Santa Aliança

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La Santa Aliança es un pacte militar defensiu conclut lo 26 de setembre de 1815 entre Russia, Àustria e Prússia per mantenir l'equilibri politic europèus après lei guèrras napoleonencas. Iniciada per lo tsar Alexandre Ièr, aquela aliança aviá per objectiu, gràcias a una clausa d'assisténcia mutuala, de reprimir una revolucion novèla. Lo Reiaume Unit refusèt de far partida de la Santa Aliança mai demorèt dins la Quadrupla Aliança creada per luchar còntra Napoleon. D'autrei poissanças jonhèron lo pacte coma França en 1818. En consequéncia, aqueu periòde es de còps descrich coma aqueu de la Quintupla Aliança.

Per reglar lei problemas e tensions entre país, de congrès internacionaus foguèron regularament organizats. En 1818, foguèt ansin decidida la fin de l'ocupacion dau territòri francés. En 1820, lo ministre austrian Metternich afiermèt lo drech de l'aliança d'intervenir dins un Estat europèu que que siegue[1]. En 1822, França foguèt encargada d'intervenir militarament en Espanha per restablir l'autoritat dau rèi. Pasmens, tre 1823, de desacòrdis importants apareguèron e l'aliança foguèt oficialament dissòuta en 1825 a la mòrt d'Alexandre Ièr.

Se lei tensions entre poissanças aumentèron lentament amb lo sostèn britanic a l'independéncia dei colonias sud-americanas en 1823, l'ajuda militara portada per certanei país a l'independéncia grèga en 1828 ò lei divisions regardant l'independéncia de Belgica en 1830, lei principis conservators de la Santa Aliança continuèron d'inspirar una partida importanta de la diplomacia europèa dau sègle XIX. Ansin, en 1848-1849, lei Rus intervenguèron en Àustria per mantenir lo poder deis Absborg. Dins aquò, poguèt pas empachar lo desvolopament deis idèas revolucionàrias (republicanisme, nacionalisme, marxisme...) durant la segonda mitat dau sègle XIX.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Maurice Bourquin, Histoire de la Sainte-Alliance, Georg, 1954.
  • (fr) Stella Ghervas, Réinventer la tradition. Alexandre Stourdza et l'Europe de la Sainte-Alliance, Honoré Champion, 2008.
  • (de) Anselm Schubert e Wolfram Pyta, Die Heilige Allianz. Entstehung – Wirkung – Rezeption, Kohlhammer, 2018.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr) Michel Heller (trad. Anne Coldefy-Faucard), Histoire de la Russie et de son empire, Flammarion, coll. « Champs Histoire », 2009, p. 675.