Nepeta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Nepeta es un genre de plantas dicotiledonèas de la familha de las Lamiacèas.

Existisson a l’entorn de 250 espècias de Nepeta. Podèm tanben considerar d’unas espècias dels genres Dracocephalum e Calamintha e Glechoma hederacea que poirián èsser consideradas coma de Nepeta. Qualquas Nepetas, coma Nepeta cataria o èrba dels gats, an un efièch conegut sus d'unes felins, notadament lo gat. Existís una èrba dels gats al perfum de citron, Nepeta cataria citriodora. Es en tot punt la meteissa que l'èrba dels gats, levat lo perfum que pòt esser utilizat coma un balme al citron.

Principalas espècias[modificar | modificar la font]

  • Nepeta agrestis Loisel. 1827
  • Nepeta camphorata
  • Nepeta cataria L. 1753
  • Nepeta curviflora
  • Nepeta xfaassenii Bergmans ex Stearn 1950
  • Nepeta grandiflora M. Bieb. 1808
  • Nepeta latifolia DC. 1805
  • Nepeta nepetella L. 1759
  • Nepeta nuda L. 1753
  • Nepeta racemosa
  • Nepeta sibirica L. 1753
  • Nepeta faassenii

Efièches suls felins comuns[modificar | modificar la font]

D'unas espècias de Nepetas son conegudas per los efièches qu’an suls felins. Aital, aquesta reaccion es a l’origina de son nom : son generalament sonadas èrba del gats. Pòdon crear de reaccion estonantas un còp donadas als gats, Ça que la, totes los gats son pas susceptibles de reagir al contacte de l'èrba dels gats. De fach, aquesta capacitat a la detectar sembla ligada a la preséncia d’un gèn recessiu dins lor eretatge biologic. Per un gat portaire de doas còpias d’aquest gèn, l'èrba dels gatse aurà un efièch extraordiari, per un gat portaire d’una sola còpia, l’efièch serà notable e per un gat que n’a pas cap, aquel aurà pas cap d’interès per la planta.

D’estudis an mostrat qu’a l’entorn de dos treces dels gats i reagisson vertadièrament. Certanas Nepetas contenon una feromòna, coneguda jol nom de nepetalactona, un terpèn conegut pel desenclavament del comportament sexual pels gats. Quand un gat sensible sentís l’odor de las fuèlhas o dels peciòls, se frega a la planta, se rotla dedins, la grata amb sas patas, la mastega, la lepa, sauta dessús, e ronrona alara fortament en possant de gronhaments e en miaunant. Aquesta reaccion dura a l’entorn de qualquas minutas, i de seguida lo gat arresta de s’i interessar. Pren a pauc pres doas oras per que los efièches s’estompan completament e per que la proximitat d’una Nepeta aja un autre efièch sul gat. Los joves catons o los vièlhs gats an mens de reaccion a las nepetas, mas los grands felins, coma los tigres, semblan d'i èsser fòrça sensibles. Los proprietaris de gats an pas cap de rason de se tafurar a prepaus dels efièches de las Nepetas sus lor animals, perque existisson pas cap d’autres efièches coneguts. D’autras plantas an tanben un efièch comparable suls gats coma la Valeriana e de plantas que contenon de l'actinidina.


Al mens tres espècias atrason los gats :

  • Nepeta cataria, una èrba granda e atractiva de 50 a 80 cm, semblant a menta per son aspècte, amb de fuèlhas vèrdas e grisas e de flors blancas.
  • Nepeta grandiflora, a de fuèlhas mai espessas e mai foscas que la Nepèta Cataria, a de flors que son de color blau fosc pròche del porpre.
  • Nepeta faassenii, aquesta espècia es plan mai pichona que las autras citadas abans. Es gaireben en cobèrta del sòl. Sas fuèlhas son vèrdas-grisas e sas flors malva clar.

La Nepèta Cataria e La Nepèta Faassenii an un gost mai puntat e agut alara que la Nepèta Grandiflora es mai dolça.

Interès medicinal[modificar | modificar la font]

Nepeta amethystina es utilizada per la medecina tradicionala del Maròc coma analgesic, sedatiu (amb una eficacitat Dòsi-dependenta) e per accelerar la cicatrizacion dels abscèses.

Son òli essenciala presenta una activitat psicotròpa que foguèt recentament (2019) estudiada (al meteis temps que sa toxicitat[1] :  

  • a 25mg/kg per via intraperitoneala, l’efièch sedatiu es feble, puèi creis (en dòsi-dependenta) per venir a 50 mg/kg, comparable a lo d’un produche de referéncia diazepam (a 3 mg/kg IP)[2] ;
  • La meteissa òli essenciala a tanben un efièch anxiolitic (tanben dòsi – dependent) feble a 25 mg/kg mas fòrça net a 50 mg/kg ; es mai eficaç a aquesta dòsa que lo diazepam (a 3 mg/kg IP)[3].

Referéncias[modificar | modificar la font]

ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

 

  • (en) Referéncia Flora of China : Nepeta
  • (en) Referéncia Flora of Pakistan : Nepeta
  • (en) Referéncia Flora of Missouri : Nepeta
  • (en) Referéncia Kew Garden World Checklist : Nepeta L. (1753)
  • (fr) Referéncia Catalogue of Life : Nepeta
  • (fr+en) Referéncia ITIS : Nepeta L. (+ version anglaise)
  • (en) Referéncia NCBI : Nepeta
  • (en) Referéncia UICN : taxon Nepeta
  • Referéncia GRIN : genre Nepeta L. (en)
  • Référence Tela Botanica (France métro) : Nepeta L.
  1. Belabda, T., Alaoui, K., Cherrah, Y., Arahou, M., & Hassikou, R. (2019). Activité psychotrope de l'huile essentielle de Nepeta amethystina. Phytothérapie, 17(1), 9-14 (résumé).
  2. Belabda, T., Alaoui, K., Cherrah, Y., Arahou, M., & Hassikou, R. (2019). Activité psychotrope de l'huile essentielle de Nepeta amethystina. Phytothérapie, 17(1), 9-14 (résumé).
  3. Belabda, T., Alaoui, K., Cherrah, Y., Arahou, M., & Hassikou, R. (2019). Activité psychotrope de l'huile essentielle de Nepeta amethystina. Phytothérapie, 17(1), 9-14 (résumé).