Sarcopterygii

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Sarcopterigians)

Lo tèrme de sarcopterigians (del grèc, sarx, carnut e pteryx, nadarèla, ala) designa la classa dels peisses ossoses comprenent los celacants e los dipneustes (peisses de palmons). Los sarcopterigians presentan los primièrs elements anatomics marcant l'evolucion vèrs los tetrapòdes.

Classificacion[modificar | Modificar lo còdi]

En classificacion filogenetica, lo clad Sarcopterygii compren en otra la sosclassa dels tetrapòdes.

Sinapomorfias del grop[modificar | Modificar lo còdi]

  • Nadarèlas lobadas e articulacion monobasala. Cada lòbe es sostengut per una esqueleta intèrna d'òsses que s'articulan entre eles puèi amb una cintura pectorala o pelviana robusta.
  • Junt intracranial : fissura devesissent lo cran en doas mitats, anteriora e posteriora.
  • Muscles podent mòure los rais ossoses de la nadarèla independentament los uns dels autres.
  • esmalt vertadièr sus las dents.
  • Cinquen e darrièr arc branquial s'estacant ventralament sus l'abans-darrièr.

Òrdres[modificar | Modificar lo còdi]

classa Sarcopterygii

Istòria evolutiva del grop[modificar | Modificar lo còdi]

  • Lo grop ereta dels peisses superiors una maissa articulada (maxillara), e las dents se cobrisson d'esmalt.
  • Las nadarèlas paras evoluisson vèrs una forma de membre: l'estaca basala se redutz a un sol element (femur, omoplata e umèrus), e de muscles permetent l'articulacion independenta dels rains (dets).
  • Lo palmon (vessia natatòria / sac d'aire) deven foncional e provesit d'alveòlas.

La darrièra evolucion del tipe es la naissença del còl: l'estaca del membre anterior (cintura escapulara) se destaca del cap, e las primièras vertèbras cervicalas s'especializan per permetre una articulacion del còl.

Plaça del grop dins lo règne animal[modificar | Modificar lo còdi]

Lo mond animal:
  • amb asterisc : los tipes d'organizacion que son de grases evolutius correspondent pas a de gropes monofiletics, mas parafiletics (comportant pas totes los descendents d'un meteis ancèstre – exemple : los descendents d'ancèstres vermifòrmes son pas totes uèi de vèrms, etc.).
  • En jaune : las principalas explosions radiativas.
* Unicellulars Procariòtas (cellula sens nuclèu) Equinodèrmes: Orsin, Crinoïdes, Congombres de mar, estèla de mar e ofiura. Bivalves (cauquilhatges)
>* Unicellulars Eucariòtas (cellula de nuclèu)   Gasteropòdes (escagaròls, limauces,...)
>* Esponga (organisme multicellular) Mollusques Cefalopòdes (Pofres, sépias)
>* Polip: idras, coralh e medusa  
>* Vèrm (mobilitat e tube digestiu) bilaterian     Trilobits (de doas a 24 patas - atudat)
>* Peisses agnats (sens maissas) Artropòdes primitius tipe miriapòdes (Fòrça patas)   Decapòdes: crancs e escrabidas (dètz patas)
>* Peisses primitius (peisses cartilaginoses) Aracnids de uèch patas: aranhas, scorpions et acarians. Domaisèlas
>* Peisses tipics (peisses ossoses) Sèrps > exapòdes (de sièis patas) : Insèctes primitius sens alas (tipe Apterygota).   Babaròts, mantas, termites.
>* Peisses de nadarèlas carnudas (Sarcopterygii) Dinosaures (atudat) Ortoptèr (sautarèla, grèlh).
>* Tetrapòdes primitius (tipe Anfibians) Crocodils Marsupials Emiptèrs (Barnats pudents, cigalas,...)
>* Reptils primitius (Amniòtas de tipe Lausèrt)   Tartugas Insectivòrs (Taupia, Eiriç,...) Coleoptèrs (escarabat, catarineta,...)
  Ausèls Quiroptèrs (Ratapenada) Imenoptèrs (abelha, Vèspa, formiga
  Primats Diptèr (moscas)
  >*Mamifèrs primitius tipe monotrèma   Rosegaires e Lagomòrfs (conilhs) Lepidoptèr (parpalhòl)
Carnivòrs
Ongulats

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]