Musica classica
La musica classica designa l'ensemble de la musica sabenta occidentala, en oposicion amb la musica populara, del començament de l'Edat Mejana fins a uèi.
Mai precisament, dins l'istòria de la musica, l'expression « classica » designa lo periòde de la segonda mitat del sègle XVIII al sègle XIX. De fach, lo desinterès de la fin del sègle XVIII e e del començament del sègle XIX (periòde classic) per la musica anciana e barròca, mas atanben l'importància de las formas novèlas, an fach oblidar l'eiretatge anterior e dempuèi l'expression « classica » designa totas las musicas sabentas occidentalas.
Los diferents periòdes de l'istòria de la musica son:
Musica de l'Edat Mejana (ca 500 - 1470)[modificar | modificar la font]
Genèsi de la musica sabenta occidentala, d'en primièr monodica puèi polifonica; naissença de la notacion musicala, dels repertòris religioses e corteses etc.
Musica de la Renaissença (1470 - ca 1607)[modificar | modificar la font]
Desvolopament de la polifonia sabenta (contrapunt) dins la musica sacrada e dins las cançons; volada de la musica instrumentala, etc.
Musica barròca (ca 1608 - 1750)[modificar | modificar la font]
Maturitat de l'escritura polifonica e del contrapunt, desvolopament de la votz sola, de la musica instrumentala (sonatas, concertos), de l'opèra dins d'estils italian, francés (Tragedias liricas), germanic, etc.
Musica classica (1750 - 1820)[modificar | modificar la font]
Construccions pus simplas mas enlargidas (sinfonias) ont la melodia ten una plaça importanta...
Musica romantica (1820 - 1900)[modificar | modificar la font]
Escritura musicala que vòl exprimir las passions umanas; desvolopament de l'orquèstra...
Musica del sègle XX[modificar | modificar la font]
Ruptura amb l'escritura tonala e ritmica classica; expressionisme germanic, impressionisme francés