Morfina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


Morfina
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
General
Formula bruta C17H19NO3
Nom IUPAC 7,8-dideidro-4,5-epoxi-17-metllmorfinan-3,6-diol

-3,6-diol

Numèro CAS 57-27-2
Còde ATC N02AA01
Aparéncia polvera blanca, Solucion limpida
Unitats del SI & CNTP,
exceptat indicacion contrària.


Identificants
ULAN
DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz
Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Morfina.

La morfina (nom bastit a partir del grèc Μορφεύς, Morfèu dieu dels sòmis) es un alcaloïde que se fa servir coma medicament contra la dolor (sonat mai scientificament analgesic).

Aquesta substància es coneguda dempuèi 1688 jol nom d'òpi, latèx trach de Papaver somniferum, pasmens foguèt en 1804 que foguèt descobèrta per Seguin, Courtois e Charles Derosne. Foguèt un farmacian alemand Friedrich Sertürner que l'estudièt que li balhèt son nom actual. La molecula foguèt comercializada pel primièr còp en 1827 per la societat Merck.

La morfina èra administrada inicialament per via estomacala, en levar lo dèrma e introduire la dòsi necessària. Finalament obtenguèt una popularitat bèla, gràcias a l'invencion de la seringa de Pravaz e mai que mai per son emplec massiu pels militars pendent la Guèrra de 1870. A partir de 1952, la sintèsi quimica de derivats morfinics venguèt possibla.

Actualament, la morfina contunha d'èsser l'analgesic classic mai eficaç per aleugerir las dolors agudas, mas son emplec es a demesir vist qu'apareisson de novèlas drògas sinteticas, las qualas se suposa que son mens addictivas e permeton que las personas allergicas a la morfina pòscan ateunir sas dolors.

Vista tridimensionala de la molecula de morfina