Plataforma de glaç

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Gtk-dialog-info.svg Aqueste article es sortit d'un traductor automatic e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia e de sintaxi.
Lairi de la plataforma de gèl de Ekström.
Lairi de la barrièra de glaç de Ross.

Una plataforma de glaç o barrièra de glaç es una espessa plataforma de glaç flotanta que se forma quand un glacièr o inlandsis s'estendon lentament dempuèi la còsta fins a ganhar sus la superfícia de l'ocean. Las plataformas de glaç se tròban solament en Antartida, Groenlàndia e Canadà.

Lo bòrd extèrne de las plataformas de glaç flotantas presenta una impausanta paret verticala, de fins a 30 m de nautor sus la mar, çò que menèt los primièrs exploradors de l'artic a las nomenar Granda barrièra («Great Barrier»).

Descripcion[modificar | modificar la font]

Lo celh de las plataformas pòt aténher, en qualques cases, fins a 200 m a la part frontala (barrièra de gèl Larsen), que s'aumenta cap a tèrra en atenhent maximals de fins a 700 m dins la zòna ont lo gèl es apiejat dins tèrra. dins l'airal termierèr entre la part de glacièr (o inlandsis) que reposa sus la tèrra e la plataforma flotant se li nomena linha de tèrra («grounding line»), e s'obsèrva a la superfícia del gèl, per una seguida de fendasclas produsidas per la flexió qu'afècta lo gèl flotant produch de las marees oceanicas. La linha d'articulacion («Hinge line») es la linha que soslinha la fin de la zòna afectada per la flexió del gèl, e es fòrça malaisit de detectar levat que s'empleguen tecnicas interferomètriques.

Quand la tèsta de la plataforma retrocedís, se agrega d'aiga doça a l'ocean e lo nivèl de la mar aumenta. Aiçò arriba pas, per contra, amb la banquisa, que se forma de la congelacion de l'aiga de mar. Las banquises son fòrça mai primas e se forman en tot l'ocean Artic e tanben en l'ocean Glacial Antartic qu'environa l'Antartida.

Las plataformas de gèl floten per gravetat, impulsadas pels corrents orizontales de la superfícia de l'ocean. Aquel flux mòu continualament lo gèl de la linha de tèrra a mar dins, en la part davantièra de la plataforma. Lo principal mecanisme de pèrda de tròp de las plataformas de gèl son las separacions de iceberg, en las qu'un tròç de gèl de la part davantièra de la plataforma se trinca e què a la mar. Generalament, la tèsta de la plataforma s'estendrà cap endavant pendent ans o decènnis amb separacions importantas de iceberg. L'acumulacion de nèu sus la superfícia superiora e la fusion de la superfícia inferiora son los elements que determinan lo balanç de tròp d'una plataforma de gèl.

Lo celh actual de las plataformas de gèl oscilla entre 100 e 1000 mètres. Lo contrast entre la densitat del gèl glacial, qu'es mai dens que lo gèl normal, e l'aiga liquida, significa que solament a l'entorn de 1/9 dels gèls flotants sián per dessús la superfícia de l'ocean. Las plataformas de gèl mai grand del mond son la barrièra de gèl de Ross e la plataforma de gèl Filchner-Ronne a l'Antartida.

Lo tèrme «plataforma de gèl capturat» s'es utilizada pel gèl qu'apareis sus un lac subglacial, coma en lo lac Vostok.

Trencadura a las plataformas de gèl[modificar | modificar la font]

Interaccionas entre un glacièr e las plataformas de gèl.
Diagrama Que mòstra los procèsses entorn d'una plataforma de gèl de l'Antartida.

En los darrièrs decènnis, los glaciòlegs an observat d'importantas diminucions en l'estenduda de las plataformas de gèl, amb grandas trencaduras e separacions e la completa desaparicion de qualques unas d'elas.[1] La plataforma de gèl d'isla Ellesmere s'es redusit en 90% dins lo sègle XX, en daissant a despart las barrièras de gèl d'Alfred Ernest, Ayles, Milne, Ward Hunt, Markham. Una campanha de reconeissença de 1986 de las barrièras de gèl del Canadà trobèt que 48 km² (3,3 km3) de gèl s'èran partits de las barrièras de gèl de Ayles e de Milne entre 1959 e 1974.[2] La plataforma de gèl de Ayles se separèt per complet lo 13 d'agost de 2005. La plataforma de gèl Ward Hunt, la mai importanta e espessa (>10 m) de las plataformas de la còsta nòrd de l'isla de Ellesmere, experimentèt la pèrda de 600 km2 de gèl en una separacion massiva en 1961-62.[3] De parièra forma, se redusiguèt en 27% lo celh (13 m) entre 1967 e 1999.[4] En l'estiu de 2002, la plataforma de gèl Ward n'experimentèt una autra granda ruptura.[5] Doas seccions de la barrièra de gèl Larsen de l'Antartida se trinquèron en centenats de inusualment pichons fragments (de centenats de mètres d'amplada o mens) lo 1995 e lo 2002.

