Pater familias

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Pater familias es una locucion latina que significa paire de familha. Lo pater familias èra màger amb lo maximal de poder del fogal roman.[1][2][3] En morfologia latina familias es un exemple de genitiu arcaïc, la forma classica es familiae.

Gèni roman trobat ad A Ponte Puñide (O Pino, Galícia) representariá un paterfamilias

Poders del pater familias[modificar | modificar la font]

Lo poder del pater familias èra nomenat patria potestas. La potestat es difrerentas de la auctoritas, que tanben ten lo pater. Segon la Lei de las XII Taulas, aviá la vitae necisque potestas (poder de vida o mòrt) sus totas las gents que viviá jol sieu teulat: filh(a)s, femna, esclau(va)s e totes que se trapavan sub manu, jos sa man. Aiçò trencava amb lo matriarcat tradicional.

Perque un esclau venga un ciutadan liure, caliá èsser liberat «fòra de la man» de pater familias, d'aicí lo tèrme emancipacion. Segon la lei, en quina circonstància que siá, sa paraula èra absoluta e finala. Se un filh èra pas desirat, segon la lei de la Republica Romana aviá lo poder o potestat d'ordenar la mòrt de l'enfant per exposicion.

Aviá lo drech de vida e mòrt suls sieus filhs, e en mai de la facultat d’impausar de castigs corporals; podiá modificar a volontat sa condicion personala; donar una esposa al filh, cedir en matrimòni la felena; prononciar lo divòrci de sos enfants; los far passar dins una autra familha per l'adopcion; podiá, quitament, los vendre.[4] La lei romana prevesiá, mai, que s'un filh èra vendut coma esclau tres còps, èra pas mai subjècte a la patria potestas.

I aviá pas qu'un sol òme qu'exercissiá lo mestièr dins d'un fogal. Alara los filhs adults demoravan jos l'autoritat del paire e podián pas aquerir los dreches de pater familias del temps que viviá encara; almens en teoria legala, tota sa proprietat la teniá a son compte, e aviá l'autoritat per ne dispausar. La definicion dins lo drech roman segon la locucion latina sicut bonus pater familias definissiá son dever de dilligéncia sus la gestion de bens per los manténer e los transmetre en bon estat a son successor, coma o fariá un bon paire de familha. Amb lo temps, son autoritat absoluta s'afebliguèt.[5]

Dieu pater familias (catolicisme)[modificar | modificar la font]

Alara que la glèisa catolica, après que venguèt legala sus Constantin lo Grand, lèu faguèt sieu tot lo drech roman paternalista, calguèt de sègles per tornar a aquerir lo drech de l'individu e d'emancipar las femnas.[6] Adoptant tot lo sistèma administratiu e los concèptes romans, dins la glèisa catolica romana, Dieu prenguèt un estatut patriarcal essent lo darrièr pater familias amb poder absolut, coma s'illustra entre autras en l'imne medieval Dum Pater Familias.[7]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. S.N., «Pater familias», Xarxa telemàtica educativa de Catalunya, s.d.,
  2. La forma és un genitiu irregular i arcàic amb desinència en -s. La forma regular hauria sigut pater familiæ. (vegeu Declinacions llatines)
  3. Bruce W. Frier; Thomas A. J. McGinn. A Casebook on Roman Family Law. Oxford University Press, 2004, p. 18–. ISBN 978-0-19-516186-1 [Consulta: 7 maig 2012]. 
  4. H.S. Maine. El derecho antiguo. 1893 (citat per J.A. Marina a “La lucha por la dignidad”) a: Joan Miquel i Luís Rojas Marcos, «L'autoritat absoluta de l'adult », Història de la infància, Barcelona, Amnistia internacional-Catalunya, s.d.
  5. José María Espinosa i altres, Lliçons de dret romà, València, Universitat de València, 2011, pàgina 23, ISBN 9788437083759
  6. «1.4.4. Matrimoni i família», Barcelona, Centre d’estudis Joan Bardina, 1 de març de 1988
  7. «Dum pater familias» (llatí): Quan el pater familias, el rei de l'univers va donar les províncies de les Espanyes…

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Manual de Drech Roman . Istòria e d'Institucions. Luis Rodolfo Arguello. Editorial Astrea, 2000. Buenos Aires, Argentina. ISBN 950-508-101-4.