Napoleon Bonaparte

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Napoleon Bonaparte
Napoleon Ièr de França
Imatge illustratiu de l'article Napoleon Bonaparte
Foncions
emperaire dels franceses
18 de mai de 18046 d'abril de 1814
Predecessor el meteis (primièr cònsol de la Republica)
Successor Loís XVIII, coma rei de França
20 de març de 181522 de junh de 1815
Predecessor Loís XVIII
Successor Loís XVIII
Biografia
Data de naissença 15 d'agost de 1769
Luòc de naissença Aiacciu, Corsega
Data de decès 5 de mai de 1821
Luòc de decès Illa de Santa Elena, Ocean Atlantic

Napoleon Bonaparte (nascut Napoleone di Buonaparte[1] lo 15 d'agost de 1769 a Aiacciu, en Corsega ; mòrt lo 5 de mai de 1821 sus l'illa Santa Elena) foguèt general pendant la Revolucion Francesa, dirigent de França coma Primièr cònsol (1799 - 1804), puei Emperaire dels Franceses (1804 - 1814 e 1815). Foguèt tanbèn Rei d'Itàlia, mediador de la Confederacion Soïssa e protector de la Confederacion de Ren.

Primièrs ans

Nascut Napoleone di Buonaparte (Nabolione o Nabulione en còrs), solament un an après que França crompèsse l'illa a la Republica de Gènoa. Napoleone Ans cambièt après lo sieu nom contra la forma francesa Napoléon Bonaparte. Lo registre pus ancian d'aquel nom apareis en un rapòrt oficial datat lo 28 de març de 1796.

La siá familha fasiá partida de la noblesa locala. Lo sieu paire, Carlo Buonaparte, plaidejat, foguèt nomenat en 1778 representant de Corsega a la cort de Loís XVI, luòc ont demorèt per divèrses ans, que causa foguèt per el la siá maire, Maria Letizia Ramolino, la figura fondamentala de la siá mainadesa. Avançada a la siá epòca, exigissiá que los sieus uèch filhs se banharàn jornalièrament, quand lo comun èra se banhar, arribat lo cas, un còp al mes. Napoleon, de caractèr reservat e taciturne, se mantenguèt apartat dels sieus companhs. Li agradava d'èsser sol per meditar e sentiá una prigonda aversion cap als franceses, qu'acusava d'èsser los opressors dels còrses. Èra pas fòrça bon estudiant e li preocupavan solament las matematicas, sciéncia que progressava estonanta. Se consacrèt tanben a la lectura d'òbras de la literatura classica, coma Istòria Universala de Polibi, Vidas parallelas de Plutarc o Expedicion d'Alexandre d'Arriano de Nicomèdia, òbras qu'aguèron una prigonda influéncia en lo sieu esperit.

Lo sieu paire atenguèt que Napoleon e lo sieu fraire Josep se transportèsson a la França continentala, per estudiar a l'escòla militara francesa de Brienne-le-Château a l'edat de 10 ans. Abans de dintrar li caliá aprene lo francés, lenga que parlèt amb un marcat accent italian per la rèsta de la siá vida. Obtenguèt de nòtas remarcablas en matematicas e geografia, en atenhent tanben las necessàrias per aprovar las autras matèrias. Après la siá graduacion en 1784, foguèt admés a l'École Royale Militaire de París. Malgrat qu'aviá cercat inicialament una formacion navala, acabèt en estudiant artilhariá a l'École Militaire. Après la siá graduacion en setembre de 1785, foguèt comissionat coma tinent segond d'artilhariá. Prenguèt las siás nòvas obligacions en genièr de 1786, a l'edat de 16 ans.

Napoleon serviguèt a la garnison de Valença e d'Auxonne fins a l'esclatament de la Revolucion Francesa (e mai se se prenguèt gaireben dos ans de licéncia en Corsega e a París durant aquel lapse). Pauc après començar la revolucion, Napoleon se trobava en Corsega. Apiegèt la faccion jacobina e obtenguèt lo reng de comandant segond de la Gàrdia Nacionala de Volontaris de l'illa. Après èsser dintrat en conflicte amb lo cap nacionalista Pasquale Paoli (ancian eròi de Napoleon), Bonaparte e la siá familha foguèron obligats de fugir en França, ont arribèron en junh de 1793.