Las trencaduras pòdon èsser ligats a una perilhosa tendéncia al calfament polar (a l'entorn de 0,5 °C per decènni dempuèi fins dels ans 1940, que se comencèron a mesurar de forma fisabla), que fa partida del calfament global. Los estudis actuales apuntan que l'aument de trencaduras del gèl se deu a un màger desglaç per la part inferiora a causa l'aument de temperatura de l'aiga de l'ocean que circula jol gèl.

L'aiga freda doça produsida per fusion jos las barrièras de gèl de Ross e Ronne Flichner es un compausant del corrent de fons de l'Antartida.

Es un error abitual creire que la fusion de plataformas de gèl flotant pòt pas elevar lo nivèl de la mar. I a un pichon efièch a causa que las barrièras de gèl son formadas de gèl fresc, qu'en se fondre, la siá aiga es mens densa que l'aiga de mar, es a dire, qu'an un màger volum de tròp que l'aiga de mar. Lo volum de l'aiga de mar necessària per desplaçar la plataforma de gèl es mendre que lo volum de l'aiga contenuda a la plataforma de gèl. Se lo gèl se fond, una pichona fraccion del volum del gèl qu'es per dessús lo nivèl de la mar, s'apond al volum de las mars, en aumentant lo nivèl de la mar.[6]

Barrièras o de plataformas de gèl antartic[modificar | modificar la font]

Principalas plataformas de gèl antartic

44% de la còsta antartica a de barrièras de gèl annèx. Lo sieu airal total son 1.541.700 km².[7] Las principalas plataformas de gèl individual se enumeren de contunh, en sentit orari, en començant a l'oèst de l'Antartida oriental:

Plataforma de gèl Abbot - Plataforma de gèl de Amery - Plataforma de gèl Baka - Plataforma de gèl de Brunt - Plataforma de gèl Cook - Plataforma de gèl Cosgrove - Plataforma de gèl Crosson - Plataforma de gèl Dotson - Plataforma de gèl Eduardo VIII - Plataforma de gèl Ekstrom - Plataforma de gèl de Filchner - Plataforma de gèl Fimbul - Plataforma de gèl Jorge VI - Plataforma de gèl Getz - Plataforma de gèl Gillett - Plataforma de gèl Hannan - Plataforma de gèl Jelbart - Plataforma de gèl Jones - Barrera de gèl Larsen - Plataforma de gèl Làzarev - Plataforma de gèl McMurdo - Plataforma de gèl Universitat de Moscòu - Plataforma de gèl Müller - Capa de gèl Nansen - Plataforma de gèl Nickerson - Plataforma de gèl Prince Gustav - Plataforma de gèl Publicacions - Plataforma de gèl Quar - Plataforma de gèl Riiser-Larsenf - Plataforma de gèl de Ronne - Barrera de gèl de Ross - Plataforma de gèl Shackleton - Plataforma de gèl Slava - Plataforma de gèl Strange - Plataforma de gèl Sulzberger - Plataforma de gèl Swinburne - Plataforma de gèl Venable - Plataforma de gèl Voyeykov - Plataforma de gèl occidental - Plataforma de gèl Wilkins - Plataforma de gèl Wordie - Plataforma de gèl Wyers - Plataforma de gèl Zubchatyy

Barrièras o de plataformas de gèl canadienses[modificar | modificar la font]

Totas las barrièras o de plataformas de gèl flotants del Canadà se tròban dins l'isla Ellesmere e son al nòrd del meridià 82° N. Son las seguentas:

  • Plataforma de gèl Alfred Ernest.
  • Plataforma de gèl de Ayles (se trinquèt lo 2005).
  • Plataforma de gèl Me Clintock.
  • Plataforma de gèl Markham.
  • Plataforma de gèl Milne.
  • Plataforma de gèl Ward Hunt.
  • Plataforma de gèl Smith.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias e de nòtas[modificar | modificar la font]

  1. July 10, 2008.
  2. Arctic' 39 (1) (March 1986)
  3. 'Journal of Glaciology ' 4:415-424. 1963.
  4. Ice-shelf collapse, climate change, and Abitat loss in the Canadian high Arctic.
  5. NASA Earth Observatory.
  6. COSSÍ "Melting of Floating Ice Will Raise Sea Level"
  7. Véase En[1]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

  • http://Www.antdiv.gov.au/default.asp?casid=1547 - Lo Australian Antarctic Division.
  • http://nsidc.org/iceshelves - U.S. National Snow and Ice Data Center.
  • http://Www.cnn.com/2006/TECH/science/12/29/canada.arctic.ap/index.html - CNN cronica trencaduras de plataformas canadianas en agost de 2005.
  • http://ice-glaces.ec.gc.Can/ - Canadian Ice Service.