Pòp-còrn

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plats amb crosquilhs.

Lo pòp-còrn, las domaisèlas, las cabridetas, los crosquilhs, los petalhs o las muscardinas son una mena de manjar fach a partir de qualques varietats de milh grasilhat qu'esclatan quand se fregisson en òli o passadas al microondas o a la caçairòla.

Istòria[modificar | modificar la font]

Milh transformat en petalhs.

Las ròsas las inventèron los amerindians en epòca precolombiana fa de milièrs d'ans. En1948 son estadas descobèrtas de domaisèlas de 5.600 ans d'antiquitat en unas caunas del Nòu Mexic.

Al Mexic, dins las vilas preispanicas, se venián al detalh e se nomenavan momochtli en la lenga nahuatl. Se preparavan instantàniament en introdusint de milh en olas de fanga fòrça caudas o en metent de gruns sus una calivada (cendre caud).[1]

L'an 1492, Cristòl Colomb notèt que los aborigèns americans fasián de capèls e cossets amb ròsas, que venián als marinièrs. Cap a l'an 1612, los exploradors franceses documentèron que los amerindians iroqueses fasián espetar de milh en pòts d'argila en utilizant de sable brutlant. Informèron tanben que pendent un sopar iroqués se consomèt de bièrra e una sopa fachas a partir de domaisèlas. Los primièrs colons nòrd-americans manjavan de crosquilhs per dejunar, amb sucre e crema.

En 1885, Charles Cretors, de Chicago, patentèt un aparelh comercial per fabricar domaisèlas.

  1. Modèl:Ref-publicació