Las primièras campanhas

Napoleon foguèt nomenat comandant de l'armada francesa en Itàlia l'an 1796. Derrotèt successivament quatre generals austrians, las tropas que n'èran superioras en nombre, e obliguèt Àustria e los sieus aliats de signar la patz. Lo Tractat de Campo Formio establiguèt que França podiá conservar los territòris conquistats, en qué Bonaparte fondèt, lo 1797, la Republica Cisalpina (Venècia), la Republica Ligura (Gènoa) e la Republica Transalpina (Lombardia), e enfortiguèt la siá posicion en França en enviant al tresaur de milions de francs.

Lo 1798 dirigiguèt una expedicion en Egipte, que se trobava jos domeni de l'Empèri Otoman, per talhar la rota britanica cap a la Índia. E mai se conquistèt aquel país, la siá flòta foguèt destruida per l'amiral britanic Horatio Nelson a la batalha de Nil, e lo militar francés demorèt isolat al nòrd d'Africa. Bonaparte se descoratgèt pas davant aquel contratemps e se consacrèt a la reforma de l'administracion e legislacion egipcianas: la servitud e lo feudalisme foguèron abolits e los drechs fondamentals dels ciutadans garantits. Los erudits franceses que l'avián acompanhat en lo viatge comencèron d'estudiar l'istòria de l'anciana Egipte e de realizar divèrsas catacions arqueologicas. Capitèt pas de conquistar Siria lo 1799, mas atenguèt una victòria indiscutibla suls Otomans a Abukir. Mentretant, França fasiá tèsta a una nòva situacion internacionala: l'Arquiducat d'Àustria, Russia, lo Reialme de Nàpols e Portugal s'èran aliats amb Grand Bretanha, en configurant la Segonda Coalicion.

Empèri

Aquel article (o seccion) es un esbòs.
Podètz partejar vòstras coneissenças e o melhorar (cossí?).
Lo Primièr Empèri a son apogèu en 1811
  •      Empèri francés
  •      Estats vassals
  •      Aligats de l'Empèri
  • Napoleon sus lo tròne emperial
    Jean Auguste Dominique Ingres.

    Se proclamèt emperaire dels Franceses lo 18 de mai de 1804 e foguèt sacrat lo 2 de decembre de 1804 sos lo nom de Napoleon Ièr, per lo papa Piu VII en la catedrala de Nòstra Dòna de París.

