Manifestacion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Lo public se forma a l'escasença d'una manifestacion.
Fòrça de gendarmeriá a l'arribada pendent una manifestacion parisiana (10 de junh de 2008.
Manifestacion pendent la crisi dels subprimes, davant la Banca dels Païses Basses.

Una manifestacion es subretot un rassemblament de personas per de festenals o d'activitats professionalas o comercialas, la comunicacion d'un eveniment. (Exemple: manifestacion d'art contemporanèu)

Una manifestacion es un acte collectiu se prononçant en favor o contra una opinion politica o per d'autras causas. Las accions de manifestacion pòdon inclure de blocatges. Segon l'imaginacion dels organizaire se realizan jos forma, entre autre, de:

  • Marcha, desfilat o passacarrèra: los manifestants fan un percors mai o mens long, que pòt durar fins a de jorns o setmanas.
  • Cadena umana: los manifestants se donan la man formant una longa cadena.
  • Sit-in o Assetada: los manifestants demoran assetats dins un luòc fins a que en sián desalotjats, o que la demanda siá acceptada.

Las manifestacions pòdon èsser pacificas o violentas, o pòdon èsser non violentas e s'acabar per d'actes violents segon las escasenças. Sovent de policièrs antinsurgents o autres organismes ancatgats de l'aplicacion de la lei son implicats.

Las manifestacions son uèi de movements de massa que demandan per lor organizacion de metòdes sempre mai elaborats, e per exemple de tecnicas d'informacion plan sofisticadas[1].

Drechs[modificar | modificar la font]

Manifestacion a Londres en 2006 contra la guèrra en Iraq
Simple rassemblement per in festenal en 2013 a Machilly

Dins gaireben totes los païses democratics, las leis (per exemple lo primièr amendament de la constitucion americana) permeton las manifestacions e la libertat de se regropar, que considèran coma un drech e un contra poder.

En França, dempuèi lo decret-lei del 23 d'octobre de 1935, las manifestacions sus la via publica son somesas a l'obligacion d'una declaracion prealabla indicant lo motiu de la manifestacion, lo luòc, la data e l'òra de rassemblament et l'itinerari projectat. Las autoritats pòdon demandar als organizaire de modificacions de percurs o d'orari. Pòdon interdire una manifestacion se la jutjan de natura a trebolar l'òrdre public o se las demandas van contra la lei, mas aquestas interdiccions son raras[2].

Segon l'article 431-3 del Còdi Penal, « tot rassemblament de personas sus la via publica o dins un luòc public susceptible de portar prejudici a l'òrdre public (...) pòt èsser avalit per la fòça publica » après las somacions d'usatge. Cridar una manifescion interdicha es considerat coma un delicte.

La manifestacion interdita es tractada pels tèxtes de l'atropament.

Manifestacion altermondialista

Eslogans e cançons[modificar | modificar la font]

Manifestacion per la regularizacion dels sens papièrs a la prefectura de region a Rennes, 2007

Los manifestants pòrtan sovent de bandairòlas, cançons, prospèctus e eslogans que lor permeton d'exprimir lor vejaire als abitants e al mèdias. Aquò permet dins unes cases a las organizacions encastrant la manifestacion de contrarotlar lo discors audible dels manifestants, e lo mòde d'expression d'aqueste discors; s'obsèrva que le sens e la forma dels eslogans cambia fòrça segon que s'agís d'una manifestacion « declatada » o « salvatja ».

Dins l'escasença de las manifestacions « salvatjas » (i. e. espontanèas), la portada dels eslogans es plan mai larg (es « lo sistèma » entièr qu'es atacat e non pas una dicha refòrma), los eslogans mai corts, e mai dirèctament agressius: lo costa festiu dels cants es a vegada menorat.

