Pèirarua (Lengadòc)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Pèirarua (Erau))
Vilatge d'Occitània
Pèirarua
Pierrerue
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Pel campèstre e lo vilatge al fons.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 25′ 42″ N, 2° 58′ 42″ E
Superfícia 11,7 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
683 m
140 m
90 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3430
Sant Ponç de Tomièiras (Sanch Inhan abans 2015)
Intercom
243400454
CC de Sud Erau
Cònsol Daniel Roger
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
292 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

299 ab.
Densitat 25,04 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Pierreruais (en francés)
Còde postal 34360
Còde INSEE 34201

Pèirarua o Pèira-rua (se la R de 'rua' prononciada es dobla) (Pierrerue en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [pèjro'rüo]. Las fòrmas ancianas son : villa de Petrarua en 1129-1186, [mansus] de Petrarua, [villa] de Petra Rua en 1342, de Petrarua en 1344, la ville et loc et Peirerue en 1362, Peyrerue en 1643, Pierrerue en 1711, 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini)[1].

Lo nom vendriá de pèira, del latin petra e de rua, « carrièira, alinhament », del latin ruga[2], « rufa, rafidura », passat al sens de carrièira per metafòra; mas rua a lo sens de « carrièira  » plan mai luènh a l'oèst. Segon Hamlin, Pèirarua ven del latin petra ruda « ròc rude, aspre », amb una tombada irregulara de -d- intervocalic, benlèu jos l'influéncia de rua, « carrièira » o del nom comun (citacion en francés) « rue (plante) »[1]. Mas en occitan aquela planta se ditz ruda.

Segon Joan Pèire Chambon, lo resultat de rudis existís sonque per manlèu sabent e ruda deu èsser assortit de l'asterisque. Una solucion seriá lo latin *PETREA RŪGA « carrièira en pèira (= pavada) »[3].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Daniel Roger    
2014 2020 Pierre Bardy sense etiqueta retirat d'agricultor
març de 2001 2014 Bernard Grasset    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 293, totala: 295

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
369 204 407 472 431 425 426 433 442

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
417 454 460 443 455 469 466 444 420

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
414 419 396 407 383 350 351 282 304

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
303
257
242
280
259
264
281
283
286
286
2009 2010
285
285
287
288
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 292 abitants e la densitat èra de 24,96 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 292
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 529
  3. https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf