Querimònia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Era Querimònia ère un ensems de privilègis concedidi ena Val d'Aran eth 23 d'agost de 1313 peth rei Jaume II d'Aragon, Catalonha e Valéncia, qui confirmèc es Servances e Constitucions des sòns abitants a cambi deth pagament d'un tribut. Siguec nauament confirmat peth rei Anfós III en 1328 e respectat tanben per Pèire III, dempús d'acceptar era oposicion aranesa ara venta deth territòri ath comde Uc de Palhars en 1385. Joan II concedic as aranesi diuèrses exempcions e drets, e en 1389 es Corts de Montson declaren era Val part deth territòri deth Principat de Catalonha (integracion confirmada dempús pera Generalitat pendent era interrègne devengut ara mòrt deth rei Martin er Uman en 1410). Aquerò metie fin de hèt ara independéncia dera Val, qu'enquia alavetz sonque estaue restacada en Catalonha pera comunautat de sobiran.

Eth 23 d'agost de 2013 Aran celebrèc eth setau centenari dera Querimònia.[1]

Tèxt dera Querimònia[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Article deth Sindic dera Val d'Aran a prepaus dera Querimònia laguens Jornalet