Sieta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Sieta amb ses cobèrts, a l'Ostal Blanc.

Una (as)sieta es une pèça de vaissèla que permet de contenir e de servir de plats. Pòt èsser de veire, de ceramica (faiença, porcelana, gres), de fusta, de melamina, de terralha o en metal. Es compausada d'un fons plan e de bòrds clinats.

Pels picnics s'utiliza de sietas getablas en mossa de polistirèn, de carton o de plastic.

Per metonimia, la sieta pòt designar son contengut.

Istoric[modificar | modificar la font]

Sieta chinesa de la Dinastia Ming, (1403-1424), Honolulu Academy of Arts.
Sieta de porcelana de Sèvres, Musèu nacional de ceramica (Sèvres, França)

De rèstes arqueologics de sietas de terralha, de fusta, de metal e quitament de pastas motladas de veire, son trobats a partir de l'Antiquitat[1]. La vaisèla de la civilizacion grecoromana se caracteriza par d'aisinas que l'emplec e la forma pòdon èsser consideradas aver inspirar la sieta, coma la fiala grèga o la patèra romana. Dins la civilizacion araboandalosa, la pèça de vaissèla que pareis mai a la sieta es l'ataifor

A l'Edat Mejana lo aliments coma las viandas e legums son servits sur un talhador: aquesta placa redonda, rectangulara o carrada de fusta, de veire o de metal (argent o aur pels mai rics), es garnida d'una (o mai) espesa lesca de pan dur qu'absorbís lo chuc de las viandas, la salça e las grassas. Aquesta lesca de pan dur ven a se nomenar talhador per metonimia. Lo talhador es a vegada partejat amb lo vesin de taula, d'ont lo tèrme de companh. Aqueste talhador banhat de salça es distribuit a la fin del repai als païsans, mendiants o animals. Los talhadors a partir del sègle XV demoran pas que jos forma d'aquesta placa[2]. Las sopas son majadas amb un culhèr dins d'escudèlas. En Euròpa, la sieta coma tal, qu'es fin finala pas qu'un tralhador solid de bòrds levats[3], apareis sus las taulas dels reis al començament del sègle XVI mas los talhadors demoran fins al sègle XVII. Sa forma plana "sisa" es a l'origina de son nom.

Amb lo temps se diversifican los materials de fabricacion coma l'argent, l'aur, la faiença. Lo vam per la porcelana de China al sègle XVI incita aqueste país a produire de modèls descorat a l'occidentala.

Al sègle XVIII, l'industrializacion de la fabricacion de pèças de vaissèla de faïença e de porcelana permet de democratizar l'utilizacion d'aquestas pèças. Arriban las sietas sus las taulas de las gents del pòble.

Al sègle XX, lo mercat de la vaissèla de taula prepausa de sietas de formas (la redonda demorant mai espandida), matèrias (veire, porcelana, fusta, metal, ceramica, melamina, inòx, etc.) e colors plan variats.

Tipes[modificar | modificar la font]

  • sieta de dessèrt;
  • sieta de sopa;
  • assiette plana;
  • socopa: sieta pichona (pel burre, lo pan).

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (fr) Assiettes – Définition et historique
  2. L’art de la table du Moyen Age à nos jours
  3. Unes tralhadord avián ja un bòrd concau afin d'empachar las salças de rajar

Fonts[modificar | modificar la font]

  • Michèle Barrière, « L'assiette », Historia,‎ novembre 2011, p. 8 (ISSN 0750-0475)

Annexes[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]