Sienita
La sienita es una ròca magmatica plutonica principalament compausada de feldspats alcalins, de plagioclasis (andesina, labradorita), de biotita, de piroxèns e d'amfibòl. La preséncia de qüars, de titanita, de muscovita, d'apatita e de corindon es possibla. A generalament una estructura massisa marcada per la preséncia de cavitats, mai una estructura fluidala es possibla. Sa color es variabla. Lo blanc, lo gris clar, lo ròse, lo violacèu e lo verd clar son pas rars. De tenchas pus sornas son egalament observadas en cas de concentracion importanta de mineraus sorns.
La sienita es l'equivalent plutonic de la traquita. Se forma dins d'intrusions pichonas de magma ò dins lei regions diferenciadas de plutons basics. Lei jaciments pus famós se tròban en Alemanha, ais Estats Units, en Norvègia e en Itàlia. Es mai que mai utilizada per fabricar de lausas e d'objèctes ornamentaus.
Liames intèrnes
[modificar | modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | modificar lo còdi]- (fr) Nicola Cipriani (trad. Marie-Hélène Alfonsi e Catherine Sobecki), Minéraux et Roches, París, Gründ, 1996.