Sinizacion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La sinizacion, (en chinés: 中国化 Zhōngguóhuà o 汉化 Hànhuà) es l'assimilacion lingüística o l'assimilacion culturala a la cultura chinesa. Designa tanben l'adaptacion a la cultura chinesa de tot çò qu'es estrangièr .

Sinizacion lingüistica[modificar | modificar la font]

Las sinizacion lingüistica en China a dos aspèctes. La primièra es la sinizacion lingüistica pròpria amb l'adaptacion lingüistica de tots los tèrmes e concèptes estrangièrs. La segonda aparten al nivèl sociolingüistic amb l'assimilacion dels membres de las culturas minoritàrias al mandarin estandard o a una de las varietats del chinés.

Sinizacion lingüistica[modificar | modificar la font]

Sinizacion sociolingüistica[modificar | modificar la font]

La sinizacion sociolingüistica es plan poderosa dins la Republica Populara de China. Unas etnias an gaireben perdut l'usatge de lor lenga e parlan a l'ora d'ara una de las lengas chinesas.

Los Manchós son un exemple particularament representatiu. Lo recensament de 2010 ne trobèt 10 387 958[1] mas sonque 10 èran capables de parlar manchó.

L'etnia tujia comptava 8 353 912 membres en 2010 mas s'estima que sols 70 000 podián parlar tujia[2].

L'etnia she comptava 708 651 membres en 2010 mas 90 personas solament èran de locutors natius[3].

Aquesta sinizacion es pas çaquelà generala. Qualques pòbles coma los Mongòls, los Oigors o los Tibetans sèrvan massissament lor lenga.

Nom de l'etnia Nombre absolut Lenga mairala etnica chinés coma lenga mairala (percentatge)
Manchó 10 387 958 10 99,99%
Zhuang 16 926 381 97% 3%
Oigor 10 069 346 ≥99% 1%≤
Bai 1 933 510 68% 32%

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Donadas oficialas del recensament de 2010 de la RPC
  2. Estimacion per 2005, sorga Ethnologue 18ena edicion, 2015
  3. Sorga Ethnologue 2015