Sebastià Alzamora i Martín
| Sebastià Alzamora i Martín | |
| Nom de naissença | (ca) Sebastià Alzamora i Martín  |
|---|---|
| Naissença | 6 de març de 1972, Llucmajor |
Sebastià Alzamora i Martín(Llucmajor, Malhòrca, 6 de març de 1972)[1]es un escrivan, critic literari e gestor cultural malhorquin. Autoproclamat membre del grop poetic nomenat Imparables.
Biografia[modificar | Modificar lo còdi]
Licenciat en Filologia Catalana per la Universitat de las Ilhes Balears, se faguèt conéisser amb lo poemari Rafel (1994; Prèmi Salvador Espriu). A tanben publicat Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001) e El benestar (2003).
Coma narrador, a publicat L'extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010) e Dos amics de vint anys (2013). Es autor de l'assag sus Gabriel Janer Manila L'escriptura del Foc (1998). Participèt tanben a Imparables, Una antologia (2004) e publiquèt amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano Dogmàtica Imparable (2005). Coma articulista, es collaborador dels jornals Avui E Ara.
Dempuèi decembre de 2007 es director de la revista "Cultura".
Guardons[modificar | Modificar lo còdi]
- 1994: Prèmi Salvador Espriu per Rafel
- 1996: Prèmi Bartomeu Rosselló-Pòrcel dels Prèmis 31 de decembre de l'Obra Cultural Balear.
- 1999: Prèmi Documenta de narrativa
- 2002: Prèmi Ciutat de Palma per Sara i Jeremies
- 2003: Prèmi Jocs Florals de Barcelona per El Benestar
- 2005: Prèmi Josep Pla de narrativa per La pell i la princesa
- 2008: Premi Carles Riba de poesia per La part visible
- 2011: Prèmi Sant Jordi de roman, per Crim de sang[2]