Recampament per la Republica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca


Gtk-dialog-info.svg Aqueste article es sortit d'un traductor automatic e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia e de sintaxi.


Rassemblement pour la République (RPR)

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas

Recampament per la Republica (francés, Rassemblement pour la République, RPR) es un partit politic francés de drecha que reivindica lo gaullisme, una forma de far politica inspirada per Charles de Gaulle e la Resisténcia pendent la Segonda Guèrra Mondiala. Foguèt creat lo 1976 jos l'impuls de Jacques Chirac, alavetz en conflicte personal (mas pas ideologic) amb lo president de la Republica amb los Republicans independentes, Valéry Giscard de Estaing, e es considerat coma l'equivalent francés del Partit Conservador britanic. Se dissolguèt dins lo UMP lo 2002.

Istoric dels partits gaullistes[modificar | modificar la font]

  • 1947 - 1953 : Reagropament del Pòble Francés (RPF) : partit politic fondat fondat per Charles de Gaulle quand se produsiguèt la Desliurança, segon lo programa politic esposat en lo discors de Bayeux.
  • 1953 - 1956 : Union dels Republicans d'Accion Sociala (URAS) : grop parlamentari constituit pels gaullistes après la desaparicion del RPF lo 1953.
  • 1956 - 1958 : Centre Nacional dels Republicans Socials (CNRS) : partit politic, amb resultats marginales, creat per sosténer al retorn del general De Gaulle.
  • 1958 - 1962 : Union per la Nòva Republica (UNR) : fondat en octòbre de 1958 al retorn de Charles de Gaulle al poder. Los sieus membres èran partidaris del Àlgèria francesa (Michel Debré, Jacques Soustelle (dissident dempuèi 1960), Jacques Chaban-Delmas).
  • 1958 - 1962 : Union Democratica del Trabalh (UDT) : aquel movement agròpa los « gaullistes d'esquèrra », es a dire, partidaris d'una patz negociada amb Algèria. Los principals membres èran Louis Vallon (secretari general), René Capitant e Léo Hamon.
  • 1962 - 1967 : Union per la Nòva Republica - Union Democratica del Trabalh (UNR - UDT) : ambedós movements se fusionèron après los Acòrdis de Évian e a l'escasença de la campanha electorala presidenciala.
  • 1967 - 1968 : Union Democratica per la Vna Republica (UD-Ven).
  • 1968 - 1971 : Union per la Defensa de la Republica (UDR).
  • 1971 - 1976 : Union dels Democratas per la Republica (UDR).

Lo RPR[modificar | modificar la font]

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo Reagropament per la Republica foguèt creat per Jacques Chirac lo 5 de decembre de 1976. Aquel a la pretension de sosténer una politica fondamentada en lo respècte intransigent de la sobeiranetat del pòble e l'independéncia nacionala, de la libertat, de la responsabilitat e de la dignitat de l'òme, segon los sieus estatuts. Cossí que s'opausèt dobertament a la politica dirigida per Barratz, de intervencionisme estatala en nom dels gaullistes, los ministres recorreguèron a l'article 49-3 de la constitucion qu'un tèxt prepausat pòt per el èsser adoptat s'una mocion de censura es pas aprovada per majoritat.

Electoralment, Se son sovent presentats aliats de la UDF e de DVD, coma lo URC (Union per la Republica e del Centre) lo 1988, o la UPF (Union per França) lo 1993, la direccion del RPR se prononcièt – ras l'eleccion de Jacques Chirac coma president de la Republica – per un reagropament mai estrech de las estructuras del partit.

D'aquela manièra, jos la direccion de Philippe Séguin, foguèt creada lo 1998 lo Alliance, que regrupa lo RPR, lo UDF e DL. Aquela estructura se dissolguèt lo 1999, quand va la UDF refusèt constituir una lista comuna a las eleccions europèas.

Lo 2000, lo RPR lancèt una proposicion de creacion d'un partit unic de la drecha parlamentària: Union en movement (UEM) per'mor de preparar l'eleccion presidenciala francesa de 2002, reagrupant las tendéncias gaullistes, liberalas e demòcratacristianes.

Lo 24 d'abril de 2002, lo RPR aprovèt la creacion d'una Union per la Majoritat Presidenciala (UMP), destinat a sosténer Jacques Chirac al segond torn de las eleccions presidencialas. Lo 21 de setembre del meteis an, los compromisaris extraordinaris de Villepinte adoptèron per 86,5% la dissolucion del RPR al se de l’UMP, nòu partit successor de l'Union per la Majoritat Presidenciala lo 17 de novembre de 2002.

L'Union dels Joves pel Progrès (UJP, fondat lo 1965) e l'Union dels Estudiants pel Progrès (UEP) constituiràn los movements de joenessa dels partits gaullistes successius, fins a la creacion de las Joenessas RPR, un dels primièrs responsables de la quand foguèt Nicolas Sarkozy.

Resultats dels candidats RPR a las eleccions presidencialas[modificar | modificar la font]

Nombre de deputats del grop RPR a l'Assemblada nacionala[modificar | modificar la font]

  • 1978 - 1981 : 154 membres amb 11 parions (sus 491)
  • 1981 - 1986 : 88 membres amb 9 parions (sus 491)
  • 1986 - 1988 : 155 membres amb 8 parions (sus 577)
  • 1988 - 1993 : 130 membres amb 3 parions (sus 577)
  • 1993 - 1997 : 257 membres amb 12 parions (sus 577)
  • 1997 - 2002 : 140 membres amb 6 parions (sus 577).

Nombre d'afiliats[1][modificar | modificar la font]

  • 1976 : 285 000
  • 1977 : 401 000
  • 1979 : 760 000
  • 1981 : 670 000
  • 1983 : 850 000
  • 1986 : 885 000 (35% de femnas)
  • 1995 : 454 000
  • 2002 : 90 000

Responsables[modificar | modificar la font]

Lista dels presidents[modificar | modificar la font]

Lista dels secretaris generales[modificar | modificar la font]

Nòtas e de referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Quid 2004