Papaver

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Papaver es un genre de plantas amb flor, de la familha Papaveraceae.

Fòrça de las 120 espècias d'aquel genre se coneisson popularament coma rosèlas o pavòt. Lo genre Papaver compren lo pavòt, qu'es la rosèla que fornis l'òpi, coma tanben las granas de pavòt o rosèla, d'usatge culinari.

Son de plantas annadièras, biannadièras o perenas, tolerantas al freg intens. Son originàrias dels climas temperats d'Eurasia, Africa e America del Nòrd (Canadà, Alaska, Montanhas Rocosas). Una seccion d'aquel genre (Seccion Meconella) a una distribucion alpina e circompolara e compren qualques unas de las plantas vascularas que creisson mai al nòrd dins la tondra e l'èrm polar.

Las plantas del genre Papaver creisson en terrens variats coma las tèrras agricòlas. Sas granas pòdon èsser dins un estat dormissent pendent d'annadas entrò que las condicions sián favorablas. Alavetz, cression en grand nombre per temps fred, l'ivèrn en clima temperat e l'estiu dins la tondra e en zona polara. Las grandas flors terminalas creisson en longas cambas floralas pelòsas, dusca un mètre o mai dins lo cas del Papaver orientale. Sa color es variabla segon las espècias, mas en Occitània son sovent rojas, blancas, ròsas o de còps violetas.

Dins la mitologia grèga las rosèlas foguèron associadas amb Demetèr, divessa de la fertilitat e de l'agricultura.

Lo làtex de la rosèla de l'òpi (Papaver somniferum) conten qualques alcaloïdes narcòtics en comprenent la morfina e la codeïna.

Espècias[modificar | modificar la font]