Mar d'Andaman
La mar d'Andaman es un sector de l'ocean Indian situat al sud èst del golf de Bengala, al sud de Birmania, a l'oèst de Tailàndia e a l'èst de las Illas Andaman, que ne recep lo nom. Amb prèp de 1.200 km del nòrd al sud e 650 km d'èst a l'oèst, forman un airal de 797.700 km². Sa prigondor mejana es de 870 mètres e maximala de 3.777 mètres. Lo principal flume que desboca dins sas aigas es Irawady.
Al tèrme sud èst, la mar d'Andaman comunica amb la mar de China Meridionala mejans l'estrech de Malaca, que separa l'illa de Sumatra de la peninsula Malaya.
Placas tectonicas[modificar | Modificar lo còdi]
Dins lo fons oceanic de la mar de Andaman corrís del sud cap al nòrd la limita de doas placas tectonicas: la placa de Birmania e la placa de Sonda, aquelas microplacas serián estat partidas de la granda placa Eurasiatica, mas lo tust de contunh amb la placa Indiana las formèt.
Lo resultat es que lo fons marin al centre s'espandís, formant una conca marginala que comencèt sa formacion fa 3 o 4 milions d'ans.
Activitat volcanica[modificar | Modificar lo còdi]
A l'èst del principal grop d'islas de l'archipèl, Grand Andaman, se tròba l'illa Barren qu'a un volcan actiu (l'unic volcan actiu de tot lo soscontinent indian). Aquela activitat volcanica es provocada per la subduccion de la Placa Indiana dins l'arc format de las illas Andaman, çò que fòrça lo magma a emergir de la Placa de Birmania. L'illa volcanica de Narcondam foguèt tanben formada per aquele procediment, mas a pas agut d'activitat eruptiva recenta.
Delimitacion de l'IHO[modificar | Modificar lo còdi]
L'autoritat internacionala màger en matèria de delimitacion de la mars, l'Organizacion Idrografica Internacionala («International Hydrographic Organization, IHO), considèra la mar d'Andaman coma una mar. Dins sa publicacion de referéncia mondiala, «Limits of oceans and seas» (Limitas dels oceans e mars, 3ª edicion de 1953), li assigna lo nom d'identificacion 44 e o la definís de la forma seguenta:
«Al sud oèst. Una linha que va d'Oedjong Raja (5º32'N, 95°12'E) a Sumatra, cap a Poeloe Bras (Breueh) e per las illas occidentalas del grop Nicobar fins a la punta Sandy dins l'illa Pichon Andaman, de tal biais que totas las aigas dels estrechs apartenon al mar de Birmania. Al nòrd oèst. Lo limit oriental de la baia de Bengala (43) [Una linha que va dempuèi lo cap Negrais (16°03'N), en Birmania, per las illas mai grandas del grop d'Andaman, de tal biais que totas las aigas dels estreches entre las illas se trapan a l'èst de la linha e s'excluson de la baia de Bengala, tan alunhat de la punta dins l'illa Pichona Andaman a la latitud 10º48'N e longitud 92º24'E, e dempuèi alà al larg del limit sud oèst de la mar de Birmania]. Al Sud èst. Una linha qu'unís Voalan Lem (7º47'N) a Siam, amb Pedropunt (5º40'N) a Suma»