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ (en) Diarmaid MacCulloch, Thomas Cranmer : A Life, New Haven (Conn.), Yale University Press, 1996, pp. 7-15 e 109.
- ↑ (en) Jasper Ridley, Thomas Cranmer, Oxford, Clarendon Press, 1962, pp. 59-63.
- ↑ (en) Jasper Ridley, Thomas Cranmer, Oxford, Clarendon Press, 1962, pp. 195-206.
- ↑ (en) Diarmaid MacCulloch, Thomas Cranmer : A Life, New Haven (Conn.), Yale University Press, 1996, pp. 238 e 256-274.
- ↑ (en) Diarmaid MacCulloch, Thomas Cranmer : A Life, New Haven (Conn.), Yale University Press, 1996, pp. 600-605.
- ↑ (en) Jasper Ridley, Thomas Cranmer, Oxford, Clarendon Press, 1962, pp. 265-270.
- ↑ (en) Diarmaid MacCulloch, Thomas Cranmer : A Life, New Haven (Conn.), Yale University Press, 1996, pp. 365 e 369-376.
- ↑ (en) Jasper Ridley, Thomas Cranmer, Oxford, Clarendon Press, 1962, pp. 405-406.
- ↑ (en) Diarmaid MacCulloch, Thomas Cranmer : A Life, New Haven (Conn.), Yale University Press, 1996, pp. 365 e 369-376.