Logistica militara

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia d'un camp de l'intendéncia militara francesa en 1915.

La logistica militara es l'ensemble deis operacions que permèton a una armada de viure, de se desplaçar, de combatre e d'assegurar l'evacuacion dei bleçats e dei presoniers de guèrra. Es una disciplina anciana qu'es probablament apareguda amb la guèrra. Es uei un aspècte fondamentau de la guèrra modèrna.

Demorèt limitada durant de sègles car la requisicion ò lo pilhatge dei ressorsas presents dins lei regions traversadas èran la fònt principala de l'avitalhament de l'armada. La logistica militara modèrna apareguèt en França durant lo rèine de Loís XIV (1643-1715) quand la talha dei fòrças francesas necessitèt de metre en plaça una organizacion especifica per encaminar lei viures e lo materiau vèrs leis armadas en campanha[1]. La logistica modèrna foguèt creada per Napoleon Ièr que definiguèt un quadre complèt per assegurar l'avitalhament de sei tropas (tren de l'artilhariá, trein deis equipatges, servicis d'inspeccion... etc.).

Durant lo rèsta dau sègle XIX, lo desvolopament de l'artilhariá e dau camin de fèrre menèron a una complexicacion creissenta de la logistica. En parallèl, son importància sus l'eissida dei combats aumentèt car son organizacion venguèt pauc a pauc decisiva sus lo debalament deis operacions. Lei guèrras deis ans 1850-1870 (Guèrra de Secession, Guèrra de 1870...) illustran aquela evolucion. Ansin, durant la Premiera Guèrra Mondiala, l'organizacion de la logistica foguèt dirigida per de comandaments especifics e per l'integracion dei constrenchas d'avitalhament au nivèu de l'organizacion dei còrs d'armada. La natura dei doas guèrras mondialas entraïnèt una extension de la logistica ai combats navaus e ais operacions aerianas.

La mecanizacion e l'industrializacion de la guèrra donèron tanben un aspècte prioritari a la logistica militara. D'efiech, la Segonda Guèrra Mondiala foguèt principalament una guèrra economica onte l'eissida dei combats foguèt dictada per lei capacitats de produccion e d'encaminament dau materiau vèrs lei linhas de frònt. Aquelei logicas se mantenguèron durant la Guèrra Freja. Pasmens, durant aqueu periòde, una evolucion novèla apareguèt : desenant, lo nombre de soudats utilizats per formar e assegurar lei linhas logisticas es pus important que lo nombre de soudats presents dins leis unitats de combat. Aquò es una consequéncia de la complexitat e dau còst deis armaments modèrnes (blindats, avions, elicoptèrs... etc.).

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) James A. Huston, The Sinews of War: Army Logistics, 1775–1953, United States Army, 1966.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Lei Romans avián de nocions importantas en logistica militara durant l'Antiquitat. Pasmens, sei sabers foguèron pauc a pauc perduts amb lo remplaçament deis armadas anticas de massa per un elèit reduch de cavaliers durant l'Edat Mejana.