Substrat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca


Gtk-dialog-info.svg Aqueste article es sortit d'un traductor automatic e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia e de sintaxi.
Esquèma arquetípic dels orizonts del sòl:O - Matèria orgànicaA

- capa superficiala del sòl B - SubsòlC

- Ròca maire



Lo subsòu o substrat es la capa de sòl jos la capa superficiala del sòl a la superfícia de la tèrra. Lo subsòu pòt comprene sediments coma l'argila lo sable, ròcas, procedentas de transpòrt eolian o idric. Lo subsòu es un espaci de transicion entre las aportacions de ròca maire meteoritzada e las aportacions procedentas de la sedimentació d'autras materialas o d'aportacions de matèria organica. Lo subsòu conten partícules parcialament degradadas, per nòrma generala, d'un ton mai clar de color marró o jaune e conten las raïses prigondas de las plantas grandas, coma los arbres. Lo substrat es lo supòrt emplegat per las plantas e los animals sèssils (relativament abituals en mitan aquatic), es sus aquel ont aqueles passan granda part de lo sieu cicle vital.

Lo subsòu es tanben la part mai prigonda d'un terren, que per pas arribar los profechaments dels prediga, es considerada de domeni public, que causa, pòt amb el s'aténher de concessions, per exemple per l'espleitacion minaire.[1]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. DDAA.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Håkansson, Inge; Reeder, Randall C. «Subsoil compaction by Veïculs with high axle load—extent, persistence and crop response» (en anglés). Volume 29, Issues 2–3 p. 277–304, en març 1994. [Consulta: en 2 març 2013].
  • Adams, Fred; Moore, B. L. «Chemical Factors Affecting Root Growth in Subsoil Horizons of Coastal Plain Soils» (en anglés). Vòl. 47 Pas. 1 p. 99-102. Soil Science Society of America Journal, En Genièr 1983. [Consulta: en 2 març 2013].

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]