Nix

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La Nuèch per William Bouguereau.

Dins la mitologia grèga, Nix (en grèc ancian Νύξ, en latin Nox) es la divesa primordiala de la Nuèch personificada. Segon la Teogonia d'Esiòde, el a son fraire Erèba (las Sornièra) son las primièras divinitats eissidas del Caòs primordial. Sa demora se trapa al delà del país d'Atlàa, a l’Oèst extrèma.

Descendencia de Nix[modificar | modificar la font]

Dins la Teogonia d'Esiode[1], Nix engendra amb Erèba:

  • Etèr, treslús clar, la partida mai brilhanta de la nauta atmosfèra; e Emera, lo Jorn; (v. 123-125)

Puèi sola:

  • Moros, Lot-Fatal l'odiós ; Quere, Trepàs, e Tanatos Mòrt negra, Ipnos, Somelh, e las mila Oneiroi (los Sòmis) qu’un dels mai celèbres es Morfèu ; (v 211-212)
  • las Esperidas, Ninfas del vespre, gardianas de las pomas d'aur ; (v. 215-216)
  • las Moiras, teissièras del destin dels òmes e dels dieus, e los Queres, esperits de las mòrts violentas; (v. 217-222)
  • Nemesis Reprobacion, la Venjança e la Justícia divina;
  • Èris, la Discòrdia ; (v. 225)

Segon d'autras fonts, seriá tanben la maire:

  • de Moïra, la Destinada;
  • de Geras, la Vielhum ;
  • de Filotes, l'Amor sexual ;
  • de Momos, lo Sarcasme ;
  • d'Apate, la Tromperia ;
  • de Dolos, l’engaba ;
  • d'Oizis, la Misèra ;
  • de Caront, lo nauchièr dels Infèrns ;
  • d'Epifront, la Prudéncia ;
  • d'Eleos, la Pietat ;
  • de las Erinias, divinitats persecutriças, que per Esiòde naisson de la castracion d'Uranos (Teogonia, v. 185) ;
  • de Lissa, la Colèra ;
  • d'Ecata, la divesa de la Mascariá e de la Luna ;
  • de l’Stix, un autre fluvi dels Infèrns ;
  • d'Adicia, l'Injustícia;
  • d'Elpis, l'esper.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Fonts anticas[modificar | modificar la font]

  • Esiòde, Teogonia (v. 123 et 211).
  • Omèr, Iliada (XIV, 259 ; VIII, 488).

Estudis savents[modificar | modificar la font]

  • Clémence Ramnoux, La Nuit et les enfants de la Nuit dans la tradition grecque, Paris, Flammarion, 1959.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Hésiode, Théogonie, vers 211-232.