Nacionalitat espanhòla

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Passapòrt (Espanha).

La nacionalitat espanhòla es lo rapòrt juridic entre los ciutadans espanhòls e lo reialme d'Espanha, que liga una persona fisicament a aquel estat civil. La nacionalitat espanhòla s'aquerís principalament per jus sanguinis.[Nòta 1] L'article 11 de la Constitucion espanhòla de 1978 fach referéncia a la nacionalitat espanhòla malgrat qu'el estipula qu'una autra lei reglamentarà la faiçon dont es aquesida o perduda.[1]

Paramètres d'aquisicion[modificar | Modificar lo còdi]

La nacionalitat espanhòla s'aqueriguèt generalament:

  • per filiacion d'un mainatge biologic o adoptiu d'un paire o una maire que possedís la nacionalitat espanhòla, pòt impòrta lo luòc d'origina del mainatge.
  • a títol excepcional, un mainatge nascut en Espanha dont l'un dels parents ès nascuts en Espanha; quand los parents non pas la nacionalitat espanhòla; alara que cap de leis dels parents estrangièrs atribuïsson pas la nacionalitat del país d'origina e que los parents son desconeguts.[2]

Nacionalitat per opcion[modificar | Modificar lo còdi]

  • las personas que son estada somesa a l'autoritat pairala d'un ciutadan espanhòl.
  • las personas dont l'un dels genitors èra espanhòl e nascut en Espanha.

Nacionalitat per naturalisacion e residéncia[modificar | Modificar lo còdi]

Espanha permet lo jus solis,[Nòta 2] la nacionalitat per residéncia pòt pas aquerida per la persona se residís en Espanha legalament, de faiçon ininterrompuda e continua abans la somission de la demanda d'aquisicion de la nacionalitat espanhòla.[3]

  • dètz ans: demarchas de naturalizacion per la residéncia abitualas;
  • cinc ans: se l'individú a fach la demanda d'asil en Espanha;
  • dos ans: pels ciutadans del principat d'Andòrra, los païses ibericoamericans, las Filipinas, la Guinèa Eqüatoriala, lo Portugal e los individús sefarads[Nòta 3];
  • un an:
    • se lo demandaire es nascut en territòri espanhòl;
    • se exercís pas son drech a la nacionalitat per opcion dins lo delai fixat per la lei;
    • se sètz estats maridat a un ciutadan espanhòl e que vos sètz pas separat legalament o de fach;
    • s'es veuse d'un ciutadan espanhòl e se separarà pas abans lo decès de son esposa;
    • s'es pas nascut en Espanha e que son paire o sa maire, son pepin o sa menina èran d'origina espanhòla.[4]

Paramètres de pèrda[modificar | Modificar lo còdi]

S'emancipar, residir a l'estrangièr e aquerir volontàriament una autra nacionalitat. Los emancipats resident a l'estrangièr e utilizan pendent tres ans exclusivament la Nacionalitat qu'avián atribuïda abans l'emancipacion. Los espanhòls emancipats qu'an una autra nacionalitat resident abitualament a l'estrangièr e i renóncian volontàriament. Dins lo cas d'Espanhòls nascuts a l'estrangièr e espanhòls perque son nascuts d'un paire o d'una maire espanhòls egalament nascuts a l'estrangièr, perdràn lor nacionalitat espanhòla se, dins los tres ans segon l'emancipacion o la majoritat, declaran pas lor volontat de conservar l'espanhòl.

Los espanhòls que son pas d'origina perdràn la nacionalitat espanhòla s'utilizaràn lor nacionalitat d'origina pendent un periòde de tres ans o se dintran volontàriament al servici de las armas o exercisson una carga politica dins un Estat estrangièr contra la defensa exprèssa del Governament.[5]

Desplaçament dels ciutadans espanhòls[modificar | Modificar lo còdi]

  •      Espanha
  •      Libertat de movement
  •      Visa not required
  •      Visa a l'arribada
  •      Visa en linha
  •      Visadisponible a l'arribada o en linha
  •      Visa requerit abans l'arribada
  • Segon l'indici de las restriccions de visa 2020, los titulars d'un passapòrt espanhòl pòdon visitar 190 païses sens visa o amb aguèt per mira de l'arribada. Dins l'indici, Espanha se situa al 4en reng en tèrmes de libertat de viatjar. La nacionalitat espanhòla es classada onzena dins l'indici de nacionalitat (QNI). Aquel indici diferís de l'indici de las restriccions de visa, que se concentra sus de factors extèrns, sustot la libertat de viatjar. Lo QNI considèra, en mai, la libertat de viatjar sus de factors intèrns tals coma la patz e l'estabilitat, la fòrça economica e lo desvolopament uman.[6]

    Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

    Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

    1. Locucion latina per significar « drech de sang ».
    2. Locucion latina per significar « drech de sòl ».
    3. Descendents dels josieus espanhòls expulsats segon lo decret de 1492.

    Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

    1. (es) Artículo 11 de la Constitución Española, Legislación consolidada, Agencia Estatal Boletín Oficial d'Estado ─ sus www.boes.es.
    2. (es) Informacíon general sobre nacionalidad española, Dirección General de Comunicación, Diplomacia Pública y Redes, Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ─ sus www.exteriores.gob.es.
    3. (es) Trámites de Nacionalidad, Comunautat de Madrid ─ sus www.comunidad.madrid.
    4. (es) Adquisición de la nacionalidad española según la Disposición Adicional 8ª de la Ley de Memoria Democrática, Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática ─ sus www.mpr.gob.es.
    5. (es) ¿Cómo se pierde la Nacionalidad?, Ministerio de Justicia ─ sus www.mjusticia.gob.es.
    6. Visados, Dirección General de Comunicación, Diplomacia Pública y Redes, Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ─ sus www.exteriores.gob.es.

    Ligams exèrns[modificar | Modificar lo còdi]