    Bibliografia

    • Éric Anceau, Napoléon, Librio, Paris, 2004. ISBN 2-290-33730-7Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
    • Antoine Auger, Jacques Garnier, Vincent Rollin ; Dimitri Casali (dir.), préf. Jean Tulard), Napoléon Bonaparte, Larousse, Paris, 2004, 407 p. ISBN 2-03-505406-0Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
    • Jules Bertaut, Napoléon Ier aux Tuileries, Hachette, 1949.
    • Jacques-Olivier Boudon, Histoire du Consulat et de l’Empire, Perrin, coll. « Pour l’histoire », Paris, 2000. ISBN 2-262-01254-7Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
    • Roger Caratini, Napoléon une Imposture, Éditions Michel Lafon, 1998.
    • Dimitri Casali (sous la direction de), Napoléon Bonaparte, Edicions Larousse, Paris, 2004.
    • André Castelot, I.Bonaparte & II.Napoléon, Librairie Académique Perrin, 1967 & 1968;
    • Arnaud Chaffanjon, Napoléon et l’Univers Impérial, Éd Serg, 1969;
    • Louis Chardigny, Les Maréchaux de Napoléon, 1977, Librairie Jules Tallandrier;
    • Vincent Cronin, Napoléon, Harpercollins, London, 2006. ISBN 0-00-637521-9Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
    • Jean-Claude Damamme, Les Aigles En Hiver, Russie 1812, Plon, 818 pages, 2009.
    • Jean Defranceschi, La Jeunesse de Napoléon : les dessous de l’histoire, Lettrage distribution, coll. « Lettrage », Modèl:Numéro6, Paris, 2001. 384 p. ISBN 2-9516656-0-1Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ;
    • Steven Englund, Napoléon : une vie politique, Scribner, New York, 2004. Traduction française, de Fallois, Paris, 2004. ISBN 2-87706-502-2Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ;
    • Patrick Facon, Renée Grimaud et François Pernot, L’Homme d’État absolu, Atlas, coll. « La glorieuse épopée de Napoléon », Évreux, 2004, 128 p. ISBN 2-7312-2920-9Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ;
    • Louis Garros, Jean Tulard, Itinéraire de Napoléon au jour le jour (1769-1821), Volumen, coll. « Bibliothèque napoléonienne », Paris, 2002 ISBN 2-84734-016-5Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ;
    • Paul Ganière (Dr), Sainte-Hélène, Librairie académique Perrin, 1964
    • Henri Gaubert, Le Sacre de Napoléon, Flammarion 1964
    • Henri Gaubert, Conspirateurs au temps de Napoléon, Flammarion, 1962
    • A. Gautier, « Un drogman à Sainte-Hélène, le baron de Stürmer (1787-1863) », dans Le Bulletin, Association des anciens élèves, Institut National des Langues et Civilisations Orientales (INALCO), octobre 2003, p. 39-48 ;
    • Henri Guillemin, Napoléon, légende et vérité, Utovie, Bats (Landes), 1986. ISBN 2-84819-737-XError d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ;
    • Henry Lachouque, Napoléon, 20 Ans de Campagnes, 1969, Arthaud ;
    • Paul Gaffarel, Campagnes du Premier Empire, 1891, Hachette
    • Didier Le Gall, préf. de Jean-Paul Bertaud, Napoléon et le Mémorial de Sainte-Hélène : analyse d’un discours, Kimé, Paris, 2003. ISBN 2-84174-318-7Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ;
    • Thierry Lentz (en collaboration), préf. par Jean Tulard, Autour de l’empoisonnement de Napoléon, Éd. Nouveau Monde, Paris, 2002. ISBN 2-84736-001-8Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ;
    • Thierry Lentz, Napoléon, Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », Paris, 2003. ISBN 2-13-053766-9Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ;
    • Thierry Lentz, Le Sacre de Napoléon, Éd. Nouveau Monde, 2004. ISBN 2-84736-036-0Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ;
    • Thierry Lentz et Pierre Branda, Napoléon, l’esclavage et les colonies, Fayard, Paris, 2006. ISBN 2-21362-987-0Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.;
    • Jacques Macé, Dictionnaire historique de Sainte-Hélène : chronologique, biographique et thématique, Tallandier, coll. « Bibliothèque napoléonienne », Paris, 2004. 488 p. ISBN 2-84734-120-XError d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ;
    • André Maurois, Napoléon, Hachette, 1964;
    • Jean Mistler, Napoléon, Coll. « Marabout Université », Hachette, 1968
    • Jean Morvan, Le Soldat Impérial, (1800-1814), Plon-Nourrit, 1904 ;
    • Pierre Norma, Napoléon, Maxi-Livres, Paris, 2002 ISBN 2-7434-5337-0Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ;
    • Georges Rétif de la Bretonne, Anglais, rendez-nous Napoléon., Éd Jérôme Martineau, 1969 ;
    • Cécil Saint-Laurent, Quand Napoléon occupait l’Europe (1796-1814), 1968, Les Presses de la Cité ;
    • Jean Savant, Napoléon, Éd. Henry Veyrier, 1975 ;
    • Jean Thiry, l’Aube du Consulat, 1948, Éd. Berger-Levrault ;
    • Jean Thiry, La Campagne de France de 1814, 1946, Éd. Berger-Levrault ;
    • Jean Thiry, Le Sénat de Napoléon, 1949, Éd Berger-Levrault;
    • Jean Thiry, La Première Abdication de Napoléon Ier, 1948, Éditions Berger-Levrault ;
    • Jean Tulard, Napoléon ou le Mythe du Sauveur, Fayard, Paris, 1987. ISBN 2-213-01813-8Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. - Modèl:Détail édition ;
    • Jean Tulard (dir.), Dictionnaire Napoléon, Fayard, Paris, 1999. ISBN 2-213-604865-1Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ;
    • Jean Tulard, Napoléon, les grands moments d'un destin, Fayard, 2006. ISBN 9-782213-630861Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ;
    • Louis de Villefosse e Janine Bouissounouse, L’Opposition à Napoléon, Flammarion, 1969;
    • Maximilien Vox, Napoléon, Seuil, coll. « Le temps qui court », Paris, 1959, 184 p.
    • Ben Weider, Napoléon : Liberté – Égalité – Fraternité, Éditions Trois-Pistoles, 1997, 351 p.
    • René h. Willems, Odyssée d’un Carabinier à Cheval 1806-1815, 1969, Éd. Pierre de Meyere, Bruxelles.}}

    Nòtas

    Referéncias