Solitud
La solitud (del latin solus significant « sol ») es l'estat, pontual o durable, mai o mens causit o subit, d'un individú qu’es engatjat dins cap rapòrt amb autrú.
D'unes autors parlan de solitud objectiva per distinguir aqueste estat del sentiment subjectiu associat a l'isolament social.
Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]