Telecabina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

Una telecabina es un sistèma de transpòrt per cable, comprenent un ensemble pichonas cabinas, que la capacitat varia de 2 a 16 plaças, dispausadas sus un cable unic a l'encòp portaire e tractor (Se parla d'installacion monocable, per oposicion al sistèma bicable d'un teleferic), que forma una bocla de movement mai sovent unidireccional.

Se la deu pas confondre amb una telebèna que las cabinas son dobèrtas ont lo percors se fa de pè e a l'aire liure, o encara lo teleferic, qu'an de cable(s) tractor(s) e de cable(s) portaire(s) separats, mas tanben lo DMC / Funitel, tipe de monocable dispausant de dos cables portaire/tractors.

Tecnicas[modificar | modificar la font]

La telecabina desembragabla[modificar | modificar la font]

Telecabina desembragabla de Montjuic a Barcelona

Dins la version mai espandida, los veïculs son dotats d'un ligam desembragable lor permetent de se desaparelhar del cable dins las estacions. L'embarcament dels passagièrs es alara realizat amb una circulacion de feble velocitat (0,3 m/s) sens alentiment de la linha. Dins aquesta configuracion, la velocitat del cable pòt aténher 6 m/s.

Las garas son dotadas d'un lançaire e d'un alentidor ont se realizan la fasas d'embragatge e de desembragatge. Aquestes son mai sovent compausadas d'una reng de pneus qu'alentís o accelèra la cabina al nivèl d'una penche de contacte situada sul carriòt del veïcul, près de la pinça. Suls aparelhs d'anciana generacion, aquestes acceleracion e alentiment èran realizats sens pneus, par gravitat via un ralh clinat.

Al nivèl del lançaire e de l'alentidor se trapa una cama que, al passatge de la cabina, ven piejar sul palfèr de la pinça, e dobrís lo mòrs per lo liberar del cable ont l'i aaparelhar. Sus tota sa circulacion en gara, lo veïcul es sostengut per un ralh sus que ròtla via las roletas de son carriòt. Dins lo contorn de l'estacion, la cabina demora mai sovent entraïnada per de pneus, mas encara existís des convejaires de cedans sus d'aparelhs mai ancians.

Una de las garas es l'estacion motritz: la carrèla de retorn i entraïna lo cable pel biais d'un motor electric solidari d'un reductor. Se realiza tanben dins una de las garas la tension de cable, via un contrapès o un cric idraulic solidari d'un vagonet ont se situa la carrèla de retorn (que pòt èsser la carrèla motritz o una simpla carrèla liura segon que la tension s'opèra dins l'estacion motritz o non).

Una telecabina desembragabla pòt tanben dispausar d'una o mai garas intermediària per aténher de pistas, o permetre un angle de linha.

Amb l'estandardizacion dels produchs, las garas d'una telecabina son ara similària a aquesta d'un telesèti desembragable.

La telecabina pulsada[modificar | modificar la font]

Los veïculs pòdon èsser dispausats en tren (grop de cabinas aprochadas entre elas) sul mèsme cable, amb de ligams fixes. Pendent la dintrada en gara, es alara l'ensemble dels veïculs qu'alentís, quitament aquestes que sont pas en estacion. Se dicha alara telepulsat.

La telecabina vai-e-vien[modificar | modificar la font]

Tanben existís de telecabinas foncionant segon lo principi del vai-e-ven. Cada veïcul es « ligat » a un costat de la bocla tancada pel cable, coma las cabinas circulan en direccion opausada l'una de l'autra de biais alternat en vai-e-ven: un veïcul se'n va de A per rejònher B alara que l’autre se'n va de B per rejònher A.

Tecnicas derivadas[modificar | modificar la font]

Teleportat amb sètis e cabinas[modificar | modificar la font]

Combi del Grand Cerf als  Sept-Laux (Isèra, França)

Un tipe d'aparelh ibrid, los teleportats amb sètis e cabinas, comercialament nomena télémix o combi, entre lo telesèti e la telecabina, se desvelopa tanben. Lo principi consistís a plaçar sus una mèsma linha a l'encòp de sètis e de cabinas tancats. Aquestes aparelhs permet als esquiaires d'embarcar sus de sètis sens descauçar los esquís coma sulss telesètis classics, alara que los petons pòdon prene de cabinas, sens risc a l'embarcament o als desembarcament.

Funitel e DMC[modificar | modificar la font]

Funitel a Val Thorens (França).

Los funitels e DMC (Doble MonoCable) se diferencian de las telecabinas qu'an dos cables parallels a l'encòp portaires e tractors. Aquestes aparelhs, mai sovent desembragables, foncionan segon un principi analòg, mas la preséncia de dos cables autoriza de cabinas de mai granda capacitat (fins a 30 personas) e de portadas entre pilònes mai grandas.

Lo funitel es l'evolucion del DMC. Se destria d'aqueste darrièr per un espaçament plan mai consequent d'aquestes cables ofrissent una excellenta tenguda al vent[1].

Transpòrt urban[modificar | modificar la font]

Se las telecabinas son tradicionalament utilizadas coma aparelh de pujada en montanha, aquestas darrièras annadas son sempre mai utilizadas en mitan urban, coma Medellín dempuèi 2006 e a Caracas, ont son integradas al sistèma de transpòrts en comun[2]. Londres bastiguèt Emirates Air Line pels Jòcs Olimpics d'estiu de 2012[3].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. modèl {{Ligam web}} : paramètre « url » mancante paramètre « titre » mancant
  2. (en)Medellin/Caracas, Part 1, non trouvé le 13 mars 2016.
  3. (en)The Emirates Air Line brings you London, like you've never seen it before, sur le site emiratesairline.co.uk, consulté le 13 mars 2016.

Articles connèxes[modificar | modificar la font]