Plaser

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.
Un moment de plaisir entre une maire e son enfant

Lo plaser es pel l'èsser vivent une sensacion agradabla e vercada. A l’autre tèrme del continuum de satisfaccion, senon que siá d'una autra escala independanta, existís lo desplaser (malaise, malcontentament, desagradament…). Lo plaser a un grand nombre de tèrmes mai o mens sinonims (contentament, voluptat, satisfaccion, delicis, regal, jubilacion…) que designan de varietats mai o mens subtilas de l’experéncia.

Lo concèpte de plaser es emplegats en filosofia e en psicologia, sovent associat a un qualificatiu: plaser sexual, alimentari, intellectual, professional, mairal, moral, civic (ou del dever complit), etc.

Dins lo bodisme, lo plaser es considerat coma sensacion fisica; es tanben al nombre de las vinet e doas facultats citadas per aquesta obesidéncia.

Fisiologia del plaser[modificar | Modificar lo còdi]

En 1952, James Olds e Peter Milner, collègas de José Delgado, descobrisson per asard, per de rats, las primièras regions cerebralas que l'estimulacion provesís d'efièchs exteriors similaris a l'orgasme. D'òbras permetèron de cenchar enseguida los centres cerebrals del plaser, coma essent representats pel complèxe Ipotalam lateral - Amigdalas basolateralas. Lo cervelet, lo cortèx frontal e las puntas anterioras dels lòbes temporals prenent tanben partida a la sensacion de plaser.

Per l'Òme, l'activacion artificiala d'aqueste airals cerebrals se pòt traduire per la sensacion de plaser, mas es descricha coma una sensacion « d'anar cap l'orgasme sens jamai l'aténher ».

Filosofia del plaser[modificar | Modificar lo còdi]

Epicur[modificar | Modificar lo còdi]

Epicur es un dels primièrs pensaire del plaser. Constata que nomenam « plaser » çò que cercam dins la vida, e que s'agís donc d'una classificacion posteriora l'experiéncia (idèa qu'utilizarà Hume): cercam los plasers, mas simplament que nous nomenam plaser çò que cercam. L'epicurisme se destria de l'edonisme. Lo primièr rend compte de la condicion umana - mòrt, los dieus antics ignoran los òmes e d'aqueste fach pòrtan pas cap de jutjament, bon o mal, sus eles. Aqueste dieus pòdon èsser pres coma modèl ideal de perfeccion. Per aténher l'ataraxia, l'òme deu pas cercar a possedir lo poder o a aténher la riquesa al delà de çò que li es necessari per viure - tot en mostrant que lo plaser es necessari al bonaür, plaser trobant sovent sa fonr dins l'apasiment d'una sensacion desagradable veire dolorosa (lo plaser de manjar per calmar la sofrença de la fam per exemple) mas que deu pas se situar dins l'excès que provocarà un estat de dolor futura (Prene fòrça de plaser a tròp manjar e sofrir d'una indigestion enseguida)[1]:

Ne cal far l'objectiu de l'existéncia:

Presica tanben una vida d'autosufisença, prefigurant tanben l'estoïcisme:

Khayyam[modificar | Modificar lo còdi]

Omar Khayyam, matematician e astronòma de primièr plan, abandonèt totas las òbras per se consacrar a la poesia, al vin e a la companhia de las joventas. Dins sos celèbre quatrins, s'indigna que Dieu semble per sos tèxtes religioses donar a l'òme d'òrdres tot en implantant en el de desirs qu son tant d'òrdres contraris.

Sade[modificar | Modificar lo còdi]

Donat Anfós Francés, marqués de Sade, libertin, mòstra que lo plaser deu èsser al centre de totas las activitats umanas qu'es çò que la Natura donèt a l'òme per qu'il accedir al bonaür - qu'aquò contràrie las valors de la sociatat o non. Aqueste posicionament li permet de "justificar" l'omicidi, l'adultèri, l'incèst e fòrça actes interdits en Occident e endacòm mai per assegurar lo bon foncionament de la societat.

Nietzsche[modificar | Modificar lo còdi]

La posicion de Nietzsche, plan inspirada tanben d'Epicur - es en se que cal trobar las fonts de bonaür - incita pasmens a trobar mai lo bonaür dins la volontat de poténcia sus se-mèsme e sul mond puslèu que dins lo poder d'inquietar impunidament altrú.

Barthes[modificar | Modificar lo còdi]

Dans son ensag Sade, Fourier, Loyola (1971), lo semiològ Roland Barthes compara tres vejaires tan diferents que sián del plaser - o, a son grat - de la motivacion, amb tres exemples istorics. Fa remarcar que totes tres dels inventors d'escritura e que los tres estructuran lor personalitat mejans aquesta lenga e l'univèrs sosjacent que suggerís, que dona un sens fòrt a lor vida, e donc rejonh la question modèrna de l'identitat.

En psicanalisi[modificar | Modificar lo còdi]

Lo principi del plaser es en psicanalisi, dempuèi Sigmund Freud, opausat al principi de realitat.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Vejatz las concepcions del bonaür "negatiu", coma abséncia de dolor: Ataraxia per Epicur, Nirvana dins lo bodisme. Vejatòz tanben Aristòtel, Epictèt, etc.

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Jacques Angelergues et Françoise Cointot (dir.), Le principe de plaisir, PUF, Paris, 2016, 142 p. ISBN 978-2-13-062918-4Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • Charles Kornreich, Une histoire des plaisirs humains : désirs et contraintes, L'Harmattan, Paris, 2011, 243 p. ISBN 978-2-296-56501-2Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | Modificar lo còdi]