Maurice Béjart

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Maurice Béjart en 1984.

Maurice-Jean Berger, dich Maurice Béjart (1èr de genier de 1927, Marselha – 22 de novembre de 2007, Lausana) es un dançaire e coregraf francosoís.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Fiu dau filosòf Gaston Berger (1896-1960), foguèt orientat vèrs la dança per de rasons medicalas. Aquel art venguèt lèu sa vocacion e, en 1948, Béjart intrèt dins la companhiá de Roland Petit (1924-2011). Puei, passèt per de balets internacionaus en Anglatèrra e en Suècia. En 1953, fondèt la sieuna companhiá que cambièt mai d'un còp d'apellacion : Balets romantics (1953), Balets de l'Estèla (1954), Balet-Teatre (1957) e, finalament, Balet dau sègle XX (1960) qu'es probable son nom pus conegut. Aqueu balet venguèt rapidament un grop internacionau qu'aculhiguèt de dançaires famós coma l'Argentin Jorge Donn (1947-1992). En parallèl, Béjard s'installèt a Brussèlas en 1959 e i fondèt l'escòla de dança Mudra en 1970. La dirigiguèt fins a 1988. Enfin, aquela annada, s'installèt a Lausana e son balet prenguèt alora lo nom de Béjart Balet Lausana e contunièt de crear d'escòlas de dança.

Òbras e influéncia[modificar | Modificar lo còdi]

Autor de mai de 250 balets, Béjart es un dei dançaires majors de la segonda mitat dau sègle XX. D'efiech, foguèt un dei promotors de la dança modèrna en França e en Belgica durant aqueu periòde. Per aquò, assaièt d'explorar lei potencialitats dau còrs uman per crear un lengatge coregrafic novèu. Integrèt tanben de concèptes exteriors a la dança dins seis òbras coma d'idèas filosoficas e s'interessèt ai musicas orientalas. Enfin, esitèt pas de crear de versions novèlas d'òbras classicas per ne'n prepausar d'autrei visions.

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Marie-Françoise Christout, Maurice Bejart, Chiron, coll. « La Recherche en danse », 1988.
  • (fr) Ariane Dollfus, Béjart : le démiurge, Éditions Arthaud, 2017.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]