Pedro de Mendoza

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Pedro de Mendoza y Luján (Guadix, ca. 1487 - Ocean Atlantic, lo 24 de junh de 1537), amirau , conquistador espanhòu adelantado e governador de l'Arriu de la Plata, que ho lo purmèr fondator de la ciutat de Buenos Aires lo 2 de heurèr de 1536.

Buenos Aires en 1536, chic arron de la soa fondacion (dessenh d'Ulrich Smidl, uns deus fondators)

Que vadó dens ua familha aristocratica puish que los Mendoza be son tanhents deus Ducs del Infantado e lo conquistador qu'èra donc arrèrhilh deu famós Marquez de Santillana. Que ho page deu rei Carles Ièr d'Espanha e Vau d'Alemanha qui'u se he seguir en Anglatèrra a l'escadença deu son viatge en 1522.

Cavaler de l'òrdi d'Alcántara de 1524 enlà (mei tard, que l'escambiore per l'òrdi de Sant Jacme), que participè a las guèrras d'Itàlia contra França, e, tanben, au sac de Roma en 1527.

En 1534, Pedro de Mendoza que perpausè au rei d'Espanha de gavidar ua expedicion militara dens l'Arriu de la Plata entà ahortir las soa autritat de cap a l'avança portuguesa qui miaçava las possessions espanhòus. Lo 21 de mai de 1534 que ho nomat adelantado (qu'ei a díser capdau militar e governador) de las tèrras que conquistore per la signatura a Toledo d'un document aperat capitulación. Aqueth títol ereditari que 'u dava tots los poders e granas promessas de riquessas, sustot que s'espandiva alavetz la legenda que en bèth pujar l'Arriu de la Plata ("l'arriu d'argent" en espanhòu) que 's podeva gahar un país plen de riquessas.

Lo 24 d'agost de 1535 Mendoza que partí deu pòrt de Sanlúcar de Barrameda dab un detzenat de navius e de cap a 3000 òmis. Après quauques dificultats en mar (on los vaisheths e hon desseparats per ua tempesta) e sus tèrra (en arribar a las còstas de Brasil on Mendoza, malaut, be ho traït peu son lòctenent qui he executar), l'expedicion que desembarquè dens l'Arriu de la Plata, suber l'isla San Gabriel près de l'actuau vila uruguaiana de Colonia del Sacramento abans de fondar, lo 3 de heurèr de 1536, ua vila aperada Santa Maria del Buen Ayre (futura Buenos Aires), en aunor de la Verge deu Bon Aire en Cerdanha.

Aquesta tèrra qu'èra poblada peus indians querandís dab los quaus las relacions be hon en purmèras positivas. Totun, l'agressivitat de quauques colons que 'us he vàder enemics. En mei d'aquò, la navèra vila qu'èra bastida sus un terren inondable e infestat de de mosquits propagants malautias e los poblants que mancavan de hartèra.

En recèrca de vivres, l'armada de Mendoza que pelegè e que ho des.hèita peus querandí lo 15 de junh de 1536 a l'escadença deu combat de Corpus Christi (dens l'actuau ciutat de Luján).

En deceme de 1536 los querandís que trauquèn las flacas hortificacions de la ciutat en la bèth cremar, obligant atau los poblants subervivents de huèger au nòrd, de cap a la hortalessa de Sancti Spiritu (fondada detz annadas abans per Sebastián Caboto dens l'actuau província de Santa Fe).

Decevut e malaut, Mendoza que deishè lo son comandament au son lòctenent Juan de Ayolas e que s'embarquè de cap a Espanha. Que 's morí en mar e lo son còs que ho getat dens las aigas com e 's hasèva alavetz.