Samuèl ibn Nagrella

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo rabin Samuèl ibn Nagrella (שמואל הנגיד Shmuel haNagid en ebrieu) (993-1055) foguèt un poèta e filosòf jusieu de la tribú de Leví. Nasquèt a Mérida e s'eduquèt a Còrdoa. En seguida de las luchas dins lo Califat migrèt a Malaga, ont ensenhèt l'arabi. En 1020 trabalhava coma secretari dels reis ziridas de Granada. En 1027 foguèt elegit naguid (prince) de las alkhamas jusievas del Taifa de Granada e visir del rei Habus ben Maksan. En 1038 trabalhèt coma general de las armadas del rei Badis ben Habus e luchèt pendent 20 ans contra los reialmes taifas vesins: Sevilha, Malaga, Almeria, Carmona. Protegiguèt ferventament la sciéncia jusieva e los estudis talmudics e entreprenguèt un ambiciós prètzfach erudit e literari, interessat especialament per la gramatica; sostenguèt de polemicas sus las errors de l'Islam. Foguèt un grand poèta elegiac que lamentava l'abséncia de parents e d'amics e l'inestabilitat de las causas umanas, en mai de las orrors de la guèrra. Gaireben totas sas composicions se remarcan per lor eminéncia morala e filosofica. Divan es un recuèlh de la màger part de son òbra poetica, inclusent de composicions poeticas ebrievas amb d'influéncia de tèmas e de formas aràbias. Demest sas òbras poeticas ressortisson Ben Tehilim (Filh dels Psalmes), Ben Mishle (Filh dels Provèrbis) e Ben Qohelet (Filh de l'Eclesiastès). Autor d'Entratge al Talmud e del Libre de la riquesa. Sa poesia compren de composicions militaras, politicas, liricas e elegiacas. Foguèt rival d'Avicebron.