Panteon (Roma)
 | |||||||||
| Donadas | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipe | temple roman | ||||||||
| Arquitècte | Apol·lodor de Damasc (ca)   | ||||||||
| Construccion | sègle II | ||||||||
| Foncion | edifici de musèu, Temple roman e església catòlica (ca) | ||||||||
| Dedicat | Maria | ||||||||
| Caracteristicas | |||||||||
| Estil | Arquitectura romana antiga | ||||||||
| Material | Beton | ||||||||
| Dimensions | 43,3 ( ) × 54,5 ( ) × 35 ( ) m | ||||||||
| Superfícia | exposició (ca) : 2 000 m² exposició (ca) : 1 500 m² | ||||||||
| Localizacion geografica | |||||||||
| País | Itàlia | ||||||||
| Region | Laci | ||||||||
| Ciutats metropolitanas | Ciutat metropolitana de Roma Capitala | ||||||||
| Ciutat fronterera (ca) | Roma | ||||||||
| Localizacion | Piazza della Rotonda, 00186 Roma RM | ||||||||
 | |||||||||
| ben cultural italian | |||||||||
| Plans | |||||||||
 | |||||||||
| Activitat | |||||||||
| |||||||||
| Site web | pantheonroma.com | ||||||||
Lo Panteon de Roma es un edifici religiós antic situat sus la piazza della Rotonda a Roma en Itàlia, bastit sus l'òrdre d'Agrippa al sègle I . Degalhat per mai d'un incendis, foguèt entièrament rebastit per Adrian (començament del sègle II). A l’origina, lo Panteon èra un temple dedicat a totas las divinitats de la religion antica. Foguèt convertit en glèisa au sègle VII e es uèi la basilica Santa Maria ad Martyres. Es lo pus grand monument roman antic que nos siá pervengut en estat praticament intacte, del fait de son utilizacion contunhosa entrò uèi. Donèt lo nom a un quartièr de Roma.
Le nom du Panthéon ven de l'adjectiu grèc πάνθειον /pántheion, que significa « de totes los dieus ». La màger part dels autors latins lo nomenan amb la forma grecisenta Pantheon. La forma latinizada Pantheum es atestada per Plini lo Vièlh.
Lo Panteon supòrta la pus granda copòla de tota l’Antiquitat amb 150 pès romans siá 43,30 m de diamètre a l'interior[1],[2] (o 43,44 m[3]), que demòra la mai granda del mond en beton non armat. Après gaireben dos millenis, aquesta construccion remarcabla presenta pas de signe de feblesa de son estructura malgrat des mutilacions volontària e de movements tellurics repetits[4].
Referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Bernard Andreae, L’art de l’ancienne Rome, 1973, p. 513-515
- ↑ Anna Maria Liberati, Fabio Bourbon, La Rome antique, 1996, Gründ, Modèl:Isbn, p. 127
- ↑ . didatticarte.it.
- ↑ Jean-Pierre Adam, La construction romaine. Matériaux et techniques, Paris, Piccrad, Monaco 1984, ISBN: 2708407996, p. 200.