Pau Albarèl

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pau Albarèl (Sant Andrieu de Ròcalonga, Lengadòc, 12 de decembre de 1873Montpelhièr, 15 de julhet de 1929) foguèt un felibre del país de Narbona.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Pau Albarèl nasquèt dins una familha modèsta, filh d'Alexandrina Albèrt e de Joan Albarèl qu' èra lo faure de Sant Andrieu[1] Aprèp qu'estudièt al vilatge foguèt mandat al Petit Seminari de Narbona. I faguèt d'estudis de granda qualitat e aprèp qu'obtenguèsse son bachilierat, Albarèl s'inscriguèt a la Facultat de Medecina de Montpelhièr. I presentèt una tèsi sus la patologia del raquitisme e en seguida venguèt mètge, plan jove qu'en aquel temps aviá pas que 22 ans. S'installèt bèl primièr a Carcassona abans de venir generalista a Nevian, puèi a Narbona en 1909, ont se faguèt membre de la Comission arqueologica. A Nevian, se maridèt amb Lúcia Agèl, lo 24 d'octobre de 1899. Quand comencèt la Primièra Guèrra Mondiala serviguèt coma mètge e foguèt mandat a Salonica. Comencèt d'escriure en occitan en seguir l'influéncia d'Aquiles Mir e usèt de mantun escais literari Joan de la Ròca, Balin balan, Joan de la Pineda, lo Bascalaire, lo Piuletaire, Jirmèn lo Vièlh e d'autres per menar una òbra abondosa e de qualitat.

En 1911 fondèt la revista audenca La cigala narbonesa e èra membre de l'Escòla mondina e de l'Escòla audenca. Venguèt puèi Majoral del Felibritge en 1918. Se moriguèt a Montpelhièr dins una clinica en seguida d'una operacion medicala lo 15 de julhet de 1929.

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

  • L'esperit tustaire, farça en 2 actes, Tolosa, Bertomieu, 1903
  • Viva lo vin, farcejada en 1 acte, en vèrses narboneses, id. 1904.
  • Margarideta, comedia en 3 actes, id. 1905
  • Pastorala, 1909.
  • Los meses, rondèls, Narbona,1909
  • Orionda, legenda narbonesa, id. 1913
  • A la qu'espotiguèt Montfòrt , id.
  • Lo pauràs, scèna de vendémia, id.
  • La votz de la pineda, poesias, amb prefaci d'en Valèri Bernard, Narbona, Calhard, 1914
  • Los ulhals de Montlaurés, legenda narbonesa, 1921.
  • Lo trauc de la fada, 1922.
  • La femna muda, comedia en 1 acte, Narbona, Brieu, 1922
  • La taca de familha, id
  • La lenga mairala, comedia en 1 acte, id
  • L'eiretatge, comedia en 1 acte, id 1925
  • Pirèna, legenda poëtica, id 1927
  • Las anguialas de la menina, id
  • Lo camin de la crotz, id

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Modèl:Metaligam vèrs portal