Perdigon

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Perdigons si fo joglars e saup trop ben violar e trobar: "Perdigon èra jonglaire e sap fòrça ben coma violar e inventar de cançons."[1]
Perdigon amb un rebèc, dins un manuscrit del sègle XIIIe

Perdigon (Perdigoun en nòrma mistralenca[2]; fl. 1190–1220[3]) èra un trobador nascut a L'Esperon en Gavaudan[2], uèi dins lo departament d'Ardecha[4]. Catòrze elements de son òbra son arribats fins a nosautres, de qual tres cançons e las melodias[5]

Segon d'unes, moriguèt al monastèri de Silvabèla (Mistral: Séuvo-Bello, Sauvo-Bello, Saubo-Bèro), mas segon Egan aquest monastèri pas jamai existèt[6] .

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Son vilatge natal[modificar | Modificar lo còdi]

Segon sa biografia : Perdigons si fo joglars e saup trop ben violar e trobar. E fo de l'avescat de Gavaudan, d'un borget que a nom Lesperon. E fo filhs d'un paubre òme que èra pescaire[7].

Perdigon inspirèt a Antòni Fabre d'Olivet "Lo trobador" (1804).

Edicions[modificar | Modificar lo còdi]

H.J. Chaytor, Les chansons de Perdigon, París, Champion, 1926.

Luisa Marina Perdigó, The Life, Poetry, and Music of the Provençal Troubadour Perdigon: Texts, Translations, and Interpretations, Nova York, Mellen Press, 2013. ISBN 978-0-7734-4523-9

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Aubrey, p. 256.
  2. 2,0 et 2,1 Lo Tresaur dau Felibritge
  3. Aubrey, p. 18.
  4. Egan, 83.
  5. Aubrey, 19.
  6. Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas Egan84.
  7. J. Boutière & A.-H. Schutz, Biographies des troubadours, Privat, Didier, 1950, p. 252.