Cal tanben evocar lo ròtle federator dels cants e eslogans. En efièch, permeton d'enrasigar lo movement dins una tradicion manifestanta: en ligam amb l’istòria, o amb un corrent de pensada: anarquista, comunista, etc. Es sobretot marcat per de cançons, coma aquesta la Comuna de París o de la Guèrra d'Espanha, que lo ròtle es pas tant d'exprimar una revendicacion que concretisar una aparteméncia comuna un dralha determinada, d'exprimir un remembre istoric. Dins aqueste sens, lo revèrs d'aquesta foncion d'identificacion es lo risc d'una segregacion dels manifestants, segon lor cultura politica: nombre de joves protestataris son pas al corrent d'aqueste « folclòre ».

Politica[modificar | modificar la font]

En politica, las manifestacions pòdon far de revendicacions per:

  • la melhoracion de las condicions de vida, sovent a la crida dels sindicats, o a l'escasença de caumas;
  • la protestacion contra la brutalitat policièra;
  • la protestacion contra una lei, un decret, una reformal;
  • la protestacion contra una tampadura d'usina o contra dels licenciaments jutjat abusius;
  • revendicacions politicas (exemples: luta contra lo racisme, lo sexisme, o luta per la demission d'un govèrn);
  • manifestacion per la patz e contra la guèrra.

Violéncia[modificar | modificar la font]

Pendent de manifestacions interditas, los manifestants son sovent encagoulats.

En marge d’unas manifestacions, de scènas de violéncias urbanas a vegada se dabanan, pòdon èsser provocadas per de manifestants, de policièrs o de pilhards s'inserir a la confusion. An mai sovent doas ciblas principalas: la polícia per d'unes, e los edifices publics o simbòls marcands per d'autres.

Intervenent sovent en fin de manifestacion, lo moment de la dispersion es important. Quand se realiza pas pro lèu, malgrat de cridas dels organizaires e de las quitas fòrças de l'òrdre, aquestas darrièras an totas latitud per intervenir, que siá amb de canon d'aiga[3], cargant o mejans de granades lacrimogènas. Quand los manifestants reagisson e contratacan (lançant de projectils de tota mena, remadant las grenadas lacrimogènas, etc.), la manifestacion pòt alara venir insurreccion. Es possible que los quita manifestants decidisson d'atacar la polícia.

Fumigèns dins una manifestacion (París).

Quand l'afrontament dirècte amb la polícia es impossible (per de rasons de rapòrt de fòrça per exemple) o ben que lo contèxte de revòlta totala lo fa passible, los manifestants (o pilhards quitament se, a vegada, es malaisit los destriar) pòdon causir de destruire lo mobilièr urban, de capvirar de veiruras per relizar de barricadas, de trencar des veirals, etc. Se conclutz per de revòltas que seguisson de serias d'arrestacions (facilitadas pel trabalh dels policièrs en civil qu'infiltran le movement), de plaçament en garda a vista, puèi de jutjaments e de condamnacion.

Dins fòrça païses e pendent l'istòria modèrne, fòrça manifestacions s'acabèron dins un banh de sang àaprès carga de la polícia e/o de l'armada.

Manifestacions istoricas[modificar | modificar la font]

  • Manifestacions mondialas contra la guèrra en Iraq (2003)
  • 15 d'octobre de 2011 - de manifestacions ciutadanas son menadas dins mai de 90 païses pel mond, dins l'encastre del movement global dels Indignats. Amassan mai de 2 milions de personas.

