Panteon (Roma)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Panteon (Roma)
Donadas
Tipetemple roman
ArquitècteApol·lodor de Damasc (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Construccionsègle II Modifica el valor a Wikidata
Foncionmusèu Modifica el valor a Wikidata
DedicatMaria Modifica el valor a Wikidata
Caracteristicas
EstilArquitectura romana antiga Modifica el valor a Wikidata
MaterialBeton Modifica el valor a Wikidata
Dimensions43,3 (auçada) × 54,5 (amplada) × 35 (longitud) m
Superfíciaexposició (ca) Traduire: 2 000 m²
exposició (ca) Traduire: 1 500 m² Modifica el valor a Wikidata
Localizacion geografica
EstatItàlia
RegionLaci
Ciutats metropolitanasCiutat metropolitana de Roma Capitala
CapitalaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalizacionPiazza della Rotonda, 00186 Roma RM Modifica el valor a Wikidata
Carte
ben cultural italian Modifica el valor a Wikidata
Plans

Activitat
Diocèsidiocèsi de Roma Modifica el valor a Wikidata
Religioncatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Emplegats13 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Visitaires anuals30 000 000 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Site webpantheonroma.com Modifica el valor a Wikidata

Lo Panteon de Roma es un edifici religiós antic situat sus la piazza della Rotonda a Roma en Itàlia, bastit sus l'òrdre d'Agrippa al sègle I . Degalhat per mai d'un incendis, foguèt entièrament rebastit per Adrian (començament del sègle II). A l’origina, lo Panteon èra un temple dedicat a totas las divinitats de la religion antica. Foguèt convertit en glèisa au sègle VII e es uèi la basilica Santa Maria ad Martyres. Es lo pus grand monument roman antic que nos siá pervengut en estat praticament intacte, del fait de son utilizacion contunhosa entrò uèi. Donèt lo nom a un quartièr de Roma.

Le nom du Panthéon ven de l'adjectiu grèc πάνθειον /pántheion, que significa « de totes los dieus ». La màger part dels autors latins lo nomenan amb la forma grecisenta Pantheon. La forma latinizada Pantheum es atestada per Plini lo Vièlh.

Lo Panteon supòrta la pus granda copòla de tota l’Antiquitat amb 150 pès romans siá 43,30 m de diamètre a l'interior[1],[2] (o 43,44 m[3]), que demòra la mai granda del mond en beton non armat. Après gaireben dos millenis, aquesta construccion remarcabla presenta pas de signe de feblesa de son estructura malgrat des mutilacions volontària e de movements tellurics repetits[4].

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Bernard Andreae, L’art de l’ancienne Rome, 1973, p. 513-515
  2. Anna Maria Liberati, Fabio Bourbon, La Rome antique, 1996, Gründ, Modèl:Isbn, p. 127
  3. Error en títol o url. didatticarte.it.
  4. Jean-Pierre Adam, La construction romaine. Matériaux et techniques, Paris, Piccrad, Monaco 1984, ISBN 2708407996Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas., p. 200.