Batalha dau Camin dei Damas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Ofensiva dau Camin dei Damas)
Fotografia d'un assaut francés sus lo Camin dei Damas en 1917.
Lo vilatge de Soupir après lei combats d'abriu de 1917.

La batalha dau Camin dei Damas ò ofensiva Nivelle es una batalha de la Premiera Guèrra Mondiala que se debanèt sus lo frònt de l'Oèst dau 16 d'abriu au 24 d'octòbre de 1917. Opausèt 850 000 Francés comandants per lo generau Robert Nivelle a 683 000 òmes dirigits per lo generau Erich Ludendorff. Mau organizada e preparada, entraïnèt de pèrdas importantas dins lei dos camps (187 000 tuats e bleçats per França còntra 163 000 per Alemanha) e s'acabèt per una victòria defensiva alemanda. Au sen de l'armada francesa, entraïnèt tanben una crisi de comandament marcada per plusors mutinariás.

Contèxte e debanament[modificar | Modificar lo còdi]

Après sa nominacion coma cap de l'armada francesa en decembre de 1916, lo generau Nivelle decidèt d'abandonar lei plans de Joffre. En plaça, chausiguèt d'organizar una ofensiva decisiva dins la zòna dau Camin dei Damas, un sector fòrça fortificat per leis Alemands. Una ataca britanica destinada a fixar lei resèrvas alemandas en Artés deviá preparar aquela ofensiva.

Pasmens, tre sa preparacion, aquela ataca deguèt faciar de problemas importants. D'efiech, inquiets de l'amplor de l'ofensiva, leis Alemands decidèron d'abandonar una partida dei zònas menaçadas per s'installar sus la Linha Hindenburg (16 de març de 1917). Puei, l'assaut britanic en Artés obtenguèt pauc de resultats (9 d'abriu) e, gràcias a la captura de plusors presoniers e d'òrdres de guèrra, leis Alemands descurbiguèron una partida importanta dau plan de Nivelle. Enfin, per complicar mai la situacion, lei condicions meteorologicas èran pas favorablas a una ofensiva.

Dins aquò, Nivelle refusèt d'abandonar son idèa e l'ataca comencèt lo 16 d'abriu. En despiech d'una preparacion d'artilhariá fòrça importanta e de quauquei gasanhs iniciaus dins un sector ben defendut, l'assaut obtenguèt pauc de resultats. En revènge, 100 000 soudats francés foguèron perduts en una setmana. Tre lo 21, foguèt necessari d'arrestar l'ataca. Una represa aguèt luòc au començament de mai. Pasmens, se turtèt a una resisténcia ben organizada. Lo 15 de mai, Robert Nivelle foguèt remplaçat per Philippe Pétain. Pus uman que son predecessor, Pétain reprimiguèt lei mutinariás que se multipliquèron durant lo mes de junh amb un minimom de condamnacions a mòrt. Ordonèt tanben l'abandon deis assauts generaus au profiech d'atacas localas ben preparadas e sostengudas per d'armaments modèrnes (carris, canons modèrnes...).

Durant l'estiu, lei dos camps menèron de combats acarnats per obtenir lo contraròtle dei posicions autas dominant lo prat batalhier. Lei Francés prenguèron pauc a pauc l'avantatge gràcias a d'atacas repetidas a l'avança. Lo 23 d'octòbre de 1917, aquò li permetèt de prendre lo fòrt de la Malmaison a l'eissida d'una batalha que menèt a la neutralizacion de 50 000 Alemands (tuats, bleçats e presoniers). Pasmens, maugrat aqueu succès tardiu, lei pèrdas francesas demorèron pus importantas sus la totalitat de la batalha e lo frònt alemand foguèt pas romput.

Consequéncias[modificar | Modificar lo còdi]

La batalha dau Camin dei Damas es un succès defensiu important per leis Alemands qu'arrestèron una ofensiva fòrça importanta deis Aliats. Aquela revirada entraïnèt una crisi grèva dins l'armada francesa. La màger part dei divisions francesas foguèron tocadas per lo fenomèn mai leis Alemands poguèron pas l'esplechar. La repression limitada menada per Pétain e lo rèsta deis autoritats militaras (43 execucions per 554 condamnacions a mòrt e 3 500 condamnacions au totau[1][2]), la reorganizacion deis atacas e un esfòrç per assegurar de permissions regularas favorizèron lo retorn de la disciplina. Foguèron tanban a l'origina de l'imatge de sauvaire estacat au manescau Pétain en 1940.

Una autra consequéncia de la nominacion de Pétain a la tèsta de l'armada francesa foguèt l'acceleracion de sa modernizacion. D'efiech, en 1916, durant la batalha de Verdun, Pétain aviá ben percebut l'interès dau motor sus lo prat batalhier. Ansin, sostenguèt fòrça leis esfòrç francés per se dotar de camions, de carris e de canons pus mobils. Aquò aguèt un ròtle decisiu en 1918 per arrestar leis ofensivas alemandas e, finalament, permetre ais Aliats de rebutar leis Alemands vèrs l'èst.

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Pierre Miquel, Chemin des Dames, Perrin, 1997.
  • (fr) René-Gustave Nobécourt, Les Fantassins du Chemin des Dames, Robert Laffont, 1965.
  • (fr) Henri Ortholan, La guerre des chars, Giovanangeli, 2007.
  • (fr) G. Pedroncini, Les Mutineries de 1917, P.U.F., 1967.
  • (fr) G. Pedroncini, « Les Refus collectifs d'obéissance en 1917 », Revue historique des armées, 1967.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr) Guy Pedroncini, Les Mutineries de 1917, 1967, pp. 194 e 211-212.
  2. La liberacion dei mutins condamnats ai trabalhs fòrçats venguèt un enjòc major de la politica de l'entre doas guèrras car foguèt adoptada coma objectiu per lo PCF tre 1920 (Bruno Fuligni, La France rouge. Un siècle d’histoire dans les archives du PCF, Les Arènes, 2011).