Euròpa[modificar | modificar la font]

França[modificar | modificar la font]

  • 11 de genièr de 2015: la « marcha republicana » es la mai granda mobilizacion de l'istòria del país, amb 3,7 milions de personas per la carrièras dins l'ensemble de país[4].24 de març de 2013: « La Manif pour tous » contra lo maridatge dels omosexuals e l'adopcion per eles. 1,4 milion de participants[5] segon los organizaires 300 000 segon la polícia[6].
  • 4 de decembre de 1986- per le retrirada del Projècte de lei Devaquet : 1 milion de manifestants estudiants e liceans, mòrt de afar Malik Oussekine.
  • 24 juin 1984 24 de junh de 1984- manifestacion a París per la defensa de l’escòla privada, contra lo projècta de lei d'Alain Savary sus l'Escòla laïca: 1,5 milion de manifestants segon los organizaires, 850 000 segon la polícia[7].
  • 24 de febrièr de 1979: manifestacion a Longwy contra lo plan de restructuracion de la siderurgia.
  • 20 de novembre de 1971: manifestacion a París pel drech a l'avortament.mai de 1968 - fòrça manifestacions dins l'encastre del movement de Mai 68.
  • 26 mars 1962 - manifestacion pel manten de l'statu quo en Argeria, carrirèra d'Isly, a Argier: las fòrças de l'òrdre tiran suls manifestants fasent oficialament 46 mòrts e 150 ferrits.
  • 17 d'octobre de 1961 - manifestacion per l'independéncia de l'Argeria, (nombrosas victimas).
  • 28 de mai de 1958 - manifestacion denonciant un risc de deriva cap a un poder personal, contra lo general de Gaulle.
Léon Théry plaça de l'Opèra en junh de 1904, París en finfa après sa victòria en Alemagne de Copa Gordon Bennett.
  • 26 d'agost de 1944 - desfilat suls Camps Elisèus après la Liberacion de París.
  • 11 de novembre de 1940: manifestacion estudianta suls Camps Elisèus a París contra l'ocupacion alemanda.
  • 6 de febrièr de 1934 - manifestacions antiparlementària organizadas per las ligas d'extrèma drecha a París: 16 mòrts, 2300 ferrits.
  • prima de 1907 - nombrosas manifestacions pendent la revòlta dels Vinhairons en lengadòc.
  • Manifestacion del 15 de mai de 1848.

Espanha[modificar | modificar la font]

Manifestation « Som una nació. Nosaltres decidim »
Manifestacion independantista del 10 de julhet de 2010 a Barcelona « Som una nació. Nosaltres decidim ».
  • 10 juillet 2010 - La Manifestacion « Som una nació. Nosaltres decidim » amassèt mai d'un milion de personas a Barcelona per protestar contra la senténcia del Tribunal constitucional espanhòl qu'aviá declarat anticonstitucionals d'articles de l'Etatut d'autonomia de la Catalònha.
  • 15 mai 2011 - La plateforma ¡Democracia Real Ya! convòca una manifestacion a la Puerta del Sol, a Madrid.
  • 11 de setembre de 2013 - una manifestacion realiza una cadena umana sur 400 km o 1600000 personas se donèron la man per unir simbolicament lo sud e lo nòrd del país. Aquesta manifestacion titulada Via catalana cap l'independéncia se dabana l'11 de setembre, jorn de la diada. Es inspirada de la Via baltica, la cadena umana ligant Vílnius  Tallinn, via Riga per demandar l'independéncia dels païses baltics lo 23 d'agost de 1989.
  • 11 de setembre de 2014 - Una manifestacion a Barcelona per la diada. Los manifestants amassan sus 11 km dins las doas avengudas màger de Barcelona (Gran Via e Diagonal) formèron un gradàs V, sibolizant Votar, Volontat e Victòria. Mai de 1800000 personas segon la Guardia urbana, la dians un ambiant familial, festiu e pacifista. Aquesta manifestacion revendicava que se debane un Referendum sus l'autodeterminacion de la Catalònha, lo 9 de novembre de 2014, que lo gvèrn de l'Estat espanhòl considerava illegal.

Africa[modificar | modificar la font]

Tunisia[modificar | modificar la font]

Argeria[modificar | modificar la font]

Libia[modificar | modificar la font]

Egipte[modificar | modificar la font]

America[modificar | modificar la font]

Notes et références[modificar | modificar la font]