Mòl (unitat)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo mòl (simbol mol) es una de las unitats de basa del Sistèma Internacional. Se definís coma la quantitat d'una substància que conten un nombre de particulas o entitats elementàrias egal al nombre d'atòms contengut en 0,012 kg de carbòni-12. S'utiliza principalament per comptar atòms e moleculas, mas tanben electrons, ions o d'autres tipes de particulas.

Lo nombre de particulas en un mòl es gaireben 6,022·1023, e se coneis coma nombre d'Avogadro.

1 mol ≈ 6,022·1023

Podèm calcular quina massa d'un element quimic correspond a un mòl de l'element. Per o far avèm besonh de la massa atomica de l'element. Per exemple, lo fèrre a per massa atomica relativa 55,845 DA; coma un dA es 1/NA gramas avèm:

1 atòm de fèrre = 55,845 Da
1 mòl de fèrre = 55,845 gramas

Se volèm calcular la massa d'una molecula, nos cal emplegar sa massa moleculara;

1 molecula de clorur de sòdi= 35,453 Da (massa atomica relativa del clòr)
22,989770 Da (massa atomica relativa del sòdi) = 58,44277 Da
1 mòl de clorur de sòdi= 58,44277 gramas

La molaritat es un concèpte que s'utiliza en quimia per mesurar las concentracions de substàncias. Aital, après dissolucion d'un mòl de clorur de sòdi e apondre d'aiga fins obténer un litre de solucion, poirem dire qu'avèm una solucion de clorur de sòdi a un molar.

1 mol/L = 1 molar = 1 M